L’edifici està format per un volum en forma de paral·lelepípede paral·lel a la ronda Cervantes que es deforma per a trobar-se amb l’alineació del carrer Germans Castanyer, una gran tribuna ocupant quasi tot el front apareix a la ronda.

L’entrega de l’edifici amb una petita edificació contigua de planta baixa i dos pisos del carrer Germans Castanyer es fa mitjançant un retrocés de l’edifici a tota alçada, suavitzat per un gest que produeix un volum cilíndric que defineix una escletxa entre l’edifici baix i l’edifici alt. En aquest espai es planta un hipocastanum. Tot l’edifici exteriorment és de ceràmica vermella, murs de totxo i peces de ceràmica allargada com a revestiment de la tribuna.

L’estructura formal de la distribució en plantes és molt estricta, situació d’escales, de serveis d’obertures i només es deforma per adaptar-se a la forma del solar en cantonada.

L’habitatge està pensat perquè sigui molt flexible en el seu interior, a causa de la situació de l’estructura portant i de l’accés i les obertures de façana. Aquesta flexibilitat ha possibilitat que els cooperadors puguin escollir entre cinc propostes diferents de distribució per a cada habitatge. Alguns cooperadors encara s’han inventat altres distribucions que han produït una gran joia a l’arquitecte sotasignat ja que han demostrat la bona flexibilitat de l’arquitectura proposada.

Manuel Brullet i Tenas

Els prestatges, l’aparador del taulell i els mobles del local són el resultat de diverses combinacions d’un mòdul de fusta lacada en blanc, de 30 x 30x 30 cm. Amb aquesta disposició s’evita la fragmentació de l’espai interior.

Els anys 1993-94, la botiga es transformà amb l’ampliació de la finestra aparador que actualment acull un nou taulell obert al carrer per a la venda de gelats. Tot i la importància de l’estintolament de la façana, el nou disseny s’integra, sense estridències, en el vell edifici i en la imatge general del carrer Barcelona.

 Marta Dalmau i Lluís Cantallops

Jo encara estudiava arquitectura i la curta experiència en aquest camp i la complexitat del tema va donar com a resultat una intervenció plena de bones intencions però amb resultats mediocres.

A la gent, però li va agradar, com sempre passa el nou sempre és maco, i les rehabilitacions d’antigues edificacions sempre són benvingudes.

En tinc satisfaccions a trossos i en d’altres reconec les insuficiències.

Josep Maria Puig Boltà

Situada al carrer Sant Sadurní, amb el qual es relaciona mitjançant uns espais filtres que permeten fer una transició de l’interior a l’exterior a la vegada que componen la façana principal. Cal destacar el redisseny de les gelosies com a homenatge a un element tan arrelat a la nostra cultura i a la llum del Mediterrani.Un dels principals reptes del projecte va ésser il·luminar tota la casa amb llum natural, malgrat els condicionants del solar, per aconseguir-ho es va fer un tall transversal al carener de la coberta creant un pati de llum, on se situa l’escala de vidre que permet il·luminar directament o indirectament tots els espais de la casa.

Mercè Zazurca

La zona d’entrada i de vial públic, queda ubicada dins del centre geomètric de la planta rectangular, per dues raons, poder obtenir locals a dreta i esquerra i respectar les dues escales d’accés a la planta pis, la comunicació vertical de l’ascensor, tres elements inamovibles. En arribar al fons, el vial es desdobla en amplitud per aconseguir una doble circulació, i una major longitud de comunicació amb el local de fons.

Aquest projecte contempla les necessitats d’espai i disseny que, de sortida, foren estudiades dins de l’avantprojecte, i també la solució de les formes, materials, i equipaments més necessaris i adients, i dota la planta baixa de les millors condicions com a local comercial. Als equipaments normals d’il·luminació, ventilació, aire condicionat, audiofonia, s’afegeixen els de seguretat, comunicació interna per imatge i informàtica.

Els materials escollits són nobles i simples en les seves formes, no s’ha buscat cap tipus de complicació, tot al contrari, una simplicitat de disseny, acompanyada d’una personalització dirigida exclusivament a la funcionalitat, al lluïment i l’ordenació en la col·locació de peces i complements a vendre.

Lluís Roca Cuadrada

El primer pis es distribueix al voltant del forat d’escala; la part davantera es destina a 2 dormitoris amb 1 bany i 1 vestidor; la part posterior a 1 dormitori senzill i 1 dormitori doble amb bany incorporat, deixant a la zona central un forat d’il·luminació sobre la planta baixa.

A la planta terrat s’aprofita la sota coberta per a traster i safareig, deixant-hi, també, a la part central un forat d’il·luminació sobre la planta baixa.

La coberta es resol parcialment mitjançant una claraboia vidrada amb la que s’aconsegueix resoldre la il·luminació en totes les dependències interiors de la vivenda.

Façana davantera arrebossada amb posterior estucat, raspat a la cal.

El Jurat dels Premis ressalta que “l’actuació realitzada posa de manifest les grans possibilitats que ofereix la casa de cós”.

En aquesta superfície s’hi instal·len les tres activitats que en aquest moment desenrotllem: la botiga de discos (Submarí Groc discos), la botiga de llibres infantils (Submarí Groc llibres infantils) i la botiga de llibres (Robafaves) amb el mobiliari adequat a una àmplia exposició. Cadascú d’aquests espais romandrà ben diferenciat de l’altre i permetrà un gran desplegament d’informació en l’oferta, recolzat per prestatgeries mòbils, expositors de cara, faristols i altres. També hi haurà, a l’entrada, un servei ampli de revistes, tipus quiosc, atès adequadament.

(…) El circuit interior de la botiga quedarà perfectament definit i els serveis prou diferenciats i distribuïts, les sortides estaran suficientment indicades perquè s’identifiquin d’immediat, existirà un ampli “hall” amb aparadors transparents i protegits per portes metàl·liques en les tres arcades del portal.

La façana, pel que fa a l’estuc, neteja, color i il·luminació, restarà fidel als criteris de racionalitat urbanística establerta de manera que respecti l’equilibri amb els altres edificis del carrer.

Els volums de l’edificació i la formalització de les façanes amb el gran ràfec que de forma clara i contundent corona l’edifici, han volgut valorar les possibilitats expressives de la cantonada com a rematada i gir de la tipologia, marcada i constant de les cases del carrer.

Al mateix temps, ajuden també a la identificació de la imatge de casa més que la de petit bloc indiferenciat. El nombre reduït d’habitatges jo afavoreix i ajuda a aconseguir, a més, d’un habitatge relativament ampli i ben ventilat a la primera planta, un altre habitatge en dúplex, on la relació entre les diferents estances es produeix a través d’un espai a doble alçada, prou suggerent com per constituir el nucli vital de la casa.

En aquest espai tenen importància tots els plans verticals; el de l’entrada com a punt de relació amb l’exterior format per una gran vidriera construïa amb perfilaria estructural metàl·lica i una solució mixta de vidres transparents i opacs, però amb uns acabats discrets tot això deixant la façana del cós de serveis com pla cabdal i punt de referència de tot l’espai.

L’entrada reculada genera una segona façana i un espai intermedi ( vestíbul exterior), elements aquests que permeten resoldre la incompatibilitat d’unes necessitats internes amb unes obertures de façana existents que no es poden modificar.

L’actuació a la façana es limita a intervenir dins les dues obertures particulars del local, respectant el pla general comú de la façana.

Recordava això una vegada que vaig anar a veure la tomba de Karl Marx al cementiri de Highgate a Londres. A Highgate hi ha dos cementiris ja molt vells i allà es veu el pas del temps sobre una arquitectura anònima a vegades enrunada i embolicada per les heures, les boires i la pluja. Si mai teniu oportunitat, aneu-hi.No m’han agradat mai, en canvi, aquells cementiris tant alts, que com cant Daniel Viglietti la gent mal viu en un bloc de pisos i va a morir a un bloc de nínxols.Sempre he pensat que un cementiri és una mena de museu de la cultura d’un poble i que la seva arquitectura ha d’aguantar amb dignitat el pas del temps i la memòria històrica de la col·lectivitat.Un prestigiós arquitecte neoclàssic del Segle XIX Miquel Garriga i Roca fill del Masnou, va treballar a Mataró, reformant l’edifici de l’Ajuntament de la Riera i projectant el de la Peixateria. A partir de 1847 va projectar també el cementiri dels Caputxins, situat en el recinte on hi havia hagut l’antic convent dels Caputxins.El lloc és agradable, els nínxols són de poca alçada i situat a la falda de la muntanya es gaudeix d’una bona vista de la ciutat a vegades escapçada pels edificis urbans. M’agraden molt els porxos de l’esplanada i l’eix de l’escala central que distribueix les illes de nínxols a ambdós costats,a través d’uns graons corbats als extrems.

És precisament junt a aquesta escala central, en el darrer solar que quedava, on se situa el panteó de la família Jofre i Creta. En Manuel Salicrú i jo vàrem projectar el panteó com a ròtula, entre el desnivell de les dues illes de nínxols i l’eix de l’escala central.

Em va agradar el text del jurat, en concedir el premi, que diu “…per l’encert en la integració física de l’entorn, la puresa de línies i la sensibilitat del llenguatge utilitzat en tractar els aspectes més espirituals”. El pas dels anys i del temps ja diran la resta..

Agàpit Borràs i Plana

3r     Distribuir la superfície d’acord amb les necessitats de la Cia. d’Aigües de Mataró i que donés més espais als clients respecte a les dependències fins en aquell moment existents.

4t     Preveure:

1. Un espai d’accés amb una font, una figura de planxa esmaltada i màxima transparència cap a l’interior amb dues portes correderes de vidre
2. Aquest accés pretén indicar el tema a què es refereix el projecte de remodelació
3. Un espai de contractació ampli per a l’atenció al públic

La resta de l’espai s’ha treballat de cara a l’ús interior de la cia. d’Aigües de Mataró, buscant sempre obtenir la màxima claror, i fent condicionament d’aire

5è     Donar una imatge actualitzada de la Cia. d’Aigües de Mataró SA intentant oferir els millors serveis i espais de cara a l’usuari i a la gent que hi està treballant

Els accessos dels camions cisternes i al rentador de cotxes, i també la rampa d’accés al soterrani-magatzem, es van situar a les mitgeres del solar per interferir el menys possible la circulació de vehicles i vianants.

Es va optar per cobrir totalment la instal·lació sense que això comportés cap element vertical que pogués interferir la circulació.

La solució al programa del client va portar a elegir una estructura de gran volada en el sector dels sortidors, amb utilització de l’edifici d’oficina i botiga com a element equilibrador de l’estructura.

Els acabats de façana es van elegir en funció de la imatge de netedat i claredat que es volia donar a la instal·lació.

 Xavier Brullet i Tenas

Formes corbades per delimitar espais irregulars i més atractius.

Material adequat per al clima humit del port.

Tractament i composició de la fusta del frontal de la barra i paviment urbà que s’unifica amb les altres terres exteriors existents.

Colors vius i alegres, ja que és un lloc de lleure, especialment de nits i matinades.

Antoni Calafell

L’habitatge a reformar és un d’aquests casos desafortunats, fruit d’una excessiva especulació del sòl, de la qual van resultar estances amb una gran migradesa de les seves qualitats espacials: Una habitació que ventilava a través de l’escala de veïns; dues estances llòbregues que donaven al que pretenia ser un pati de llums i un bany ocupant part de la Terrassa a continuació de la cuina malmeten les dimensions i possibles relacions exteriors del menjador sala d’estar.

Projectar l’habitatge, en aquest cas, ha estat com mirar a través de les parets per descobrir els possibles espais que hi eren amagats. La goma, més que el llapis, ja estat l’eina emprada en la projectació, i la maceta en serà la de la seva construcció. La recerca dels espais que són propis a l’habitatge ha portat a definir dos espais. Un a la part de davant, més privat, que dóna al carrer, i un al darrere, donant al pati interior d’illa com a part més pública de la casa, a la manera de l’habitatge àrab, on els graus de privacitat dels usos són un dels condicionadors essencials de l’habitatge.

Recuperar les qualitats espacials de l’habitatge ha estat possible gràcies a un ús poc intensiu que d’altra manera hauria comportat una excessiva fragmentació de l’espai que fins i tot podria haver entrat en contradicció amb les normes més bàsiques de salubritat i higiene.

La reforma ha consistit en l’enderroc dels envans que separaven la cuina, el rentador i el menjador, així com el que separava les dues habitacions de l’altre costat de la casa i se n’ha reforçat l’estructura duplicant les bigues existents de fusta per augmentar la seva inèrcia.

S’ha aixecat el terra existent per col·locar una capa de formigó alleugerit, armada amb una malla electrosoldada per la millora del repartiment de càrregues i el monolitisme del forjat.

Els edificis es desenvolupen en pb + 8 comptant des del nivell 0, ja que s’esglaonen en alçada entenent-se així la doble volumetria adherida a un mur central servidor, d’aquesta manera, la façana que dóna front a la via Europa queda articulada respecte a la façana oposada.

La tipologia de l’edifici proposat respon a l’esquema de quatre habitatges per replà, dos dels quals són de tres dormitoris, un de quatre i l’altre de dos, que orienten les seves estances principals en les diferents cares de l’edifici i alhora busquen el sol i les millors visuals possibles.

La distribució interior dels habitatges respon a un esquema que resol de la mateixa manera les tipologies de 2, 3, 4 dormitoris partint de la base d’ajuntar els serveis en la zona central, la resta de l’habitatge es desenvolupa separant d’una forma clara les zones dia-nit a través d’un paquet conformat pels banys i els vestidors.

Manuel i Ricardo Sanahuja

Així doncs, el programar es va formalitzar de la següent manera: a la planta baixa es va situar una petita biblioteca a l’entrada de la casa, un estar i una cuina menjador relacionats amb el jardí mitjançant unes grans obertures. A la planta primera hi havia un dormitori principal i les corresponents peces de recolzament: vestidor, bany i gimnàs, així com una petita terrassa on es situava un element lineal de rentador, sala de màquines. La planta segona es destinava a l’estudi i a l’habitació de convidats, amb el seu bany, I finalment a les golfes hi havia un espai únic de descans i lectura.

La intervenció en l’edifici existent va tenir dues vessants ben diferenciades: d’un costat es va procedir a fer un buidat de les plantes suprimint tots els envans compartiments que minvaven la riquesa espacial de la casa. De l’altre costat es va procedir al reforç i consolidació de l’estructura i sistemes constructius de l’edifici.

En quant als materials es va tenir molta cura a l’hora d’escollir-los, sobretot al que fa referència als terres que únicament són d’un gres ceràmic extrusionat i de tarima de Jatoba.

El caràcter de la intervenció va ser molt respectuós amb l’aspecte inicial de l’edifici. Únicament es va voler donar un aspecte més actual a aquelles peces que així ho requerien, fonamentalment banys i cuina; a la resta es podria dir que es va fer un treball purament de restauració (sostres, fusteries, escala,…).

Analitzant la intervenció a través de la secció resultant de l’edifici, vam poder aconseguir un seguit d’encreuaments visuals i de lluminositat general que facilitaven la percepció global dels diferents espais.

Núria Turró i Juan Ignacio Eskubi

Cases de densitat Mitjana

Cases de dues i tres plantes,

Cases grans, amb pati a la planta baixa.

Cases petites amb terrat sota teulada

Dues cases per replà agrupades en cinc caixes d’escala.

Al mig un pati comunitari, enjardinat amb acàcies tapereres (albizia proceda), xicrandes, washingtònies, heures i buguenvíl·lies, amb accés des de totes les cases, acaba de donar forma a l’espai que abans estava ocupat per una nau industrial.

Antoni Bou i Monclús

El projecte es va situar a Mataró, Via Europa 101, per les qualitats intrínseques de particularisme qualificat i d’obertures europees.

L’espai havia d’introduir unes sensacions illenques d’acollir protegir, sense reduir i predisposar al visitant -viatger al descans actiu i plaent, va créixer pressionant cap a la perifèria allò estable: el despatx, els magatzems i el lavabo. El centre s’ha treballat modelant el buit entre les diferents peces, una composició d’objectes lleuger, mòbils, adaptable a tofes les bifurcacions de les tecnologies.

El mobiliari s’ha escollit dins del repertori dels clàssics del modern para reforçar allò implícit del temps en totes les formes d’experimentació.

Andrés Fatsini Ubaldo

4- L’adopció d’un tipus d’edificació econòmic que, amb un sol nucli de circulacions verticals i passeres posteriors obertes, dóna accés a 23 habitatges, que permet gaudir de les vistes des dels espais principals interiors i que amb la graonada de la secció longitudinal s’adapta al desnivell del carrer.

5- La composició general de la proposta que, sense renunciar al caràcter urbà, esmicola el volum tant en planta com en secció i fa evident la seva escala domèstica, amb un únic element d’escala monumental

6-  L’adopció d’un tipus d’habitatge que, optimitzant els 50 m2 útils per unitat que indicava el programa, s’organitza en dues crugies longitudinals clarament diferenciades, corresponents a la zona de dia i a la de nit.

7-  L’adopció, finalment d’un sistema constructiu, industrialitzat que consisteix en l’especejament de tot a l’obra en plafons massissos de formigó que es fabriquen a peu d’obra i que, posteriorment es munten; aquest sistema millora algunes prestacions tècniques, dota el conjunt d’una gran rigidesa i d’un gran inèrcia tèrmica i permet la rehabilitació del formigó com a material d’acabat.

8- La total integració en el conjunt d’un parell solar concebut per a les nostres latituds.

9- L’optimització de l’energia solar captada, representada per l’existència i l’ús de a gran inèrcia tèrmica disposada a l’interior de l’edifici, permet acumular el sobrant energètic de final d’estiu en la pròpia estructura, per a usar-lo a l’hivern en el sistema de radiació i aconseguir una taxa molt alta de cobertura solar en la despesa energètica de l’edifici.

La resolució compositiva i ornamental que Puig i Cadafalch va donar a l’espai i als elements que intervenien en el seu projecte ha permès augmentar 60 cm l’amplada del local. S’ha pogut introduir aire condicionat Per arrodonir el treball, en crear una nova planta soterrani destinada a magatzem de la botiga, hem deixat visibles i visitables les restes romanes aparegudes.

Els tres edificis són de planta quadrada, de traçat modular, definit per la fragmentació d’aquest en nou quadrats idèntics. Els edificis s’esglaonen entre ells amb un decalatge d’un pis, sobre les plataformes definides per adaptar-se al fort pendent, i seuen sobre els sòcols que formen els aparcaments semisoterrats. L’esglaonat del terreny defineix tres plans successius de planta baixa, amb accés des del carrer.

El volum s’excava també parcialment a nivell de planta baixa i primera, per a formar l’accés a l’escala e veïns que comunica tots els habitatges. Aquest accés a un porxo d’alçada variable, excavat en el volum, i tractat amb un acabat continu de panells que simulen fusta envernissada. L’efecte d’aquests espais il·luminats, vestits de colors càlids, a les hores de foscor, és també un valor afegit a l’aparença dels edificis. Les façanes es resolen partint de traçat modular de la planta amb peces prefabricades, que fan paraments verticals, caixes de persiana i folres de pilars. Les mesures de les perforacions s’ajusten els requeriments de cada dependència.

Tanmateix, s’agrupen finestres per a obtenir una aparença més lleugera i endreçada de cada pla de façana, de manera que només són aparents dos o tres formats de perforació.

La vegetació de les zones comunitàries, junt amb la que puguin integrar els veïns a cada jardí privat i terrassa, s’han de sumar per a proporcionar al conjunt tant l’aparença d’espai verd amb prou continuïtat, com la qualitat climàtica que a petita escala sempre suposa la plantació d’arbres, arbust i flors.

L’habitatge que va trobar, ocultava gairebé per complet el que hi havia hagut abans. Els envans, necessaris per conformar la casa, van fer que els buit de la façana haguessin de tancar-se. Els falsos sostres no deixaven veure l’alçada generosa del lloc, ni les seves voltes,…

Anar gratant les parets, els paviments. Enderrocant els envans i els falsos sostres per retrobar aquest espai del treball del passat. Amb els materials de llavors, la pedra dels murs, el ferro forjat dels pilars i les bigues, el maó de les volts atirantades. Fins i tot el terra original reapareix sota diverses capes de paviment superposades a uns 50 cm de l’existent en l’habitatge.

La intervenció es planteja a partir d’uns criteris que implicaven que l’actuació fos just la necessària i reversible i que ne la mesura del possible, estabilitzes i atures el seu procés de degradació. Les llacunes es van restituir amb criteri il·lusionista, és adir amb materials semblants o i guals als originals, diferenciant per ó la part restituïda de l’original.

Les actuacions de restauració de la muralla van consistir en una neteja intensiva del parament, en una eliminació dels revestiments i elements constructius d’època contemporània, en la reintegració de les superfícies perdudes amb materials i morters semblants als originals, en la regularització i tractament del coronament i en la consolidació dels revestiments antics conservats.

La primera fer possible la màxima visió de la Muralla des de la plaça, mitjançant dues grans volades a la part de mar i de muntanya que faciliten les vistes sobre la muralla.

La segona: seguir l’estructura parcel·lària del nucli antic de Mataró convertir el solar de planta irregular en rectangular.

La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana la necessitat que l’edifici estructurés la plaça, l’estructura portant per aguantar les dues volades i la necessitat que l’edifici agafi una imatge abstracta per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la Muralla porten a la definició formal i constructiva del nou edifici.

La intervenció es realitza a la nau principal del conjunt fabril de Can Minguell ( 1850). Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres plantes pis. Presenta una estructura de pilars de fosa i sostres de volta de maó de pla atirantades. La coberta, a dues aigües, descansa sobre encavallades de fusta. L’espai envoltant exterior i els espais interiors mostren les diverses alteracions i els canvis de programa soferts al llarg del temps. Els criteris a l’hora d’intervenir han estat:

1- Recuperar tant com fos possible la geometria original de l’edifici

2- Conservar l’espai que conformen els sostres de volta de maó de pla atirantats i emblanquinats, així com els pilars de fosa, com a conjunt d planta lliure flexible en el temps.

3- Recuperar i posar en valor la materialitat dels diferents elements característics del conjunt fabril, treballant unes atmosferes ( llum i matèria) que articulin l’essència de l’edifici amb els nous programes, les diferents temporalitats i les escales de percepció.

4- Organitzar la circulació de les persones a l’interior de l’edifici, respectant la posició del dos nuclis preexistents i rectificant antigues afectacions en l’estructura original.

5- Concentrar serveis i accessos principals al tester de la nau( façana nord-oest), aprofitant un canvi en la tipologia estructural. A la façana sud-est es disposa d’un nucli d’emergència concretat en una escala metàl·lica que resta materialitat i aporta transparència.

Mòduls: Els tres mòduls, regulars en planta i en altura es mostren diferents segons la nostra posició. Des del carrer el mòdul central pren tot el protagonisme gràcies als mòduls laterals més esvelts, fruit de la dimensió menor del buit de façana. A l’interior, per contra els tres mòduls tenen la mateixa dimensió, ordenant el petit espai envers l’exterior.

Porta: El mòdul central gira i ens condueix al mostrador, però també treu el nas respecte a l’alineació de façana com a acte de presència al carrer.

Multiplicitat: Els miralls, situats en els mòduls laterals i en el tancament posterior del mostrador accepten la sensació espacial ( 20 m2 ) i obren l’espai interior al carrer mitjançant els múltiples reflexos que s’hi generen.

Alçada: La il·luminació aporta una nova cota d’alçada a l’espai potenciant l’acolliment, el caliu i la proximitat, la qual es reforça al mostrador per acompanyar la conversa entre el botiguer i el comprador a l’hora d’escollir el producte.

Materialitat: La fusta massissa, constituent de la totalitat dels tres mòduls, es treballa mitjançant línies d’ombra en els punts de contacte entre les peces d’’un mateix mòdul en si contrarestant el seu pes visual.

Es partia de la concepció que en aquest punt de la ciutat, la muralla actua com a mur de contenció de terres en un salt topogràfic important del terreny. I s’entenia, també, que les actuacions per a revaloritzar aquest tram i conservar-lo, activant el seu entorn i restablint la continuïtat amb la resta del circuït de Muralles de la ciutat, havien de contemplar la doble vessant de sobre i sota muralla i resoldre el punt de trobada/connexió entre la Muralla d’en Titus-Baixada de les Escaletes-Muralla de can Xammar, amb l’aportació de solucions desenvolupables a curt, mig i llarg termini.

En base a aquestes consideracions, el jurat va premiar ex-aequo dos projectes

L’Adarb de migjorn, del que se’n destaca que és “una aposta clara i contundent per a la creació d’una sèrie de nous espais emblemàtics sobre muralla que propicien l’activitat i el lleure dels ciutadans i que, juntament amb els elements històrics, adquireixen un paper protagonista i de centralitat dins l’eix vertebrador de les Muralles al tram des de la baixada de Santa Anna fins a la Baixada de les Escaletes”

Obrint pas de Santa Anna a can Xammar, en e que es “valora la proposta de connexió de l’espai del carrer Muralla d’en Titus amb la Plaça de la Muralla de can Xammar que permet entendre i percebre de forma clara la continuïtat dels dos trams de muralla i millora l’actual proposta del pla general, creant un espai peatonal ben connectat, amb una bona ubicació de les connexions verticals amb el nivell sobre muralla i la incorporació de locals per activitats”.

La segona: aconseguir que el programa de 12 habitatges dins l’àmbit de les façanes catalogades, que responen a una estructura típica de casa de casc antic de l’època, encaixin amb les noves necessitats d’habitatges actuals.La proposta planteja un joc de contrast entre un exterior rígid i seriós , envoltat d’un entorn imposant, condicionat pel pes de la història, de carrers estrets, amb el contrast d’una entrada lluminosa,un pati obert que articula la comunicació vertical i l’accés dels habitatges per passarel·la. Una aposta entre l’interior i l’exterior, lo vell i lo nou.
Rosa Brullet

Les obres es duen a terme durant 2017-2019 i consisteixen en la rehabilitació completa de la façana i la rehabilitació integral de les plantes per a habitatges.

La rehabilitació ha consistit a retrobar els elements originals i integrar-los amb l’ús d’habitatge amb tots els condicionats que això té. Així, el sostre de la planta primera estava amagat per dos sostres morts i, tot i que estava molt malmès, es va poder restaurar. Una aparença de murs de càrrega era l’antiga galeria porxada; els sostres també estaven amagats i s’han pogut recuperar deixant-los a la vista.

La façana es va poder rehabilitar totalment gràcies a l’acord entre els dos propietaris.

 Eduard Mayoral

El projecte fou motivat pel deteriorat estat de conservació de les façanes i la coberta. Entre d’altres elements, degut a filtracions d’aigua, s’havia deteriorat l’acroteri i la cornisa superior de la façana del carrer Nou i els esgrafiats del revestiment quasi havien desaparegut.

Les principals obres executades han estat: la recuperació i consolidació del revestiment de les façanes, sobretot dels esgrafiats, mitjançant materials i tècniques tradicionals; la reconstrucció dels balcons de la façana del carrer Nou, seguint els patrons dels balcons originals; la restauració de les fusteries i persianes de fusta; la reconstrucció de la coberta inclinada, substituint els elements estructurals de fusta en mal estat i afegint-hi aïllament i làmina impermeable.

 Alba Romera Durà i Franc Saló Tejedor

El forjat de l’altell, de voltes ceràmiques, estava en mal estat. El paviment era de rajoles hidràuliques que es van extreure i reutilitzar en el nou habitatge, així com les bigues de la coberta.

El projecte planteja buidar el contingut, reforçant estructura i refent el forjat i les

capes de coberta. El resultat és una distribució adequada a les necessitats dels clients i a la millora de les condicions de confort.

S’estudia el programa en secció, prioritzant la llum natural i la relació entre els espais, amb zones de doble altura. Es treballa a partir de l’espacialitat existent, posant en relleu i en oposició tot allò nou i tot allò vell. Els materials i capes del passat es manifesten en acabats, por exemple, els murs de tàpia, que es deixen veure a través de “finestres”.

IF arquitectos, Florencia Finsterwald Grieco

L’objectiu és donar llum i amplitud a totes les estances de l’habitatge, cercant la màxima fluïdesa, amb espais flexibles i oberts, però fàcilment segregables.

En planta baixa es construeix un vestíbul-aparcament amb la sala-cuina-menjador que dona al pati. A les plantes pis s’organitzen tres habitacions i en planta segona, un gran estudi mirant al pati. Els paquets d’aigua (de nova construcció) són caixes de fusta que inclouen els diferents armaris. Al fons del pati es rehabilita la construcció annexa existent com a estudi musical totalment insonoritzat.

ar47 estudi d’arquitectura

El principal repte del projecte és dotar al llarg i inevitable passadís longitudinal, de quasi 13m de llargada des del carrer fins al menjador, de les qualitats necessàries per convertir-lo en un espai dòcil i agradable.

En el decurs de les obres es descobreix, amagada sobre el fals sostre, una volta de rajola ceràmica sobre l’espai que ocupa la zona de menjar i es decideix, com no podia ser de cap altra manera, reparar-la, netejar-la i incorporar-la al espai resultant. S’ha volgut deixar parcialment a la vista part de la mitgera dreta de maçoneria de pedra i morter de calç, així com part de l’embigat de fusta amb tauler ceràmic.

Pel que fa a la façana, es realitzen noves obertures d’accés a l’habitatge i finestra del dormitori principal. Es repara la llosa del balcó de planta primera i els coronaments de façana. Es realitza pintat superficial i arrebossat lliscat a la calç en els brancals de les obertures. El programa resultant és el d’un habitatge amb tres habitacions, dos lavabos i menjador-estar-cuina en un únic àmbit amb porxo posterior i pati al fons de la parcel·la.

Antoni Martí Julià

ESPAI
Components de l’espai juguen un paper actiu en el caràcter de CABSA: la introducció d’un únic moble d’obra central i l’extensió d’un paviment ceràmic atot l’interior generen amplitud; els espais servidors inserits en el perímetre regularitzen l’espai i les mallorquines, que revesteixen les façanes interiors,difuminen l’entorn exterior.

MATERIALITAT
La textura envoltant ve donada per la manera de filtrar la llum, la ceràmica, la fusta, la canya, els teixits naturals i els acabats en calç.

Josep Muñoz i Pérez/jmp land art scape architecture slp

Un cop a dins, tot el local està revestit amb plaques armstrong girades que li atorguen l’aspecte de travertí. A l’entrada, a mode de pèls, unes làmines metàl·liques emmarquen la zona d’espera. Al sostre vam fer uns cèrcols de diferents diàmetres, amb una tela fono absorbent, i al fons del local vam situar els rentacaps i la zona de manicura i pedicura. Tot plegat ha estat un gran encert ja que m’ha permès resoldre un tema que em preocupava molt: la contaminació acústica.

 Xavier Martín Báez