EL VAPOR DEL PROGRÉS
Una passejada pel patrimoni industrial a Mataró
“Amb l’aplicació industrial del vapor s’inicia un segle d’invents que havien de dur tants canvis tecnològics, que els mataronins no se’n sabien avenir. Perquè centenars d’anys d’història havien passat sense una evolució tan profunda, i ara en poques dècades tot era nou, i les mentalitats havien de fer un esforç per adequar-se als canvis de tot allò que es considerava inalterable.
En l’àmbit del transport, Mataró estrena tren l’any 1848, i el transport individual el facilita els anys setanta la bicicleta. Quant a les energies hi ha la del vapor (1839), la del gas, que el 1855 serveix per a l’enllumenat públic i privat, i a partir de 1876 per a motors industrials; i el 1899, quan el segle era a punt d’acabar, obre la fàbrica d’electricitat, tot i que a partir de 1877 s’il·lumina amb magnetos la fàbrica de la Cooperativa i la Rambla en ocasions de fira i de festa major.
El telègraf comunica la ciutat amb l’exterior el 1872. El sistema mètric decimal normalitza les mesures el 1871. La fotografia sorprèn tothom els anys cinquanta, quan retratistes ambulants fan estada a la ciutat. En la mateixa dècada s’acosten espectacles de vistes i panorames. A fi de segle es comença a comercialitzar gramòfons, i per les mateixes dates el rellotge de butxaca i el de paret es popularitzen, arran del creixement del poder adquisitiu.”
Francesc Costa i Oller. “Mataró, la ciutat que creix” Arxiu d’història I. Mataró, 2017
Submergits entre els vapors d’aquest Mataró fabril i febril de tombants de segle XIX, i a propòsit de la celebració dels 175 anys de l’arribada del primer tren de l’Estat espanyol a Mataró, us convidem a revisitar la ciutat a partir del seu patrimoni industrial, estretament vinculat al sector del tèxtil i majoritàriament al gènere de punt.
Antigues fàbriques, tossudament encara en peu, testimonis d’una època de progrés econòmic i social que amb la seva arquitectura ens expliquen la revolució industrial a Mataró i ens conviden a repensar el futur de la ciutat.
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
En aquest recorregut, tot baixant cap a la primera línia de costa, arran del tren, hi trobarem algunes de les fàbriques més representatives de la ciutat. Des del vapor Gordils i Dalmau, l’inici de la Revolució Industrial a la nostra ciutat, i possiblement un dels vapors més antics que encara resten en peu de tot Catalunya, fins a la nau de blanqueig de la Cooperativa Obrera Mataronense, primera obra d’Antoni Gaudí i un dels cinc monuments més importants de la ciutat que ens faran entendre per què Mataró és una ciutat singular també des del punt de vista del seu patrimoni industrial i cooperatiu.
01/ FÀBRICA FONTDEVILA I TORRES
CARRER DE GOYA, 2
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Antiga nau de planta baixa i dos pisos de 54 m de llargària per 15 m d’amplada, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Es tracta de la nau inicial del conjunt industrial dedicat al gènere de punt.
Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades, amb jàsseres metàl·liques. La coberta, a dues aigües i amb el carener paral·lel al carrer, descansa sobre encavallades de pi de melis. L’accés al recinte s’efectua a través dels patis situats als extrems de l’edifici i connectats al carrer per dues portalades.
La façana arrebossada presenta unes senzilles cornises de maó vist a nivell de cada pis i una de més treballada que remata la coberta. L’ornamentació, però, és relegada quasi exclusivament a les portalades d’obra vista situades als extrems de la construcció.
Construïda el 1893, originàriament fou la fàbrica de gènere de punt Julià i Majó, popularment coneguda com ca la Boja, fins que fou adquirida per Antoni Fontdevila i Manuel Torres i va arribar a ser una de les fàbriques de Mataró amb més nombre de treballadors. Fontdevila i Torres continuà la seva producció fins l’any 1989, i a posteriori va ser subdividida per allotjar diverses empreses.
Època: 1893, Eduard Culla, enginyer
02/ DESPATXOS FONTDEVILA I TORRES
CARRER DE GOYA, 2
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Construcció exenta situada a l’interior d’illa de la parcel·la de l’antiga fàbrica Fontdevila i Torres.
L’edifici, de planta baixa i golfes, està compost per un cos rectangular cobert amb una teulada a quatre aigües. Per la part posterior, s’hi annexiona un segon volum de proporcions una mica més reduïdes, amb coberta del mateix tipus.
La façana principal, d’estil historicista, presenta una porta central i una finestra a banda i banda amb les inscripcions, esgrafiades sobre les llindes, de les paraules “Despacho”, “Año” i “1900”. Més amunt, una cornisa marca l’existència d’una planta golfes amb tres finestres col·locades sobre els eixos de les obertures de la planta principal. Una senzilla cornisa recolzada sobre mènsules, remata i envolta l’edifici.
La construcció allotjava els despatxos de direcció i administració de l’antiga fàbrica. A l’interior es conserva encara part del mobiliari original de fusta.
Època: 1900
03/ FÀBRICA CA L’YMBERN
CARRER DE TORRIJOS, 36-38
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Antiga fàbrica de gènere de punt situada entre el carrer de Biada i el carrer de Torrijos.
Es tracta d’una construcció de planta baixa, pis i golfes amb estructura de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades. La coberta és a dues aigües i està sustentada per encavallades mixtes de ferro i fusta. L’edifici presenta dues torres de sortida a la coberta situades simètricament respecte l’eix central de la façana del carrer de Torrijos.
En el plànol de l’eixample de Mataró de Palau i Cabanyes apareix ressenyada en la part dels creixements que tingueren lloc entre 1878 i 1911 com la fàbrica de gènere de punt Sala i Baladia, motiu pel qual popularment era coneguda com can Baladia de dalt.
Als anys vint del segle XX passa a ser la seu de la societat Ymbern SA, que va arribar a tenir 130 treballadors l’any 1962.
L’any 1987 s’enderrocà part de l’edificació a la zona del carrer de Biada i carrer d’Iluro amb la construcció de nous locals industrials i una plaça.Actualment està subdividida i allotja diverses empreses.
Època: Finals segle XIX
04/ XEMENEIA DE CA L’YMBERN
PLAÇA DE CA L’YMBERN
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Xemeneia exempta pertanyent a l’antiga fàbrica de ca l’Ymbern i situada a la plaça del mateix nom. Es tracta d´una obra de fàbrica de planta quadrada que disminueix de secció amb l’alçada.
L’any 1987 la necessitat de disposar de locals industrials de petites dimensions i de relligar el sector de ca l’Ymbern amb el teixit urbà de l’entorn, va portar a la redacció d’un projecte per enderrocar part de les construccions de la fàbrica de ca l’Ymbern, edificar els terrenys existents, perllongar el carrer de Torrijos fins el carrer d’Iluro i projectar la placeta al carrer de Biada que deixa visible i descoberta la xemeneia.
La xemeneia fou restaurada l’any 1991 amb la col·locació d’unes pletines per enriostar-la transversalment, per impedir així que s’esberlés. També s’aprofità aquesta intervenció per netejar-la.
Època: Finals segle XIX
05/ NAU DE BLANQUEIG DE LA COOPERATIVA OBRERA MATARONENSE
CARRER DE LA COOPERATIVA, 25
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
La Cooperativa Obrera Mataronense inaugurà la fàbrica el 24 d´octubre de 1875 amb una nau obra de l’estudiant d’enginyeria Brunet. El 1878 el gerent, Salvador Pagès, encarregà al jove arquitecte Antoni Gaudí el projecte d´urbanització de la cooperativa tèxtil, on col·laborà intensament amb l’arquitecte Emili Cabanyes, projectant la fàbrica, un edifici social i sala d´actes i una trentena d’habitatges de les quals només se’n construïren dues. El 1883 Gaudí projectà la nau de blanqueig. El 1887 la fàbrica va fer fallida i fou adquirida pel fabricant de Vilassar, Barrera. A començaments del segle XX passà a mans de l´empresa Asensio SA que mantingué la producció fins a començaments dels anys 90.
Es tracta d’una nau de planta baixa de 12 m d´amplada per 48 m de llargada, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Inicialment constava de sis trams i fou ampliada després amb sis trams més.
Presenta una interessant estructura d’arcs catenaris construïts amb peces de fusta modulades i unides per trams rectes reblats entre si. Gaudí utilitzaria aquesta mateixa geometria en moltes de les estructures del seus edificis posteriors. La coberta és a dues aigües acabada amb teula plana. L’any 2002, en el marc de l’Any Internacional Gaudí, es va iniciar la rehabilitació de la nau consistent en la creació d’un soterrani en les primeres quatre crugies de la nau, la restitució dels arcs catenaris escapçats per l’ampliació del carrer, la restauració de les façanes originals, el nou projecte per a les dues façanes desaparegudes i les instal·lacions necessàries per funcionar com a equipament per a la ciutat.
Des del 2010 acull la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani.
Època: 1883. Antoni Gaudí, arquitecte
2008.Rehabilitació (Brullet/de Luna, arquitectes)
06/ XEMENEIA COOPERATIVA OBRERA MATARONENSE
CARRER DE LA COOPERATIVA, 25
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Es tracta d´una construcció troncocònica, llisa, de maó massís amb presència d’argolles de ferro que enriosten el fust transversalment. La xemeneia mostra un collarí de remat a la part superior i s’entrega a terra mitjançant una base poligonal.
La xemenia fou restaurada l’any 2008 en el marc de la rehabilitació del conjunt de la Nau Gaudí.
La Cooperativa Obrera Mataronense inaugurà la nova fàbrica el 1875 consistent en un inici en una nau projectada per l’enginyer Brunet. El 1878 encarregà al jove arquitecte Gaudí projectar la planta general de la cooperativa tèxtil, que havia de ser una fàbrica, un edifici social, una sala d´actes i una trentena de cases de les quals només se’n construiran dues. El 1883 Gaudí projecta la nau de blanqueig, situada just al costat de la xemeneia.
- Rehabilitació: (Brullet/ de Luna, arquitectes)
07/ URINARIS COOPERATIVA OBRERA MATARONENSE
CARRER DE LA COOPERATIVA, 25
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Construcció cilíndrica de reduïdes dimensions que és considerada la més antiga de tot el conjunt de la Cooperativa.
L’interior de l’edicle està dividit en dues meitats per tal de separar els serveis d’homes i de dones, als quals es pot accedir per portes d’accés independents. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta enlairada que permet la renovació de l’aire per un sistema de sifó. Posteriorment Gaudí utilitzaria aquesta solució en les torres de ventil·lació de la casa Vicens o en les cavallerisses de la Finca Güell.
La importància de l’edifici rau en els materials i els motius ornamentals utilitzats. L’edicle està decorat amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada i testeres esglaonades a les portes i finestres, elements genuïnament gaudinians que s’aniran repetint i transformant en molts dels seus projectes.
La construcció dels urinaris fou restaurada l’any 2008 en el marc de la rehabilitació de la Nau Gaudí. Es va restituir el volum original que havia estat escapçat en el seu dia amb l’ampliació del carrer.
Autor:Antoni Gaudí, arquitecte
Rehabilitació:(Brullet/de Luna, arquitectes) 2008
08/ ANTIGA FÀBRICA ARENAS: EL VAPOR NOU
CARRER DE LEPANT, 2
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Conjunt fabril del que actualment es conserva una de les tres naus originàries. El conjunt es completa amb la xemeneia de l’antic vapor.
L’edifici de planta baixa, planta pis i golfes té una planta regular de 19 m d’amplada per 85 m de llargària i està format per dues parts que es construïren en èpoques diferents. Presenta una estructura de tres fileres de pilars de fosa, sostres de voltes de maó de pla atirantades i jàsseres de fusta. La coberta, a dues aigües, descansa sobre unes encavallades de fusta de melis que permeten l’aparició d’un lluernari longitudinal. La façana és austera, només arrebossada, exempta totalment d’ornamentació tan sols amb la presència de les grans finestres situades entre eixos de l’estructura interior.
Originàriament es tracta de l’antiga fàbrica Arenes. La família Arenes es dedicava a la filatura des del 1814 i el 1844 construïren una fàbrica de vapor al Camí Ral. La indústria del Camí Ral passà a segon lloc quan el 1856 bastiren aquesta nova factoria de grans dimensions al carrer de Lepant: el Vapor Nou. En aquest edifici es dedicà bàsicament a la filatura i el tissatge la que va ser una de les empreses més importants de l’època. La conflictivitat social i la major competivitat de les fàbriques de riu propiciaren a finals del segle XIX el trasllat de l’activitat i el tancament de la fàbrica.
L’any 1900 l’edifici fou adquirit per l’empresa Hijos de Antonio Fàbregas dedicada a la fabricació de capses de cartró i també a la manipulació del paper, que va estar activa fins a l’any 2007.
L’any 2014 s’iniciaren les obres d’enderroc de les naus no catalogades.
L’any 2017 finalitzaren les obres de transformació de l’edifici per convertir-lo en l’escola pública Angeleta Ferrer.
Època: 1856
2017 Rehabilitació (BAMMP Arquitectes i associats)
09/ XEMENEIA DE L’ANTIGA FÀBRICA ARENES
CARRER DE LEPANT, 2
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Es tracta d’una construcció troncocònica de maó massís, llisa, amb un petit remat a la part superior i una base quadrangular en connexió amb les estructures soterrades del sector energètic del vapor que encara es conserven al subsòl. A la part del fust, la xemeneia fou reforçada amb unes argolles de ferro per evitar que s’esberlés.
Es tracta de la xemeneia de l’antic vapor que el 1856 movia la fàbrica de filats i teixits de Ca l’Arenes també coneguda pel Vapor Nou. Aquesta fou una de les empreses més importants de l’època. L’any 1900 l’edifici fou adquirit per la raó Hijos de Antonio Fàbregas que es dedicava a la fabricació de capses de cartró i després a la manipulació de paper.
La xemenia fou conservada i restaurada l’any 2017 en paral·lel al projecte de rehabilitació de l’edifici per allotjar l’actual escola Angeleta Ferrer i ha esdevingut símbol i testimoni del passat industrial de la ciutat i l’edifici.
Època: 1856
10/ VAPOR GORDILS I DALMAU
CARRER DE SANT AGUSTÍ, 66
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Situat al tram final del carrer de Sant Agustí fou el primer vapor de Mataró. Es tracta d’una fàbrica de planta baixa i dos pisos. La façana, arrebossada, està exempta d’ornamentació i es caracteritza per la repetició seriada de les finestres. L’estructura de l’edifici consta de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades amb jàsseres de fusta. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana longitudinal. A començaments del segle XX s’hi afegí una nova crugia amb jàsseres metàl·liques a tot el llarg de l’edifici. El conjunt es completa amb una xemeneia exempta, recentment restaurada, i el sector energètic soterrat constituït per la carbonera, les calderes, els fumerals i la sala de màquines.
La fàbrica fou electrificada a partir de 1916. Un bombardeig durant la Guerra Civil (el 3 de desembre de 1938) l’afectà greument i hagué de ser reparada. Entre 1948 i 1953 es modificaren les finestres de la nau principal.
Instal·lat el maig de 1838 amb una força de 20 CV, el de Can Gordils fou un dels quinze vapors que hi havia a Catalunya en aquella època. Construït inicialment per moure les moles d’un molí fariner, un any després alimentava una fàbrica de filats de cotó que entrà en funcionament a finals d’aquell any amb el nom de Filatures Gordils i Dalmau. L’arribada de la primera línia de ferrocarril des de Barcelona, el 1848, reforçarà l’impuls de la industrialització a Mataró.
La crisi de la guerra civil nord-americana (1861-1865), que provocà l’escassetat del cotó i una manca d’actualització de la maquinària, acabaria provocant la fallida del vapor el 1864. Poc després, el 1869, ja tornava a estar en ple funcionament com a Hilaturas Viñas i Sanglas, raó social que perduraria fins al seu tancament a finals del segle XX. El 2016, després de fer fallida gran part de l’estructura interior i per seguretat, s’hi van fer obres de consolidació estructural per donar més fermesa a l’immoble i se’n van refer les teulades.
Època:1838-1839
11/ XEMENEIA VAPOR GORDILS I DALMAU
CARRER DE SANT AGUSTÍ, 66
ITINERARI 1
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE PONENT
Es tracta d’una construcció troncocònica de maó massís i de secció variable, tant interior com exterior, totalment llisa, sense remat ni base.
Actualment té una alçada sobre rasant de 20 m, tot i que originàriament era més alta i fou escapçada el 3 de desembre de 1938 durant un bombardeig de la Guerra Civil. La xemeneia té un fonament de planta quadrada de 4 m de costat encastat en el sòl, a 4,8 m de fondària i adjacent a la resta de construccions que constituïen el sector energètic del vapor (fumerals, sala de calderes i carbonera) i que encara es conserven enterrades.
Els diàmetres exteriors del fust varien entre els 2,55 m a la base i els 1,34 m de la coronació actual.
L’any 2018 fou restaurada en el marc del projecte d’urbanització d’aquest sector i es va procedir al segellat d’esquerdes, consolidació i reparació dels paraments exteriors i reforç mitjançant la col·locació d’uns anells metàl·lics.
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
En aquest recorregut visitarem les principals fàbriques encara existents situades a la plana de llevant de la ciutat.
Fàbriques com Can Marfà, actual seu del Museu del Gènere de Punt i com Can Gassol, entre d’altres, referents importants del textil mataroní, ens expliquen la importància que va tenir a la ciutat la indústria del gènere de punt. Ens mostren el potencial d’aquestes antigues arquitectures per esdevenir encara, i un cop més, motor de canvi i dinamització de la ciutat, obertes a acollir nous usos i activitats, a regenerar el teixit edificat i el paisatge urbà del seu entorn.
01 / PORTALADA CAN GASSOL
CARRER DE PRAT DE LA RIBA, 79
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Originària de Salt, can Gassol (Manufacturas Antonio Gassol Civit SA-1897-) va ser una de les fàbriques més importants del tèxtil mataroní i del gènere de punt en particular.
La història de l’empresa, dedicada bàsicament a la fabricació de mitges i mitjons, comença a les darreries del segle XIX i principis del segle XX com altres empreses de Mataró. Va arribar a tenir més de 500 treballadors fabricant marques prou conegudes com Glory, Mimi o Magsa.
L’empresa fou continuada pels seus nebots Sanfeliu i pels seus successors, i la seva activitat perdurà fins a principis del segle XXI.
La fàbrica fou construïda sota la direcció d’Ignasi Mayol i Passant, enginyer, el 1906.
Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’any 2000 l’empresa tancà la seu central de Mataró i el 2006 s’inicià l’enderroc de les diverses naus de la indústria per construir un nou conjunt d’habitatges. Des de l’any 2010, a la part baixa de l’espai ocupat antigament per la fàbrica hi ha un centre de creació d’Arts Escèniques, i resta en peu només l’antiga portalada d’accés al recinte i la façana de la nau de 1906 al carrer Prat de la Riba, testimonis i memòria del passat industrial d’aquesta empresa.
La portalada està constituïda per dues pilastres d’obra vista de planta quadrada que a la part superior presenten un guarniment metàl·lic amb forma de bombeta, segurament en referència al fet que l’empresa de gènere de punt d’Isidre Sanfeliu fou la primera empresa de Mataró a electrificar-se, és a dir, a substituir el vapor per l’electricitat com a força motriu.
Època: 1906, Ignasi Mayol Passant, enginyer
02/ XEMENEIA FÀBRICA CLEMENT MAROT
CARRER DE PRAT DE LA RIBA, 84
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Xemeneia pertanyent al conjunt fabril de l’empresa Clement Marot, situada al carrer de Prat de la Riba. Es tracta d’una construcció troncocònica totalment llisa sense ni tan sols base, només presenta un petit remat a la part superior, prop de la boca de sortida de fums i una obertura d’accés a la part inferior rematada per un arc de mig punt. La base de la xemenia té aproximadament 4,50 m de diàmetre i l’alçada total és d’uns 25 metres.
La xemenia fou rehabilitada l’any 2011 en el marc del projecte d’urbanització del sector de l’eix Herrera. Per garantir el seu manteniment es col·locà una escala a l’interior del fust i un barret practicable d’acer inoxidable a la boca superior, com un parallamps. També es va procedir a la seva il·luminació mitjançant focus encastats a terra.
Can Marot – de Clément Marot – era el nom d’una popular indústria de tints i acabats tèxtils, de cotó i d’altres fibres, localitzada al carrer de Prat de la Riba, cantonada amb el carrer de Floridablanca, on inicialment hi havia hagut el tint de can Vinardell. De l’edifici que ja no existeix, només queda en peu la xemeneia.
L’any 1921 els Marot, una família francesa dedicada al món de la tintoreria, arriben a Mataró. Uns anys després, a més de l’activitat del tint i a causa de la gran fabricació de mitges que hi havia a la ciutat, van instal·lar també una secció per vendre màquines de collir punts.
Als anys trenta treballaven a can Marot unes 150 persones i el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada. Davant la crisi generalitzada del sector, iniciada als anys setanta, l’empresa hagué de presentar suspensió de pagaments el 1975 i el 1978. El tint es convertí en una societat anònima laboral que aconseguí portar endavant l’empresa.
En un nou moment de dificultats, el tint fou adquirit per Etal, que va treballar fins al 2005, quan tancà definitivament les portes.
Època: 1921 aprox.
03/ FÀBRICA MINGUELL
CARRER DE MADOZ, 14-15
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Antiga fàbrica de filatura, tint i confecció.
Inicialment fou la Cia. Planell i Bonet que va començar a treballar l’any 1850, tot i que l’edifici de la fàbrica no es va acabar fins al 1854. L’any 1862 passà a anomenar-se Bonet i Cia., l’any 1895 és Fonrodona i Cia., després Minguell, Peradejordi i Cia. i cap al 1900 Minguell i Cia. i Vda. de Minguell i Cia. En morir la senyora Minguell, la fàbrica passà a mans dels seus nebots, els senyors Baladia, que decidiren tancar portes l’any 1960.
Actualment només resta en peu una de les naus industrials que formaven el conjunt. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres plantes pis que fou dividit en dues parts l’any 1962, quan es produí l’obertura del carrer de Madoz. Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de volta de maó de pla atirantades. La coberta, a dues aigües, descansa sobre encavallades de fusta de melis.
La façana mostra les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert l’edifici al llarg del temps.
L’any 2010 PUMSA va portar a terme la rehabilitació d’una de les dues parts de l’edifici com a equipament per a la indústria artística i audiovisual. El nou ús no acabà de reeixir. L’any 2021 s’adequà la planta baixa de l’edifici per allotjar els locals de l’escola de música municipal.
L’altra part de l’edifici resta en mans privades, pendent de rehabilitació.
Època: 1854
04/ XEMENEIA FÀBRICA MINGUELL
CARRER DE PUIGBLANCH/ CARRER DE MADOZ
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Es tracta de la xemeneia de l’antiga fàbrica Cia. Planell i Bonet que va iniciar els treballs l’any 1850, tot i que l’edifici de la fàbrica de filats no es va acabar fins al 1854.
Xemeneia de vapor de base quadrada d’aproximadament 4 x 4 m amb fust troncocònic de totxo vist aplantillat i amb un coronament de doble collarí.
L’alçada total és de 29,28 m.
El basament d’aquesta xemenia, actualment una construcció exempta, havia estat annexionat a les edificacions adjacents del conjunt de les naus de can Minguell.
La xemenia fou rehabilitada l’any 2008 en el marc del projecte d’urbanització de la zona verda d’aquest sector. Per garantir el seu manteniment s’hi col·locà una escala a l’interior del fust, un barret d’acer inoxidable tapant la boca superior, un parallamps, i també s’il·luminà.
Època: 1854
2008.Rehabilitació (Lluís Roca Cuadrada, aparellador)
05/ FÀBRICA MAURI
CARRER DE MITJA GALTA, 3
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Del 1903 és la fàbrica de gènere de punt d’Antonio Gassol i Civit, segons el llistat d´indústries mataronines publicat a l’Exportador Español, núm. 33 de desembre de 1903. L’edifici fou adquirit pel senyor Mauri que es dedicà a la fabricació de capses de cartró. Entre 1940 i 1958 la raó s’anomena Vídua de F. Mauri. L’any 1958 es crea l’empresa Cartón Embase SA. El 1962 passa a anomenar-se Indústria Reisem SA i continuà dedicant se a la fabricació d´envasos de cartró.
Es tracta d’una fàbrica de pisos de planta baixa, pis i golfes. Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades amb jàsseres metàl·liques. La coberta és a dues aigües amb aiguafons central i careners perpendiculars a la façana de carrer. Està sustentada per una estructura d’arcs d’obra on es recolzen les bigues de fusta. La façana de línies senzilles, respon directament al planejament funcional de l’edifici. Es caracteritza pel ritme seriat de les finestres, tant en planta baixa com en planta pis. És arrebossada i presenta una petita cornisa a nivell de cada pis.
L’any 2004 la fàbrica fou reformada i parcialment rehabilitada per convertir-la en habitatges.
Època: Mitjans segle XIX
2004. Rehabilitació (Eduard Mayoral, arquitecte)
06/ FÀBRICA COLOMER GERMANS
CARRER DEL PRAT, 12
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Segons explica Francesc Costa, originàriament sembla tractar-se de la fàbrica de gènere de punt de Jaume Baladia. L’any 1880 s’hi instal·là l’establiment industrial de Narcís Colomer i fills. Del 1885 al 1890 la raó s’anomena Colomer i Fills i de Wild. Del 1890 al 1902 trobem Colomer Germans societat regular col·lectiva i del 1902 al 1927 Colomer Germans societat comanditària. Posteriorment, de 1927 a 1975 és coneguda com a Manufactures Colomer Germans SA.
Conjunt format per dos edificis de planta baixa i dos pisos amb una ampliació de planta baixa i pis projectada el 1926 per l’arquitecte Gaietà Cabañes. El conjunt es completa amb una xemeneia no visible des del carrer.
L’edifici respon directament al planejament funcional per al qual fou bastit. Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al carrer. La façana austera i digna es caracteritza pel ritme seriat de les finestres i presenta un acabat arrebossat. Està gairebé exempta d’ornamentació a excepció d´una cornisa contínua que remata l’edifici i dels dintells de les finestres lleugerament marcats.
L’any 2004 els edificis de la fàbrica foren reformats i parcialment rehabilitats per convertir-los en habitatges.
Època: Mitjans segle XIX
07/ XEMENEIA COLOMER GERMANS
CARRER DEL PRAT, 12
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Xemeneia pertanyent a l’antiga fàbrica Colomer i Germans emplaçada al carrer del Prat. Es tracta d’una construcció d’obra vista amb fust de secció hexagonal, adossada a la façana del pati de la fàbrica. Actualment la xemeneia no presenta base ni remat superior ja que sembla ser que fou escapçada en algun moment de la seva vida útil.
L’any 2004 en el transcurs de les obres de rehabilitació del conjunt de can Colomer es va procedir a restaurar la xemeneia, afegint una nova estructura metàl·lica que reproduïa la seva volumetria original.
Època: Mitjans segle XIX
08/ FÀBRICA MARTORELL, BATLLE i CIA.
CAMÍ RAIL, 93
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Edifici bastit l’any 1851 per instal·lar-hi la fàbrica de gènere de punt Martorell Batlle i Cia. A començaments del segle XX passà a mans dels industrials Escapa i Mora fins als anys vint, quan s’hi ubica la fàbrica de gènere de punt de Josep Esperalba i Pujol.
Edifici de planta baixa, pis i golfes. Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de voltes de maó de pla atirantades, actualment molt modificada degut a la construcció d’una planta semisoterrani a la part posterior de l’edifici de quan s’utilitzava com a discoteca.
Tipològicament la façana presenta encara certs mimetismes amb la casa de carrer, malgrat incorporar elements com la simetria i el coronament central que enfatitzen l’aspecte unitari de l’edifici. L’exterior està arrebossat i uns ornaments de terracota amb motius florals marquen a la façana l’any de construcció.
La planta baixa de la façana fou modificada l’any 1961 quan s’hi ubicà una farmàcia.
Actualment l’immoble es troba tancat, sense ús.
Època: 1851. Joan Seda, mestre d’obres.
09/ FÀBRICA DE CAN MARFÀ
PASSATGE DE CAN MARFÀ S/N
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
El conjunt arquitectònic de la fàbrica Marfà, declarat Bé Cultural d’Interès Local, està format per dues naus d’estil manchesterià, construïdes entre 1880 i 1881, per iniciativa de Gaietà Marfà i Baladia, fill i net de mitgers establerts a Mataró des de començaments del segle XIX.
Els edificis presenten una estructura de pilars de fosa, sostres de voltes de maó de pla atirantades i jàsseres metàl·liques. En els dos edificis principals, la caixa d’escala està col·locada en un volum annex situat al tester. La coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana longitudinal, descansa sobre encavallades de fusta. La façana arrebossada està ornamentada amb cornises d’obra vista situades a nivell de cada pis, entre finestres i com a remat de l’edifici.
Entre 1881 i 1892, l’empresa passà a mans de Vídua i fills de Gaietà Marfà. A finals del segle XIX la fàbrica Marfà integrava tots els processos de producció, des de la filatura a la confecció, l’ennobliment i els acabats. Comptava amb 22 bateries de telers circulars i dues màquines de vapor de 100 cv. De 1904 a 1931 l’empresa rep el nom de Fills de Marfà en c. i és la fàbrica de gènere de punt més important de l’Estat espanyol, tant per la quantitat de treballadors, uns 1.500, com pel volum i la qualitat de la seva producció: calceteria i roba interior, especialment productes de pelfa que comercialitzava a nivell nacional i internacional.
De 1931 a 1975 s’anomena Industrial Mataró Girona SA. L’any 1984 la fàbrica passa a mans dels treballadors en forma de Societat Anònima Laboral.
El juny de 1996 es firma un conveni entre l’Ajuntament de Mataró, el Patronat Municipal de Cultura i l’Associació Promotora de la Fundació Jaume Vilaseca per fer de can Marfà el Museu del Gènere de Punt de la ciutat.
El conjunt fou rehabilitat i entrà en funcionament com a seu del Museu de Mataró l’any 2010.
Època: 1880-1881
2010. Rehabilitació (Servei d’equipaments municipals, Marisol Carrillo, arquitecta)
10/ XEMENEIA DE CAN MARFÀ
PASSATGE DE CAN MARFÀ S/N
ITINERARI 2
FORA MURALLES, A L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Xemeneia del vapor de la fàbrica de Can Marfà situada exempta entre les dues naus que constitueixen el conjunt fabril.
Es tracta d’una construcció troncocònica d’obra vista que s’entrega al terra mitjançant una base octogonal d’uns tres metres d´alçada. Actualment té una alçada de 23,50 m i es troba escapçada a la seva part superior la qual cosa fa pensar que en origen devia ser més alta.
L’any 2010 fou rehabilitada. Per garantir la seva estabilitat fou necessari enriostar la part superior del fust mitjançant uns cèrcols metàl·lics, s’hi col·locà un barret d’acer inoxidable tapant la boca superior i també un parallamps. Darrerament s’ha procedit a la seva il·luminació.
Rehabilitació: 2010 (Servei d’equipaments municipals, Marisol Carrillo, arquitecta)
PROGRAMA
Dissabte 18 de novembre
VISITA GUIADA
ITINERARI 1
FORA MURALLES, L’EIXAMPLE DE PONENT
De 10 a 13.30h
Des del carrer Francisco de Goya, 2
Diumenge 12 I 26 de novembre I 3 de desembre
VISITA TEATRALITZADA
Dones & Fils
A les 12h
Nau Gaudí ( c. de la Cooperativa, 47)
Activitat gratuïta
Inscripcions prèvies al tel 937412930
De dilluns a divendres de 9 a 14h
Diumenge 19 de novembre
VISITA GUIADA
ITINERARI 2
FORA MURALLES, L’EIXAMPLE DE LLEVANT
De 10 a 13.30h
Des del carrer d’Enric Prat de la Riba, 79
Dilluns 13 I 20 de novembre
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL/VÍDEO
El vapor Gordils i Dalmau
El primer vapor de Mataró
Projecció contínua de 9 a 18h
Espai Mataró Connecta ( pl. de la Muralla, 21)
Entrada lliure
VISITA GUIADA
Per assistir a les visites guiades cal inscripció prèvia a: www.openpuigicadafalch.cat/inscripcions
Fins al 13 de novembre /aforament limitat
La informació de les 13 edicions de l’Open al web www.openpuigicadafalch.cat
Activitat no adaptada per a persones amb mobilitat reduïda
VISITES GUIADES
ITINERARI 1
FORA MURALLES, L’EIXAMPLE DE PONENT
Dissabte 18 de novembre
De 10 a 13.30h
Des del carrer Francisco de Goya, 2
ITINERARI 2
FORA MURALLES, L’EIXAMPLE DE LLEVANT
Diumenge 19 de novembre
De 10 a 13.30h
Des del carrer d’Enric Prat de la Riba, 79
Per participar en els recorreguts i visites guiades de la 13a edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch
cal INSCRIPCIÓ PRÈVIA omplint el formulari a partir del dia 08 de novembre fins el dia 16 de novembre.
Inscripció tancada. Aforament complet
Els itineraris del dissabte dia 18 de novembre i diumenge dia 19 de novembre està complet
Organització i coordinació: Mariona Gallifa, Arnau Tubert, Secció de Paisatge Urbà i Patrimoni. Servei d’Urbanisme i Patrimoni, Ajuntament de Mataró i Montserrat Clavell, Arxiu Municipal de Mataró.
Disseny gràfic: Sara Sánchez i Riera.
Fotografies: Sara Sánchez i Riera ( portada), Romuald Gallofré ( Fitxes), Antoni M. C. Canal ( fàbrica Martorell, Batlle i Cia).
Col·laboren: Pili González-Agàpito, Museu d’Art Contemporani de Mataró. Col·lecció Bassat- Nau Gaudí, Museu de Mataró, Escola Angeleta Ferrer, Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme
Activitat inclosa a Mataró Agenda 2030.
Activitat inclosa a 175 anys del tren Barcelona- Mataró