L’ARQUITECTURA DEL MOVIMENT MODERN
Mataró, de Jordi Capell a Bonet Castellana
100 anys del naixement de l’arquitecte Jordi Capell
L’actual catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró comença amb la Iluro romana i acaba amb tres obres de l’arquitecte Jordi Capell dels anys cinquanta i seixanta del s. XX.
Catalogar una obra significa reconèixer uns valors arquitectònics, històrics, artístics, arqueològics o ambientals que la fan mereixedora de perdurar en el temps i de formar part del patrimoni d’un col·lectiu de persones; i és responsabilitat dels municipis protegir el seu patrimoni cultural pel que fa als béns immobles, béns ambientals urbans i rurals i zones arqueològiques.
No és estrany, doncs, que calgui el pas dels anys per tal de tenir la distància suficient que permeti reconèixer quines són aquestes arquitectures, quins valors han perdurat en el temps i posar de manifest que aporten un plus de qualitat al bagatge cultural d’un municipi.
Enguany se celebren els cent anys del naixement de l’arquitecte Jordi Capell i Casaramona, i mitjançant aquest Open d’arquitectura i patrimoni aprofitem l’efemèride per recordar i reivindicar un període de la història de l’arquitectura de la nostra ciutat que va participar de l’efervescència d’una societat que, en sortir dels anys del franquisme, recuperava les llibertats, la democràcia i la memòria històrica del país. Una societat que s’obria a la resta d’Europa i que en el camp de l’arquitectura abraçava els postulats funcionalistes del moviment modern.
A l’edició d’enguany de l’Open us proposem una doble descoberta.
D’una banda, a través de les principals obres de Jordi Capell a Mataró ens acostarem al personatge i al seu ideari. Mig segle després les seves obres continuen sent una aportació interessant i innovadora des del punt de vista del planteig espaial, la composició arquitectònica i la integració a l’entorn.
D’altra banda, descobrirem l’obra a Mataró d’un dels millors representants a l’Estat espanyol de l’arquitectura del moviment modern: Antoni Bonet i Castellana al Mas Ribera.
Incorporant l’arquitectura del moviment modern, fem un pas més cap a completar el catàleg del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
JORDI CAPELL I CASARAMONA (Barcelona,1925- El Masnou, 1970)
Fill de pare mataroní, de ben petit la família, es va instal·lar a viure a Mataró. Estudià als Escolapis de Santa Anna i cursà dues carreres a la Universitat de Barcelona, matemàtiques i arquitectura, motiu pel que no començà a treballar com a arquitecte fins l’any 1955, obrint despatx a Mataró. Més tard, en casar-se, visqué i obrí també un segon despatx a Barcelona.
El seu pas per la universitat a finals dels anys quaranta i primera meitat de la dècada dels cinquanta influí en el seu ideari, nacionalista català i de resistència contra el franquisme. Aquest aspecte juntament amb les seves profundes conviccions religioses i humanistes marcaren la seva trajectòria vital i professional.
Com a arquitecte, Capell s’adherí a l’ideari del funcionalisme arquitectònic de forma incondicional, reinterpretant els principis de l’arquitectura racionalista del Moviment Modern amb llibertat i aprofitant els recursos tècnics i ideològics d’un estil que combinava formes geomètriques pures amb elements més organics de relació amb l’entorn.Inicià la seva trajectòria professional a Mataró on concentra el màxim gruix de la seva obra però projectà també obres a Barcelona, Madrid, Eivissa o Milà.
Preocupat també per aspectes socials, per l’educació i la cultura, se’l coneix també per ser el principal impulsor de la Cooperativa de consum del Col.legi d’Arquitectes, que porta el seu nom.
Dades extretes de l’article “L’arquitecte Jordi Capell” de Núria Nogueras Cobo. Fulls Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 129.
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
En el centenari del seu naixement, devem a Capell el reconeixement de ser el principal impulsor de l’arquitectura del Moviment modern a Mataró. L’obra arquitectònica de Capell a Mataró destaca bàsicament en l’àmbit domèstic, projectant la majoria dels seus encàrrecs per familiars, amics i coneguts. Una arquitectura a l’avantguarda del Moviment Modern i que deixava palès els seus trets més característics: l’escala dels edificis, l’orientació, l’assoleiament, la plàstica del formigó armat i l’obra vista, la força dels colors, l’interés pel disseny d’interiors i els objectes domèstics. Presentem un recorregut per les principals obres de Capell a la nostra ciutat començant pel seu primer encàrrec, can Bagués (1955) una declaració de principis, on planteja el programa arquitectònic que definirà tota la seva trajectòria.
A continuació una intervenció d’ampliació d’un antic casal modernista, can Bartra, amb un llenguatge de formes i materials nou i trencador. A la mateixa urbanització de can Bartra trobem can Ferrer, exemple d’integració d’una volumetria atrevida i contundent en contrast amb una topografia accidentada i també l’habitatge de can Nogueras, la bellesa d’una forma geomètrica pura potenciada pel moviment d’una teulada plegada i l’element longitudinal de la terrassa i l’escala.
A can Masjuan ens sorprendrà un mur de pedra i una llar de foc protagonistes d’una sala d’estar suspesa sobre el paisatge i connectada al jardí mitjançant una escala helicoidal. Ens captivarà la subtil inspiració japonesa que desprèn la sala de jugar al centre de l’habitatge dels Ramírez-Majó, un aire oriental que respira també l’interior de la casa Anson, acompanyada dels mobles dissenyats per Joaquim Anson que acabaran moblant molts interiors de les obres de Capell. La preocupació per l’habitatge social digne estarà present a les cases del grup Peramàs i la millora de les condicions de confort dels habitatges plurifamiliars al bloc de can Montserrat, amb especial atenció en el disseny i mobiliari d’aquests espais entre públics i privats que són els vestíbuls. Reconeixerem també els aires Le Corbusians de la Parisién, una façana massíssa sobre pilars, revestida de gresite i amb finestres horitzontals i brise-soleil de fusta…
Aquestes i altres obres ens permetran descobrir les diferents qualitats i aspectes d’uns espais concebuts fa mig segle però que continuen sent llocs moderns i interessants, una arquitectura que va portar una alenada d’aire fresc a la nostra ciutat, que obrí portes a la Modernitat i aconseguí connectar Mataró amb la resta del món, inspirant una generació de joves arquitectes per a qui l’arquitectura mai va tornar a ser el mateix.
Un element característic dels projectes de Jordi Capell és el traç dels seus dibuixos i el redactat de les seves memòries. Recollim literalment fragments d’aquestes memòries per a que ens expliquin per ells mateixos els trets principals dels projectes recollits en aquest recorregut.
01/ CAN BAGUÉS
AVINGUDA DEL MARESME, 565
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“Está situada al pié de la carretera de Madrid a Francia por la Junquera a poco de salir de Mataró. Se dispone de un amplio solar cuya forma topográfica y orientación, junto con el paralelismo del mar, nos obliga a la entrada posterior y a situar las salas de estar y dormitorios principales, con vistas al mar. Esto nos permite disponer en la parte que media entre el edificio y el mar de un jardín-terraza elevada por la naturaleza del terreno que constituye una justa prolongación de las salas interiores. El hecho de no ser paso obligado a ningún sitio, ayuda a darle la intimidad tan indispensable por tratarse de una vivienda veraniega. Lo cual explica y obliga a la gran amplitud dada a las salas de estar. La escalera exterior, sirve directamente al propósito de crear varios ambientes de descanso, pero sobre todo unidos fácilmente a la vez que facilita la entrada en la casa a sus moradores al llegar de la playa, sin pasar por el vestíbulo.(…)
Sentido estético. Se ha procurado adaptarse a una simplicidad de líneas buscando una horizontalidad dominante y un cierto sabor mediterráneo. Huir de un peligroso barroquismo pero fundarse en el contraste entre aberturas y macizos y entre la calidad de la piedra y el blanco del estuco.(…) En resumen, la ambientación de la vegetación y el cuidado acabado de la construcción dará un conjunto sencillo y cómodo.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1955 (Arxiu Municipal de Mataró,AC-1955/02-18)
Plànols
02/ MASOVERIA CAN BAGUÉS
AVINGUDA DEL MARESME, 565
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
A este concepto responde esencialmente el emplazamiento, orientado de forma que tenga buena visibilidad, tanto hacia la zona residencial y puerta de entrada, como al acceso desde la carretera. Preside en la construcción, el criterio de una cierta jerarquía entre edificios. Tanto por los materiales a emplear como por la amplitud de las dependencias, tenemos que mantenernos en un plano inferior constantemente, a pesar de la analogía urbanística de la que no puede prescindirse.
La distribución se resuelve de una manera lógica, en una sola planta, especialmente en lo que se refiere al paso cocina-comedor, cocina-vestíbulo, cocina lavadero, por un lado, y vestíbulo-sala de estar y dormitorios-baño por otro lado. La sala de estar-comedor, más bien amplia con sus 18m2 de superficie, de forma alargada siguiendo el pórtico de la carretera particular de acceso.(…)
El tejado con teja plana y en una sola vertiente para la sala de estar y porche. Una marquesina de entrada con hormigón armado y un pilar de 20 cm. de diámetro. La chimenea acusada exteriormente con obra vista, de color amarillento no demasiado rojizo.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1956 (Arxiu Municipal de Mataró, AC-1956/07-28)
Plànols
03/ CAN MONTSERRAT BATALLÉ
PLAÇA JOAQUIM BLUME, 1
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“Consta esencialmente de una sola planta, algo levantada sobre el plano del terreno, tal como indica el plano adjunto de jardín y de niveles. Como planta complementaria, tenemos la de semisótanos, en donde se aloja el garaje a nivel de la acera por la calle lateral.
El factor esencial que se ha tenido en cuenta, al pensar tanto en el emplazamiento como en la distribución ha sido el soleamiento. Para lo cual, disponemos el edificio lo mas hacia el NE posible, para conseguir en la parte buena una amplia zona de jardín verde y de reposo.
En la entrada de peatones, se ha dispuesto un escalonamiento circular con flores diversas y por la izquierda, un talud suave con rocalla, y verde prado. Asimismo un pequeño estanque que contribuye a dar el colorido y movilidad al conjunto exterior. En cuanto a la distribución interior, se parte de la idea fundamental de crear un gran ambiente de estar, de dimensiones algo notables, y separado sutilmente de la zona de comedor. Esta es la zona en la que se cuidarán más los detalles a fin de darle comodidad acogedora.
Tiene amplios ventanales cerrados por medio de persianas correderas, y para matizar la luz, cortinas de etamín a todo lo largo.(…)
En cuanto al aspecto estético, se ha buscado una cierta modulación de los huecos, como nota predominante dentro de un enmarcado general que no es solo decorativo, sino que responde a una estructura en marco de h.a. En la fachada principal, se busca una alternancia entre huecos y macizos. Estos macizos, van recubiertos de mosaico vítreo negro o gris oscuro, lo cual nos da además una alternancia de color.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1957 (Arxiu Municipal de Mataró, AC-1957/07-05)
Plànols
04/ CAN NOGUERAS
AVINGUDA DE JOSEP PUIG I CADAFALCH, 48, PARCEL·LA 7.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
Habitatge unifamiliar de dues plantes amb jardí.
El projecte aprofita el desnivell de la parcel·la per situar la planta baixa lleugerament aixecada respecte l’accés i facilitar l’aparició d’una planta inferior amb porxo i en contacte directe amb el jardí. La utilització de l’estructura metàl·lica permet una major llibertat en la distribució de la planta.
Volumètricament el projecte es resol mitjançant la forma senzilla i neta del rectangle amb una coberta plana plegada i una terrassa exterior que potencien la horitzontalitat del conjunt així com l’afegit de l’element lleuger de l’escala. A les façanes destaca la modulació buit-ple de la façana principal i el brise-soleil de la façana a ponent així com la simplicitat en l’ús dels materials: la pedra vista, fusta i l’arrebossat i pintat blanc.
Projecte original de l’any 1958 (Arxiu Municipal de Mataró, AC-1958/03-20)
Nivell de protecció: A
Plànols
05/ CAN FERRER / CAN ROSSELLÓ
AVINGUDA DE JOSEP PUIG I CADAFALCH, 48, PARCEL·LA 12.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“El solar en que irá emplazado el chalet, es accidentado.
Aprovechando este desnivel y a fin de evitar en lo posible los movimientos de tierras, se ha seguido el criterio de adaptar la construcción al terreno, consiguiéndose de esta manera un gran aumento en la perspectiva visual de la misma.
Consta el chalet de dos plantas escalonadas. La primera, sobre la cual se asienta la vivienda propiamente dicha, se deja abierta, destinándose este espacio a terraza cubierta, excepto el arranque de la escalera de subida al piso que se cierra, formando un espacio de estar destinado al juego de los niños.
La planta superior consta de zona de señores y zona de servicio, perfectamente determinadas y conectadas de tal forma que se evite toda interferencia entre las mismas. La primera dispone de vestíbulo, que da acceso al salón de estar y de ahí al comedor, en el que se dispone la escalera de bajada al jardín antes mencionada, el distribuidor independiza la zona íntima con la de relación. La zona de servicio tiene entrada propia por la fachada posterior. Esta zona queda relacionada con la anterior por un paso de servicio que permite la directa llegada del servicio a la puerta principal, al comedor, a la zona de dormitorios sin ninguna interferencia.
Ante la fachada principal, corre una terraza, que por desnivel del terreno y por lo elevado del emplazamiento del chalet, disfruta de gran vista panorámica de la ciudad de Mataró y sus alrededores, desde Masnou hasta Arenys de Mar. El tipo de construcción será el que corresponde a una casa de tipo bueno, con materiales de buena calidad.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1959 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0184-10)
Nivell de protecció: A
Plànols
06/ CAN MASJUAN / CASA CAPELL
PASSEIG DE L’ORFEÓ MATARONÍ, 15 (PARC CENTRAL)
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“El solar donde está emplazado el chalet es ligeramente accidentado. Consiguientemente se ha seguido el criterio de adaptar la construcción al terreno para una más racional distribución y para un mejor efecto visual en la perspectiva del mismo. Dicho chalet consta de una sola planta; no obstante en la planta cimientos se habilita un espacio para garaje, que comunica mediante una escalera con la vivienda.
La parte de servicio comprende el office y la cocina. Un pasillo, que finaliza en un distribuidor, da acceso al dormitorio principal y a otros tres dormitorios. El cuarto de baño comunica con el dormitorio principal y tiene puerta al distribuidor; existe también un pequeño aseo con entrada por el mismo distribuidor.
Se ha tenido especial cuidado en hacer resaltar la estructura metálica a base de perfiles de hierro en la fachada principal del chalet, de modo que contribuya a dar un mayor realce a la perspectiva visual del mismo, y un efecto estético más agradable.
Debido al desnivel del terreno y a lo elevado del emplazamiento del chalet, se disfruta desde el mismo de un admirable panorama, que recoge visualmente las perspectivas de la Ciudad de Mataró, y las de sus alrededores, abarcando la feracísima comarca de “La Maresma” desde El Masnou hasta Arenys de Mar.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1959 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0168-02)
Data reforma: 2009 (Mariona Gallifa arq.)
Nivell de protecció: A
Plànols
07/ GRUP D’HABITATGES DE R.L. A PERAMÀS
C. LLUÍS MORET, 4,6,8,10,12,14, 20, 22, 24, 26, 28 I 30
C. JOSEP FRADERA I LLANAS, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 19, 21, 23 I 25
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
Conjunt de 22 habitatges unifamiliars amb una superfície construïda de 79,64m2 per parcel·la.
“Dicha vivienda se compone de planta baja y planta piso, estando ubicada en la nueva “Urbanización Peramàs” de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró, formando parte de un bloque conjunto de varias viviendas completamente independientes entre sí.
La planta baja consta de vestíbulo, estar-comedor, cocina, lavadero, WC y una pequeña despensa, además del ingresos correspondiente. La planta piso consta de dormitorio principal, dormitorio segundo, dormitorio tercero y aseo.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1960 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0170-13)
Plànols
08/ CASA ANSON
C. DE LA REPÚBLICA DOMINICANA, 9
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“Esta vivienda se compone de planta baja y planta piso. En la planta baja se ubica la zona estar, compuesta por un amplio comedor-estar, con salida directa al jardín, como prolongación de la misma zona, y a la vez la parte correspondiente a la zona de servicio, compuesta por la cocina. Un espacioso vestíbulo de acceso a la vivienda y de él parte la escalera que lleva a la planta piso, donde se halla la zona destinada a la vida pasiva de dicha vivienda, que comprende tres dormitorios y el baño.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1961 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0192-11)
Projecte ampliació: 1967 (Manel Brullet arq. / Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0374-06)
Plànols
09/ CAN BARTRA
AVINGUDA DE JOSEP PUIG I CADAFALCH, 48, PARCEL·LA 13.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
Construcció d’un petit habitatge independent sobre el casal modernista de can Bartra.
El projecte planteja l’edificació d’un nou volum longitudinal en substitució de part de la coberta i situat convenientment enretirat mitjançant una gran terrassa per tal de no ser visible des de la façana principal del casal.
Destaca la horitzontalitat de la composició de la nova façana posterior d’accés a l’habitatge, amb un aplacat d’obra vista i el porxo d’entrada. Una interessant escala amb volta catalana vista amb graonat i barana de fusta permet arribar a l’habitatge, situat al primer pis. A dalt, sorprèn el petit habitatge, totalment obert al paisatge mitjançant uns grans finestrals orientats a migdia i una gran finestra horitzontal corredera que a través d’un mecanisme de contrapesos connecta la sala d’estar amb la vegetació exterior.
Un petit biombo japonès posa en relació els espais del menjador-sala d’estar amb el dormitori principal.
Data projecte: 1962
Plànols
10/ CAN CATARINEU
C. MATHEU, 2
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“Construcción de una vivienda de Renda Limitada.
Dicha vivienda se compone de planta baja y piso. La planta baja consta de un pequeño porche de acceso desde el exterior, vestíbulo, un pequeño hall donde se halla situada la escalera que da acceso a la planta piso, despacho, sala de estar-comedor, cocina-office y un patio posterior donde se halla instalado el lavadero.
La planta piso consta de un dormitorio principal, un dormitorio con capacidad para dos camas y dos dormitorios para una cama cada uno, un aseo y un pasillo distribuidor, además en las fachadas delantera y posterior se han proyectado unas terrazas.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1962 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0210-11)
Plànols
11/ BLOC D’HABITATGES CAN MONTSERRAT
C. ISERN, 10 CANTONADA C. ST. ISIDOR, 1
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“Para proyectar este grupo de viviendas se ha tenido en cuenta su especial ubicación: aunque permanezca a la periferia del actual casco antiguo de la ciudad, esta parte extrema queda incorporada prácticamente a las nuevas urbanizaciones tipo xalet cerca de los Salesianos y del parque municipal. Dada la categoría de esta zona, se hace casi prohibitiva la adquisición de solares por la clase medianamente acomodada para destinarlos a la construcción de viviendas unifamiliares. En consecuencia se ha estudiado un tipo predominante de viviendas para la clase media normal: profesionales, comerciantes y pequeños industriales, y para las clases diversamente superiores se han destinado los áticos y sobreático. Estas plantas singulares por la situación que ofrece el solar y su altura reguladora máxima en función de la anchura de la calle, goza de espléndida vista cara al mar. Se ha procurado gozaran, dentro de un límite de superficie, de aquellos pequeños detalles que hoy día bastantes personas, debido a su elevado nivel de vida, dan ya un cierto valor.
Consideraciones singulares de las viviendas tipo
Sala de estar.- Bastante amplia, se ha estudiado una ideal distribución de muebles como constancia de un posible aprovechamiento máximo.
Terraza.- Se ha dado un saliente de 1,80 mts no muy grande que produzca un encarecimiento y suficiente para comunicar a la sala de estar con el sol, el aire, la naturaleza del exterior; la terraza mitad voladizo y mitad retrasada de la alineación de la fachada para dotarla a su vez, de una zona recogida.
Dormitorios.- Todos ventilan al exterior, excepto los servicios, incluyendo la caja de escalera que lo hace por mediación de un patio de 3,5 x 3,5 mts. Estos se han dispuesto en la parte posterior de las viviendas, alrededor del baño con acceso indirectamente desde el vestíbulo mediante un distribuidor.
Posibilidades.- Para las familias poco numerosas, se puede verificar mediante simple demolición de tabiquería, la unión de las piezas delanteras, formando una amplísima sala de estar-comedor.
Se conseguirá la comunicación directa cocina-comedor ya que no es posible efectuarla a través de una puerta, por una ventanilla para el servicio de los platos preparados.
Cocina.- Se ha estudiado una distribución en la que se ha previsto la colocación del frigorífico o nevera.
Servicios.- Se han agrupado formando un complejo dormitorio servicio, aseo servicio y terraza lavadero a través de la cocina office.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1963 de la fase 1 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0210-11) i 1967 de la fase 2 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0295-14)
Plànols
12/ HABITATGE RAMÍREZ-MAJÓ
C. BIADA, 65
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“El proyecto se refiere a la adición de una vivienda.
Consiste en una vivienda normal de tipo medio, y consta de comedor, sala de estar, cuatro dormitorios dobles, cocina, una terraza en el comedor-sala de estar que da a la calle, una galería en el patio interior de manzana, y aseo que, junto con un pequeño trastero que contiene el lavadero, ambos ventilan por un patio interior. La superficie construida es de 187,89 m².
La estructura será mixta con pilares y jácenas de perfiles metálicos, según correspondan a los ya existentes en las plantas inferiores. Las paredes serán de fábrica de ladrillo doble hueco excepto en la fachada a la calle que será ladrillo visto.
Se empleará mosaico sencillo de calidad media y si se convienen mosaico especial tipo ESCOFET en comedor y sala de estar. La carpintería será con madera escogida sin nudos ni alabeos.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1964 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0303-10)
Plànols
13/ LA PARISIÉN
LA RIERA, 14
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“El inmueble existente se compone de cuatro casas antiguas de “cos” de unos 5 metros cada una. Se pretende en la parte derecha (mirando a la fachada) sustituir las dos plantas 1a y 2a por un entresuelo y dos nuevas plantas piso. En la parte izquierda, enlazar niveles subiendo o bajando de las plantas existentes a las nuevas por medio de escaleras de nueva construcción.
La fachada en su conjunto, se uniformará construyendo una ventana continua a todo lo largo de la misma i en cada planta. Las persianas tipo “brise-soleil” vertical serán con madera y pretenden cubrirse del sol bajo de poniente sin quitar la vista hacia la dirección sur. Esto permitirá hacer habitables los almacenes en verano.
La planta baja se destina a tienda como es ya en la actualidad. Las restantes a almacenes y talleres del negocio de la confección.(…)
Los paramentos de fachada principal se revestirán con un material noble que tanto puede ser la gresita como los poliedros. Pocas piezas aparecen de carpintería dado que se trata de locales grandes y se aprovecharán cuantas sea posible. Sin embargo en la fachada se dispondrán unas palas orientables conjuntamente por tiradas de 5 ms. aproximadamente. En el interior para el cerramiento se dispondrá carpintería metálica normalizada. La madera empleada en las palas será probablemente de pino de Oregón.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1964 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0105-11)
Plànols
14/ CAN FILBÀ
AVINGUDA DE JOSEP PUIG I CADAFALCH, 48, PARCEL·LA 18.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA DE JORDI CAPELL A MATARÓ
“La presente vivienda es unifamiliar construida en un solar con acentuada pendiente. Muy bien situada en la parte alta de Mataró, en la urbanización Bartra o Sant Salvador, que comprende un grupo de viviendas aisladas de tipo parecido. Tiene buena vista al mar por encima incluso de la edificación que tiene delante en construcción.
En cuanto al soleamiento, la forma que se ha dado a la planta con varios resaltes es precisamente para conseguir en casi todas las dependencias el máximo sol posible, además de vista al mar que como es sabido en nuestra costa tiene la misma orientación.
La vivienda se compone de una planta noble compuesta de comedor, estar, cocina y dos dormitorios aparte del vestíbulo de entrada y la terraza. En la planta sótanos, aprovechando el desnivel del terreno se ubican los servicios de lavadero, garaje con salida al exterior y un amplio porche con cerramiento de puertas cristaleras para juego de niños en invierno. En la planta superior un desván estudio útil para dormitorio de los chicos. Amplio, deportivo con una pequeña terraza embutida en el tejado pero con vista al mar por encima del mismo.
Se han estudiado las circulaciones de modo que se evitan los largos pasillos, separando volumetricamente el comedor de la sala de estar contigua, pero realmente unidos.”
Extracte de la memòria del projecte original de l’any 1968 (Arxiu Municipal de Mataró, FOM-0425-07)
Plànols
ITINERARI 2
EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ
ANTONI BONET CASTELLANA (Barcelona 1913 – 1989)
Va iniciar els estudis primaris i secundaris a les Escoles Pies. L’any 1929 va ingressar a la Facultat de Ciències Exactes i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte que no es va validar fins l’any 1945. Entre 1932-1936 porta a terme els seus primers treballs professionals al taller d’en Josep Lluís Sert i d’en Josep Torres Clavé. El 1934 ingressa com a soci estudiant del GATCPAC i, el 1935, crea amb Torres Clavé i Sert, la firma MIDVA (mobles i decoració per a l’habitage actual), dedicada a la fabricació de mobles en sèrie, obtenint el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona d’aquell mateix any. El 1936 acaba els seus estudis, viatja a París i ingressa a l’estudi de Le Corbusier. Col·labora al mateix temps amb en Sert i Torres Clavé en la construcció del Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Internacional de 1937, i construeix l’estand de Catalunya al Pavelló Internacional de Premsa. En plena Guerra Civil espanyola decideix traslladar-se a l’Argentina. Allà constitueix el Grupo Austral amb un grup d’arquitectes argentins. Entre 1938 i 1963, la seva trajectòria professional va transcórrer entre l’Argentina, l’Uruguai i Catalunya, tornant definitivament a Barcelona el 1963. Alguns dels projectes més emblemàtics a Barcelona són La Ricarda, el Canòdrom Meridiana amb el qual va guanyar el premi FAD o l’edifici Mediterrani; la Casa d’estudis per artistes a Buenos Aires, l’edifici Terraza Palace o l’edifici La Solana del Mar.
Arquitectura catalana.cat
BONET CASTELLANA A MATARÓ
A partir d’obres singulars de Bonet Castellana, és possible traçar un trajecte que transcorri paral·lel al mar pels marges de Barcelona. Uns marges que no s’entenen com espais als quals la ciutat dona l’esquena: en general, parlem de zones privilegiades que a inicis dels anys seixanta tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants. El resultat són uns edificis singulars, sempre aïllats de les construccions veïnes, o cases en finques particulars i desenvolupaments urbans en ciutats-jardí.
De tots els assajos de tipologia residencial unifamiliar que Bonet Castellana va dur a terme durant el seu exili a l’Argentina i l’Uruguai, als voltants de Barcelona destaca l’aplicació dels seus aprenentatges a la casa Gomis, “La Ricarda” recentment adquirida pel Ministerio de Cultura per a convertir-la en un equipament públic; al Maresme, experiments tipològics com la massiva finca Mas Ribera o el formalisme propi d’una pel·lícula de ciència-ficció antiga de la casa Balañà, que, tot i que són menys conegudes, donen testimoni d’una clientela que coneixia i desitjava el prestigi de l’arquitecte des d’un punt de vista intel·lectual i d’estatus social. I, en afegit, se’l podien permetre.
“L’arquitectura de Bonet Castellana als marges de Barcelona” Arquitectura Catalana.cat
EL MAS RIBERA. L’ENCÀRREC
L’obra de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, repartida entre Catalunya, Madrid, Múrica i Amèrica llatina, va rebre numerosos elogis i premis durant els anys 60 i 70 quan Bonet era un autèntic tòtem per l’emergent vanguàrdia cultural. Intelectuals, famílies adinerades, promotors d’alt standing i administracions públiques li van encarregar tot tipus de projectes.
És en aquest context, a finals dels anys 60, quan la família Ribera Rovira entra en contacte amb l’arquitecte per encarregar-li el projecte de la seva finca, el Mas Ribera, a Mataró.
Andreu i Jaume Ribera Rovira, fills de l’industrial metal.lúrgic Joaquim Ribera Barnola foren els continuadors de l’empresa fundada pel seu pare “Metalls i plateria Ribera” (coneguda popularment com a can Culleres) i vinculada després amb mitjans militars per la fabricació de cartutxos així com amb la fabricació de moneda.
Relacionats amb el món de la indústria, l’empresariat, l’advocacia i la política catalana, els germans Ribera van exercir importants càrrecs a diferents entitats, obtenint diversos reconeixements públics dins el món empresarial, polític i financer de l’època.
01/ EL MAS RIBERA. EL PROJECTE (1968-1973)
ITINERARI 2
EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ
Finca situada al Veïnat de Valldeix de Mataró, entre el Torrent de la Llebreta, el Torrent de Can Bruguera i el Camí de la Serra. El conjunt consta de dos habitatges unifamiliars, l’habitatge dels masovers, el garatge i el pavelló de la piscina.
Utilitzant un llenguatge radicalment innovador i pudorosament tradicional, constitueix un bon exemple d’arquitectura integrada a l’entorn per l’adaptació de les construccions a la topografia i al paisatge.
Els habitatges se situen semienterrats en el pendent del terreny per afectar el menys possible la composició paisatgística de la zona. La seva orientació a sud i a llevant potencia el bon asolellament i les vistes al mar, “la necessitat de poder mirar a distància”. La utilització de cobertes vegetals i d’una gamma cromàtica de colors vermell terra, harmonitza i es confon amb el verd del paisatge.
02/ EL MAS RIBERA. LA CASA DELS MASOVERS
ITINERARI 2
EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ
L’accés principal a la finca es realitza per l’extrem nord, situat a la cota més alta. Junt a la porta d’entrada s’ubica l’habitatge dels masovers amb una forma corba característica que busca la integració amb la resta del conjunt edificat i amb el paisatge.
L’interior de l’edifici s’organitza al voltant d’un gran pati obert, d’ús domèstic. L’exterior, permet una perfecta vigilància i control, tant de l’accés com de la resta de la finca.
Seguint el pendent del terreny se situa la zona dels garatges que permet guardar els vehicles i iniciar l’accés als habitatges principals endintsant-se en el paisatge i sense el contacte visual amb els cotxes.
03/ EL MAS RIBERA. ELS HABITATGES PRINCIPALS
ITINERARI 2
EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ
Els dos habitatges unifamiliars se situen separats, però a una cota topogràfica semblant. L’accés es realitza des de la coberta enjardinada travessant una seqüència d’espais exteriors amb escales i rampes que condueixen fins a les edificacions semienterrades.
A les façanes destaca el predomini d’un sol material, l’obra arrebossada de color vermell que juntament amb les superfícies vidriades comformen unes volumetries contundents que creen un efecte clarament escultòric. A l’interior, un vestíbul delimita els espais funcionals de la llar, separant la zona principal de la de servei.
A la zona principal, oberta a sud i llevant, s’ubiquen la gran sala d’estar-menjador, la biblioteca i els dormitoris. El joc de falsos sostres amb lluernaris, la utilització de divisòries correderes i la presència de portes pivotants permet la creació de subespais amb usos específics dins d’un mateix espai diàfan. Destaca també l’estructura de porxos i terrasses de connexió entre l’interior i el paisatge així com la il.luminació zenital puntual dels espais principals mitjançant uns grans lluernaris amb forta presència escultòrica a l’exterior.
A la zona de servei, organitzada al voltant d’un pati interior obert, s’ubica la cuina, l’office, la zona de rentar i planxar i els dos dormitoris del servei.
Una de les cases integra en la seva composició arquitectònica una bassa d’aigua preexistent que havia servit per regar el terreny. S’incorpora també en una de les construccions un antic hipogeu utilitzat com a bodega.
04/ EL MAS RIBERA. EL PAVELLÓ DE LA PISCINA.
ITINERARI 2
EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ
En una cota inferior de la finca s’ubica la piscina amb una forma orgànica que reprodueix el perfil d’una petxina. Al seu costat, s’erigeix l’edificació del pavelló de serveis.
El pavelló presenta uns espais porxats on destaca l’element escultòric de la barbacoa i uns espais tancats amb una sala d’esbarjo i les depenències dels vestidors i lavabos. Volumètricament del conjunt destaca la presència dels elements contundents de les gàrgoles i la paret corba d’accés als vestidors.
La finca es completa amb una pista de tenis i amb una segona bassa situada a la cota més baixa del terreny i alimentada per l’aigua d’una mina.
PROGRAMA
Dissabte 29 de novembre
VISITA GUIADA
ITINERARI
MATARÓ, DE JORDI CAPELL A BONET CASTELLANA
De 10 a 14h
Des de l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral, 8)
Diumenge 30 de novembre
VISITA GUIADA
ITINERARI
MATARÓ, DE JORDI CAPELL A BONET CASTELLANA
De 10 a 14h
Des de l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral, 8)
VISITA GUIADA
Per assistir a les visites guiades cal inscripció prèvia a: www.openpuigicadafalch.cat/inscripcions
Fins al 27 de novembre /aforament limitat / Es recomana un calçat adequat
La informació de les 15 edicions de l’Open al web www.openpuigicadafalch.cat
Activitat no adaptada per a persones amb mobilitat reduïda
VISITES GUIADES
ITINERARI
MATARÓ, DE JORDI CAPELL A BONET CASTELLANA
Dissabte 29 de novembre
De 10 a 14h
Des de l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral, 8)
ITINERARI
MATARÓ, DE JORDI CAPELL A BONET CASTELLANA
Diumenge 30 de novembre
De 10 a 14h
Des de l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral, 8)
Per assistir a la visita guiada de la 15a edició 48 hores Open Puig i Cadafalch cal inscripció previa a través d’aquesta plana web fins al 27 de novembre a les 15 h
Per participar en els recorreguts i visites guiades de la 15a edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch
cal INSCRIPCIÓ PRÈVIA omplint el formulari fins el dia 21 de novembre.
Inscripció tancada. Aforament complet
Els itineraris del dissabte dia 18 de novembre i diumenge dia 19 de novembre està complet
Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Diego Saez-Ujaque, Secció de Paisatge Urbà i Patrimoni. Servei d’Urbanisme i Patrimoni, Ajuntament de Mataró i Montserrat Clavell, Arxiu Municipal de Mataró.
Disseny gràfic: Sara Sánchez i Riera.
Fotografies: Sara Sánchez i Riera (portada), Romuald Gallofré (Fitxes), Bernat C Oller (fotografia Jordi Capell), Arxiu històric del COAC, autoria desconeguda (fotografia de Bonet Castellana), Ramon Manent (Can Nogueras), F Masachs (xerrada El Racó)
Col·laboren: Arnau Tubert, Pili González-Agàpito, Susanna Peña, Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme i La Canya
Agraïments: Propietaris de la Finca Can Bagués, Propietaris de la Finca Mas Ribera, Família Ramírez-Majó, Família Bartra, Antoni Roca, Marcel Deulofeu i Anna Montserrat
Activitat inclosa a Mataró Agenda 2030.