01 / AVINGUDA D’AMÈRICA

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

És un dels eixos vertebradors principals de Rocafonda, amb secció de rambla i passeig central urbanitzat, cobreix l’antic desviament de les aigües que procedeixen de les rieres de Cirera i de Figuera Major.

Té oficialment aquesta denominació des de l’any 1961 i al vial hi conflueixen altres carrers, oberts als anys seixanta, dedicats també a països sud-americans.

L’antic desvío de cauces o paseo del Desvío, com es va conèixer l’avinguda amb el canal destapat, el travessaven petits ponts que, en créixer el barri, esdevingueren obsolets. La mobilitat també estava afectada pels desbordaments del canal per acumulació de sorres o els trencaments d’alguns dels seus murs. Aquestes dificultats i la pressió veïnal forçaren la construcció d’alguns nous ponts, primer i, més tard, la cobertura total del canal, una obra que començaria l’any 1967 (i s’enllestiria a la dècada dels setanta) i que significà una notable millora per al barri.

L’aluminosi obligà el 2005 a refer el col·lector del Desviament, i l’any 2007 es va reurbanitzar en superfície amb la creació de noves zones d’estada, pèrgoles d’ombra, nou mobiliari urbà i jocs infantils, i es va convertir així en un agradable passeig i un dels carrers amb més vida del barri de Rocafonda.

02 / GRUP DE L’ESPERANÇA

ILLES ENTRE L’AVINGUDA D’AMÈRICA, PASSEIG D’ANTONI MARTÍ I CABANELLAS, CARRER DE LA REPÚBLICA D’ARGENTINA, CARRER D’EL SALVADOR I AVINGUDA DEL PERÚ

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

L’increment exponencial de la població de Mataró als anys 60 provocà una important demanda d’habitatge, motiu pel qual l’Ajuntament de Mataró es va haver d’erigir en promotor immobiliari i gestionar directament promocions públiques, com va ser el cas dels habitatges del paratge de l’Esperança.

El projecte, una promoció municipal de renda limitada, va ser redactat el 1956 pels arquitectes Lluís Gallifa Grenzner i Esteve Martí i Coll i l’obra s’executà entre 1959 i 1961. S’urbanitzaren 6 carrers i 2 placetes i s’edificaren 5 illes d’habitatges plurifamiliars, una illa d’habitatges unifamiliars i una illa mixta. En total, 301 habitatges per a més a d’un miler de persones.

De la promoció destaca l’adequada relació entre les amplades dels carrers i l’alçada de les edificacions, la ventilació creuada dels habitatges, la generosa mida dels patis d’illa, l’adaptació topogràfica de l’edificació al pendent del terreny (a cota més elevada, menys plantes) i la dignitat de la composició de façanes combinant l’aplacat de pedra, l’obra vista i la paret arrebossada.

Als anys 90 es va detectar aluminosi al Grup de l’Esperança, com a tantes altres edificacions d’aquella l’època. L’entesa institucional va permetre finançar l’operatiu per rehabilitar més de 280 habitatges, despeses que foren assumides per la Generalitat, l’Ajuntament i els mateixos veïns.

03 / BLOC DE LA COOPERATIVA D’HABITATGES

AVINGUDA DEL PERÚ, 4

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

La inspiració per cercar fórmules col·lectives de provisió d’habitatges dignes i assequibles per a les classes populars vingué d’Europa. A Catalunya, una les iniciatives pioneres fou la de la Cooperativa Obrera Mataronina (1883).

Les cooperatives d’habitatge parteixen del propòsit que les famílies amb menys recursos puguin accedir a un dret essencial com l’habitatge, a un preu menor que el del mercat. A Rocafonda existeixen diversos exemples d’edificis d’habitatges construïts en sistema cooperatiu.

L’edifici d’habitatges plurifamiliar de l’avinguda del Perú fou promogut per la Cooperativa d’habitatges de la Unió de Cooperadors de Mataró, i projectat i construït a inicis dels anys 80 pels arquitectes Isidre Molsosa i Pujal i Montserrat de Torres Capell, guanyadors del concurs de projectes realitzat per la Cooperativa.

L’edifici, d’obra vista, dona resposta amb la seva volumetria i composició general a les diferents alçades edificables dels carrers on es troba. A l’avinguda del Perú, s’hi situa un bloc de planta baixa i quatre pisos, format per l’agrupació de deu habitatges dúplex amb accés en passera des d’un porxo a la planta primera i d’un passadís cobert a la quarta i última planta. A la cantonada amb el carrer República Argentina, dos habitatges senzills posen en relació el nou bloc d’habitatges amb la resta d’edificacions del carrer.

04 / CASA ANSON

CARRER DE LA REPÚBLICA DOMINICANA, 9

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

Joaquim Anson i Anna M. Fradera van encarregar el 1961 al seu amic, l’arquitecte Jordi Capell (Mataró, 1925-El Masnou, 1970), el projecte del seu habitatge unifamiliar, a Rocafonda.

Capell, arquitecte, matemàtic i humanista, referent sòlid en la introducció de l’arquitectura del moviment modern al nostre país, va projectar un senzill però sorprenent immoble de planta baixa i pis que, en el seu plantejament i distribució, abocava els ensenyaments i les influències rebudes de l’arquitectura racionalista i dels nous corrents nord-americans i nòrdics pels quals l’arquitectura era un joc lliure i personalitzat de volums i formes en moviment.

A l’exterior de l’edifici destaca la utilització de dos plans cecs d’obra vista, independents i a diferents alçades, que permeten resoldre la cantonada, tot trencant-la. Entre aquests dos plans i a les zones en contacte amb les cases veïnes hi situa la totalitat de les obertures.

A l’interior, les estances, de marcada proporció horitzontal enfatitzada per la seva reduïda alçada, s’organitzen orgànicament al voltant del pati, participant de la seva llum i vegetació i incorporant-lo visualment als diferents espais de la planta baixa.

Joaquim Anson va completar la casa moblant-la amb dissenys propis d’inspiració nòrdica i que, al llarg del temps, va anar desenvolupant amb l’objectiu d’oferir mobles a mida econòmicament assequibles.

 La casa ha estat reformada i ampliada en diferents ocasions (1967, afegit d’un pis per a estudi; 1980, reforma del porxo d’entrada; 1989, ampliació del primer pis; 2003, reforços estructurals per aluminosi).

05 / BLOCS D’EN CALVET

AVINGUDA D’AMÈRICA, ENTRE L’AVINGUDA DEL PERÚ I EL CARRER DE MÈXIC

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

Jaume Calvet i Colomer, industrial del gènere de punt i promotor immobiliari, fou l’impulsor entre els 1959 i 1968 de la construcció dels immobles d’habitatges de renda limitada que s’alcen al cantó de muntanya de l’avinguda d’Amèrica, entre l’avinguda del Perú i el carrer de Mèxic, popularment coneguts com “blocs d’en Calvet”. Es tracta d’una sèrie d’edificis pràcticament idèntics, que conformen 3 illes de cases, projectats tots ells per l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany.

Els blocs, de planta baixa i 4 plantes pis, es divideixen en diverses escales amb 10 habitatges per escala, 2 per planta, i amb ventilació creuada.

Les plantes baixes, lleugerament aixecades respecte l’avinguda d’Amèrica, inicialment allotjaven també habitatges que amb el temps s’han anat reconvertit en comerços. L’accés a les plantes baixes es resol mitjançant petits jardins i graons que donen al carrer principal i tanques de jardins a les cantonades, seguint el mateix disseny i materials de les tanques de la Ciutat Jardí situada a l’altra banda de l’avinguda.

La composició de la façana destaca per la seva simetria, amb la utilització de l’aplacat de pedra a la planta baixa, l’obra vista emmarcant els balcons dels habitatges i l’obra arrebossada a la resta.

06 / CARRER DE MÈXIC

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

És el carrer més llarg i cèntric de Rocafonda i travessa el barri de sud a nord, des de l’avinguda d’Amèrica fins al carrer dedicat a l’arquitecte mataroní Josep Goday. Va ser edificat als anys seixanta i com altres carrers del sector fou batejat amb el nom d’una república iberoamericana.

La situació en aquest carrer de dues de les poques places presents a l’interior del barri, la plaça de Colòmbia i la plaça de Joan XXIII, així com l’equipament municipal de Can Noè, li atorguen una cert protagonisme i centralitat.

A la confluència amb el carrer de Pau Picasso (un dels pocs vials amples del barri, gràcies a la retirada de les torres elèctriques que hi havia), s’hi troba l’Espai Jove Rocafonda-El Palau. És un lloc de trobada per als joves del barri, amb prop de 20 anys d’existència, un equipament socioeducatiu i comunitari de referència que ofereix alternatives de lleure, foment i dinamisme de la participació juvenil.

07 / CAN NOÈ

CARRER DE SANTIAGO RUSIÑOL

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

El topònim de Can Noè ha quedat com a record d’una llarga lluita veïnal de finals del franquisme, als anys 70 del segle passat, quan la pressió popular va evitar que a l’antiga finca de Can Noè, en una zona ja molt edificada i mancada de serveis, s’hi construïssin una seixantena de nous habitatges. L’Ajuntament democràtic va assumir aquella reivindicació ciutadana i va comprar la finca el 1981 per destinar-la a equipaments per al barri.

Entre 1985 i 1987, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona hi van construir l’edifici educatiu de Can Noè, projectat per l’arquitecte Joaquim Casas i Botey. L’equipament va resoldre els darreres dels edificis ja construïts de l’entorn i ubicà en planta baixa l’Escola Bressol i Llar d’Infants de Rocafonda i, al primer pis, el Centre de Formació d’Adults i una biblioteca. L’element més característic de la construcció és un porxo a doble alçada que dona escala de l’edifici públic.

La casa de Can Noè, a tocar del carrer de Josep Punsola, fou enderrocada per obsoleta l’any 2000, i a l’indret s’hi aixecà un edifici de planta baixa i pis que acull el nou Centre Cívic de Rocafonda, obra de l’arquitecte municipal Ramon M. Esquerra. El Centre Cívic obrí al públic l’any 2003.

08 / BLOC D’HABITATGES DE LA COOPERATIVA LAIE

CARRER DE JOSEP PUNSOLA, 34-36

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

Bloc d’habitatges promogut per la Cooperativa de vivendes Laie de Mataró l’any 1967 i executat el 1969. L’autor del projecte fou l’arquitecte Manel Brullet i Tenas amb col·laboracions dels arquitectes Narcís Majó i Clavell i Agàpit Borràs i Plana, l’aparellador Manel Salicrú i Joaquim Anson en la realització del mobiliari.

El projecte preveu 3 grans edificis amb un total de 60 habitatges formant una U al voltant d’un espai comunitari central i es completa amb els locals de la planta baixa i els terrats comunitaris reservats a estenedors i solaris.

Destaca l’accés als habitatges amb passera a l’interior d’illa a partir dels 3 nuclis d’escales i ascensors. La passera esdevé una ampliació del propi habitatge que pot ser més reduït i, per tant, més econòmic i amb una distribució feta a mida de cada usuari.

A l’exterior destaca l’obra vista combinada amb el formigó vist amb una estètica trencadora pel moment i la disposició volumètrica de l’edifici, amb alçades més baixes a sud per millorar-ne l’assolellament.

Es tracta d’un clar exemple en què el moviment cooperatiu s’estén més enllà de l’arquitectura i els blocs d’habitatges fins a arribar a la petita escala del mobiliari domèstic: cases dignes i mobles dignes.

09 / PLAÇA JOAN XXIII

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

Situada al bell mig de Rocafonda, és un punt neuràlgic i una important zona d’esbarjo del barri.

La urbanització de la plaça (1982-1984) va constituir una de les primeres actuacions del nou ajuntament democràtic de Mataró. Projectada per l’arquitecte municipal Rafael de Càceres, va contribuir a esponjar una zona d’alta densitat constructiva i va resoldre els greus problemes de desnivell que presentava. Un tors femení, obra de l’escultor Iago Vilamanyà, s’instal·là a la plaça.

Recentment (2017-2018), la Llei de Barris ha permès a l’Ajuntament reformar de nou aquesta plaça que, amb els anys, s’havia degradat i que era objecte de queixa i reivindicació veïnal. L’obra, dirigida pels arquitectes municipals Lluís Gibert i Èlia Ortuño i l’enginyer Jordi Sanmillán, l’ha refet totalment amb la introducció de millores urbanístiques, d’accessibilitat i de connexió amb el barri. La plaça és ara més oberta perquè s’hi van suprimir els murs que l’envoltaven, i es va rebaixar l’anterior desnivell amb rampes, escales i grades. A la zona central s’hi van instal·lar jocs infantils, un nou paviment de cautxú inspirat en Joan Miró, nou enllumenat públic i vegetació.

10 / RONDA DE RAFEL ESTRANY

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

Emmarcada dins el circuit de rondes de la ciutat i prevista pel Pla Parcial de 1957, aquesta ronda dedicada al pintor mataroní Rafael Estrany i Castany es situa entre les places dedicades als també pintors Josep Cusachs, al nord, i Alfred Opisso i Cardona, al sud. La ronda enllaça, també, la carretera de Valldeix, per la part alta, i la carretera de Mata, per la part baixa.

El Pla Integral de Rocafonda-El Palau va preveure la nova urbanització d’aquesta ronda, una de les poques avingudes amples a llevant del barri i en contacte directe amb la nova zona d’equipaments que es projectà al llarg de la riera de Sant Simó.

L’obra fou dirigida per l’arquitecte municipal Lluís Gibert i l’enginyer Jordi Sanmillán, entre 2005 i 2006, amb finançament del Fons Social Europeu de la Unió Europea. La intervenció va servir per pacificar el trànsit, prioritzar el passeig dels vianants i l’accés, fluid i segur, a la zona d’equipaments, per esdevenir també un dels eixos paisatgístics principals de la ciutat, amb la visual del mar al fons. Al conjunt de l’avinguda, es va reduir la calçada, s’eixamplaren les voreres, s’introduí una triple filera d’arbres i un carril bici, es renovà l’enllumenat i el clavegueram i s’hi instal·là nou mobiliari urbà.

11 / PARC DE ROCAFONDA

EIXOS I ACTIUS DE ROCAFONDA

El parc, un pulmó verd per a la ciutat i zona d’esbarjo per al barri, va ser executat entre 2008 i 2010 dins del Pla Integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador. Obra dels arquitectes municipals Marc de la Parra i Lluís Gibert, fou projectat sobre les terres d’un antic abocador i després de soterrar les línies elèctriques existents en aquest indret.

El parc es planteja com un passeig verd continu que relaciona diferents espais: la plaça d’accés sobre l’aparcament soterrat, el camí perimetral als equipaments i un camí paral·lel a la riera. En un futur, s’hi preveu la instal·lació d’una passera de fusta que permetrà comunicar-lo amb el marge dret de la riera completant així l’Anella Verda de la ciutat.

L’any 2011 s’hi instal·là l’escultura El Crit, obra de l’arquitecte Agàpit Borràs i Plana dedicada a l’advocat laboralista, veí de Rocafonda, Pep Manté. L’obra simbolitza els valors de la llibertat, la justícia i la solidaritat.

El Parc de Rocafonda s’inscriu dins l’àrea d’equipaments públics entre la ronda de Rafael Estrany i la riera de Sant Simó. De mar a muntanya, hi trobem el parvulari de l’Escola Germanes Bertomeu (Josep M. Puig Boltà, arq.), el CAP de Rocafonda (Josep M. Font i Mir, arq.), instal·lacions esportives -petanca i futbol- (Ramon M. Esquerra, arq.), l’aparcament i dipòsit municipal de vehicles (Santiago Bergnes de las Casas, arq.), el Parc de Rocafonda, pròpiament dit i, finalment, a l’antiga fàbrica Fibra, l’Institut Cinc Sènies.