01/ ESTACIÓ DEL TREN

AVINGUDA DEL MARESME, NÚM. 166

ITINERARI

Edifici exempt situat entre la carretera N-II i les vies de tren de la línia Barcelona-Mataró, al final del carrer de Churruca. Consta de 3 cossos de planta baixa i dos pisos units per dos cossos més de planta baixa i pis. La façana és d’obra vista pintada, i s’utilitza, també, la pedra per remarcar les cantonades, el sòcol, les cornises i l’envolvent de les finestres. Destaca l’existència d’una marquesina metàl·lica sobre les andanes.

A l’interior de l’edifici se situa en planta baixa el vestíbul d’entrada, la zona de bar i l’accés a les andanes. A les plantes pis se situen els habitatges de les famílies dels treballadors ferroviaris.

A la façana d’entrada una placa recorda que va ser la primera estació ferroviària de l’estat.

La plaça del davant de l’estació s’urbanitzà amb motiu de la celebració del Centenari del ferrocarril (1948), quan fou erigit, també, el monument al promotor del ferrocarril, el mataroní Miquel Biada i Buñol.

Llegir més …

02/ NAU DE MANTENIMENT DEL TREN

CARRETERA N-II S/N (DINS PÀRQUING RENFE)

ITINERARI

Edifici ferroviari de serveis consistent en una nau-taller i magatzem de planta baixa aixecada sobre un sòcol aplacat de pedra que fa les funcions de moll de descàrrega. Situat paral·lel a les vies de tren de la línia Barcelona-Mataró, presenta una estructura de 19 crugies de llargada. Destaca l’interessant sostre de voltes de maó de pla de quatre punts (ben visibles, també, des de l’exterior), amb arcs torals atirantats a l’interior i petits contraforts a l’exterior que marquen el ritme de les façanes longitudinals, entre els quals se situen les finestres, avui força desconfigurades.

Les façanes frontal i posterior presenten una porta central i dues finestres coronelles a banda i banda que conserven part de la fusteria original ornamentada de l’edifici. Destaquen també els guardapols sobre les obertures i el frontó esglaonat de remat de les façanes.

La nau va ser construïda l’any 1905 quan els promotors de la línia Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA) executaren, també, el projecte de la nova estació de la ciutat i instal·laren la doble via a Mataró.

Llegir més …

03/ FARINERA YLLA I ALIBERCH

AVINGUDA DEL MARESME, NÚM. 125

ITINERARI

Conjunt de fàbrica i habitatges per als treballadors. La fàbrica consta d’una nau d’emmagatzematge en planta baixa de tres cossos i d’un edifici de volumetria vertical on hi ha instal·lada la maquinària, de planta baixa i quatre pisos d’altura, seguint la distribució habitual en les farineres modernes. La nau de magatzem presenta una estructura de pòrtics d’obra en forma d’arc de mig punt i cobertes de bigues de fusta amb teulades a dues aigües. L’edifici alt presenta una estructura de jàsseres de formigó, biguetes i revoltons. La fàbrica es completa amb l’edifici de les sitges situat just al darrere. Els habitatges ocupen el primer pis del volum davanter adosat a la nau d’emmagatzematge.

Llegir més …

04/ FÀBRICA CABOT I BARBA

CARRER CHURRUCA, NÚM. 90

ITINERARI

Fàbrica de pisos emplaçada al tram final del carrer de Churruca. Consta de dues naus paralel·les, de planta baixa i pis i de planta baixa i dos pisos, separades per un pati on, al fons, s’hi situava la xemeneia, avui desapareguda. Presenten una estructura de pilars de fosa i sostres de volta de maó de pla atirantades. La coberta a dues aigües té el carener perpendicular al carrer. La façana està ben composta amb presència de cornises a nivell de cada pis, que uneixen les finestres i com a remat de l’edifici. Les finestres de la planta baixa i d’un dels primers pisos estan emmarcades amb obra vista i la resta amb obra arrebossada, com també els altres paraments de façana.

L’edifici projectat el 1889 per l’enginyer Eduard Culla consistia inicialment en dues naus de planta baixa. L’any 1897 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch les amplià i hi aixecà un pis a petició dels propietaris. A la banda de mar hi havia el xalet dels Cabot, immoble que l’Ajuntament adquirí el 1929 per enderrocar-lo i ampliar la plaça de l’estació. La fàbrica fou Cabot Alabau de 1887 a 1893, J. Cabot i Cia. de 1893 a 1898 i J. Cabot i Barca fins a començaments de segle XX. Després rebé els noms de Comercial Transatlántica S.A. i Téxtil Orbe i des de 1977 fins al seu tancament va ser Bonfil S.A., fàbrica de fil de cosir.

Llegir més …

05/ CASES DEL PASSATGE DE SANTA MAGDALENA

PASSATGE DE SANTA MAGDALENA, NÚMS. 1-28, 30 I 32

ITINERARI

Sèrie de cases de cos senzilles per a treballadors de les fàbriques de l’entorn, de planta baixa i pis, que formen un conjunt ben conservat en el passatge situat entre l’avinguda del Maresme i el carrer de Federico Carlo Gravina.

És interessant la repetició del tipus constructiu: planta baixa amb portal i finestra reixada i balcó i finestra al primer pis. Es constata i es valora la continuïtat de la cornisa.

El carrer fou urbanitzat el 1896 per l’arquitecte Emili Cabañes en una horta propietat de la família Abadal, i les cases es començaren a edificar a instàncies de Francesc Fàbregas entre aquell any i 1911.

Època       1896-1911
Autors      Emili Cabañes i Lluís Homs, arquitectes

06/ VAPOR GORDILS I DALMAU

CARRER DE SANT AGUSTÍ, NÚM. 66

ITINERARI

Situat al tram final del carrer de Sant Agustí fou el primer vapor de Mataró. Es tracta d’una fàbrica de planta baixa i dos pisos. La façana, arrebossada, està exempta d’ornamentació i es caracteritza per la repetició seriada de les finestres. L’estructura de l’edifici consta de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades amb jàsseres de fusta. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana longitudinal. El conjunt es completa amb una xemeneia exempta, recentment restaurada, i el sector energètic soterrat constituït per la carbonera, les calderes, els fumerals i la sala de màquines.

La fàbrica fou electrificada a partir de 1916. Un bombardeig durant la Guerra Civil (el 3 de desembre de 1938) l’afectà greument i hagué de ser reparada. El 1946 una ampliació de la fàbrica hi afegí una nova crugia a tot el llarg amb jàsseres metàl·liques. Entre 1948 i 1953 es modificaren les finestres de la nau principal.

Instal·lat el maig de 1838 amb una força de 20 CV, el de Can Gordils fou un dels quinze vapors que hi havia a Catalunya en aquella època. Construït inicialment per moure les moles d’un molí fariner, un any després alimentava una fàbrica de filats de cotó que entrà en funcionament a finals d’aquell any amb el nom de Filatures Gordils i Dalmau. L’arribada de la primera línia de ferrocarril des de Barcelona, el 1848, reforçarà l’impuls de la industrialització a Mataró.

Llegir més …

07/ CAFÈ DE MAR

AVINGUDA DEL MARESME, NÚM. 269 / CARRER DE SANTA RITA, NÚM. 1

ITINERARI

Edifici exempt de planta baixa i pis amb façana a l’avinguda del Maresme i als carrers de Santa Rita i de Balmes, seu de l’antiga cooperativa de pescadors La Marítima, una de les cooperatives de consum de la ciutat que, per fusió, va constituir el 1927 la Unió de Cooperadors de Mataró.

Aquest històric i emblemàtic edifici del cooperativisme local va ser projectat per l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner i bastit pel constructor i mestre d’obres Joan Riera i Brunet als anys vint del segle XX. A la planta baixa s’hi trobava el Cafè de Mar, amb quinze finestrals acabats amb arc de mig punt que marquen el ritme de la façana; a la part posterior hi havia el despatx de queviures. Al primer pis, hi havia el saló de juntes, un petit escenari i balconada a l’avinguda del Maresme. A la part posterior hi havia quatre habitacions per a llogaters.

El tractament de la façana és un arrebossat que marca els carreus en els angles de cantonada i accessos principals. Sobre la cornisa, els acroteris, corbats i triangulars, amb florons, coronen l’edifici.

En acabar la Guerra Civil, cooperatives com aquesta van ser prohibides i els seus béns foren incautats per la dictadura franquista. El Cafè de Mar no va tornar a mans cooperatives fins el 2011, després d’un llarg i complex procés. L’immoble va ser rehabilitat amb projecte de l’arquitecte Xavier Pous per a l’empresa municipal PUMSA, i actualment acull la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, entitat que el 2014 va reobrir l’edifici i l’antic cafè al públic.

Llegir més …

08/ DUNES DE LA PLATJA

PLATJA DEL VARADOR

ITINERARI

Les dunes de la platja del Varador de Mataró es van perfilar l’any 2000 amb la pròpia sorra de la platja, dins el Projecte de Rehabilitació i Millora de la Façana Litoral Marítima de Mataró que va desenvolupar el Ministeri de Medi Ambient i del qual l’Ajuntament en va assumir el manteniment.

Van ser pensades i creades per protegir l’espai interior i recrear una massa vegetal resistent, definidora del paisatge dunar amb espècies pròpies del litoral mediterrani (plantes psammòfiles). Aquesta vegetació especialitzada és indicadora del bon estat ecològic de les platges i contribueix a la retenció i fixació de les dunes i serveix també de refugi i hàbitat a diferents espècies d’animals (multitud d’insectes, alguns rèptils i diferents espècies d’ocells insectívors).

Les dunes tenen un destacat valor paisatgístic i compleixen funcions importants pel que fa a la reserva de sorra, protecció contra els processos erosius de la costa i inundacions marines, reserva de biodiversitat, potencial econòmic i turístic i sensibilització ambiental.

Llegir més …

09/ PASSEIG MARÍTIM

FAÇANA MARÍTIMA, PLATGES I PORT DE MATARÓ

ITINERARI

Amb els primers ajuntaments democràtics, als anys 80 del segle XX, la urbanització del passeig Marítim de Mataró s’integra, com a actuació destacada, dins la política urbanística de la ciutat.

Amb anterioritat, hi ha constància de les gestions de l’Ajuntament (1912) per recuperar la propietat dels terrenys situats sobre el passeig del Callao. Llavors eren de la companyia del ferrocarril i, més tard, essent ja el sector de domini públic, hi ha algunes propostes relatives a la seva urbanització, com el projecte encarregat a l’arquitecte municipal Lluís Gallifa el 1926, o projectes semblants -no executats- dels anys 1945, 1947 i 1968. D’alguns d’aquests projectes se’n derivaren accions mínimes d’urbanització sense, però, un plantejament de conjunt: obres al clavagueram de carrers de mar (anys 30 i 40), actuacions puntuals d’embelliment al sector i al passeig del Callao (plantació d’arbrat i instal·lació de fanals i bancs entre els anys 30 i 60), millora dels accessos (passos soterrats construïts entre 1950 i 1968, Cargol inclòs) i mesures de protecció del litoral (construcció de l’espigó, 1965).

Llegir més …

10/ BÚNQUERS DE LA PLATJA

DE LA PLATJA DEL VARADOR AL TORRENT DE VALLGIRÓ

ITINERARI

Popularment anomenats “fortins”, formaven part de la línia defensiva de la costa per a la vigilància i protecció de les platges durant la Guerra Civil. Són construccions d’arquitectura militar, de planta quadrangular de 5 per 3,5 metres, aproximadament, amb la part frontal i les arestes arrodonides. Presenten dues obertures: la porta d’accés i l’espitllera, amb una obertura de 180 graus i un element massís central que divideix la longitud de l’obertura en dues boques de foc i observació. La part externa de la coberta és lleugerament corba amb un acabat amb sorra que afavoria el seu camuflatge amb l’entorn. La tècnica constructiva és de formigó armat segurament sobre un fonament de pedra.

Els búnquers van ser pensats per equipar-los amb metralladores i altre armament automàtic i tenien la funció de preveure les escomeses enemigues (desembarcaments o incursions aèries i marítimes), com la del vaixell Canarias que va bombardejar Mataró i altres llocs del Maresme el 3 de desembre de 1938.

Es va acordar construir-los l’estiu de 1937 en una reunió celebrada a l’Ajuntament de Mataró amb tots els alcaldes de la comarca, que van aprovar-ne la seva edificació sota la direcció del govern de la República i de l’Exèrcit Popular i a la qual participaren soldats del cos d’artilleria i també voluntaris civils, sobretot de la CNT.

Llegir més …

11/ CASES DEL PASSATGE DEL SAC

PASSATGE DEL SAC, NÚMS. 1-16

ITINERARI

Sèrie de cases de cos, senzilles, per a treballadors del tèxtil i altres fàbriques, de planta baixa i pis, que formen un carrer en cul-de-sac (d’aquí el seu nom), sense sortida, perpendicular al carrer de Cristòfor Colom. Les cases es van començar a construir entre 1879 i 1895, en el marc de l’important creixement urbà que va experimentar Mataró en el darrer quart del segle XIX.

En la composició de les façanes hi destaca la repetició de les constants tipològiques: portal i finestra reixada en planta baixa, balcó i finestra a la planta pis i cornises amb acroteri.

Època       1879-1895

12/ CASES DEL CALLAO

PASSEIG DEL CALLAO, NÚMS. 1-11

ITINERARI

Conjunt homogeni format per onze cases de cos senzilles, de planta baixa i pis, probablement destinades a pescadors i mariners. La façana del conjunt es caracteritza per la repetició seriada dels elements tipològics: cornises, portals i finestres reixades. Amb el temps hi han aparegut també alguns balcons.

Es tracta del projecte de construcció d’onze cases de cos del 1880 edificades per la Constructora Mataronesa, (Josep Vallverdú n’era el gerent), d’acord amb la traça que es conserva realitzada per l’agrimensor i mestre d’obres Ignasi Caballol, autor del Plano Geométrico de la Ciudad de Mataró (1852). En aquest mateix sector, el 1878, Caballol ja hi havia projectat la construcció de dues cases.

Situades entre la via del tren de Mataró a Arenys i el mar, davant la platja, les cases del Callao són els únics habitatges que es conserven a l’interior del passeig Marítim de Mataró, a l’anomenat passeig del Callao, una clara referència als temps en què hi havia interessos colonials i lligams de diferents ordres amb Amèrica. El Callao és el port de Lima (Perú) i el seu nom evoca una victòria naval de la Marina espanyola (1886).

Època       1880
Autor        Ignasi Caballol, agrimensor i mestre d’obres
Autor        Constructora Mataronesa

13/ ALGUER DE MATARÓ

FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT

ITINERARI

Davant la línia de costa de Mataró trobem aquest espai marí de gran interès que acull hàbitats que generen ecosistemes d’elevat valor per a la biodiversitat. L’espai està ocupat per una extensa praderia submarina (prop de 3.000 hectàrees) on hi predomina una planta fanerògama pròpia del Mediterrani: la Posidonia oceanica.

Des d’antic, la gent de mar s’han referit a aquestes masses vegetals com a alguers, malgrat que les fanerògames són plantes més evolucionades que les algues i amb un cos vegetatiu més complex, amb arrels, tija i fulles. Això no treu que aquestes praderies de posidònia o alguers continguin un gran nombre d’algues i molts altres organismes que hi troben substrat per créixer, refugi o aliment, per la qual cosa tenen una important funció estructural d’hàbitat, amb una gran riquesa en espècies de tot tipus.

Els alguers són un dels ecosistemes més productius del planeta. Contribueixen enormement a la fixació del carboni i també juguen un paper actiu en la dinàmica dels sediments, protegint en molts casos les nostres platges, fixant-los amb les seves arrels. Són, malauradament, hàbitats molt sensibles a l’activitat humana i existeixen nombrosos impactes que els amenacen: abocament de contaminants, ancoratge reiterat d’embarcacions, males pràctiques en l’activitat pesquera, obres a primera línia de costa, introducció d’espècies invasores i el canvi climàtic.

Llegir més …

14/ RIERA DE SANT SIMÓ

–

ITINERARI

La riera de Sant Simó és un element singular en la vertebració del paisatge de la ciutat de Mataró que fa de límit entre la trama urbana i l’espai agrari de les Cinc Sènies. Aquesta conca hidrogràfica recull les aigües les rieres del nord-oest de Mataró (de Can Gener, de Valldeix o de Can Bruguera, i de Can Soler) i desguassa al costat de l’ermita del Sant Simó, que li dona nom.

En tot el seu recorregut, l’entorn d’aquesta riera està fortament humanitzat. Les parts altes de la riera mostren un aspecte força natural i compleixen les funcions de corredors biològics entre les masses boscoses de la serra de Bruguera i els espais oberts del pla de Sant Simó.

El tram baix de la riera està encaixonat i canalitzat en gran part per rocalla i formigó. Malgrat això, manté un alocar (comunitat arbustiva pròpia de les riberes amb cursos d’aigua intermitents o rambles mediterrànies), formada principalment per aloc (Vitex agnus-castus) i albellatge (Hyparrhenia hirta).

15/ ERMITA DE SANT SIMÓ

CARRETERA N-II, AL COSTAT DE LA RIERA DE SANT SIMÓ

ITINERARI

Antiga ermita marinera d’una sola nau amb un absis poligonal i teulada a dues vessants, de factura barroca, situada al costat de l’antic Camí Ral de Mataró, l’actual carretera N-II.

El primer document referit a l’ermita actual és del 1553, dècada en què començaria la fàbrica de l’edifici, obra que finalitzà a inicis del segle XVII (la llicència de benedicció de la capella és del 1611). La primera notícia de la celebració de la Festa de Sant Simó és del 28 d’octubre de 1613.

Al seu interior és interessant la llinda esculturada de la porta de la sagristia, amb un un exvot del 1691 que representa la protecció de Sant Simó a la nau del patró Pere Silvestre perseguit per uns pirates berberescos. Fins el 1936, l’interior de l’ermita va contenir gran nombre d’exvots mariners que foren destruïts durant la Guerra Civil, així com les imatges romàniques dels apòstols del primitiu temple de Santa Maria que s’hi havien traslladat per reformes a la Basílica. A començaments del segle XX també hi figurava una reproducció en miniatura d’un vaixell del segle XV d’excepcional valor arqueològic, conegut amb el nom de la Coca de Mataró, que actualment s’exposa al Museu Marítim de Rotterdam, als Països Baixos.

Llegir més …