Descobreix l’arquitectura amagada de Mataró.
L’Ajuntament de Mataró presenta enguany i per primer cop una nova experiència a Mataró: les 48 Hores Open Puig i Cadafalch.
Mataró no és una ciutat monumental però el coneixement del que tenim, del que configura el nostre patrimoni com a ciutat, constitueix un valor de base que ens ha de permetre projectar un futur millor.
S’ha programat un cap de setmana de portes obertes, visites guiades i passejades per diferents edificis per conèixer i experimentar de forma gratuïta i en primera persona l’arquitectura de la ciutat. No es pot valorar allò que es desconeix. Al mateix temps s’aprofita l’experiència per reivindicar la figura de l’il·lustre arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch en la seva vessant més polifacètica.
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
De la mà de guies experts, us convidem a conèixer diferents espais:
Els espais de la pau. Recorregut per 3 claustres que formen part d’alguns dels conjunts barrocs més importants de la ciutat: el claustre del convent de les Caputxines, el del convent de Sant Josep i el de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Visitarem aquests indrets que ens faran prendre consciència d’alguns dels tresors arquitectònics menys coneguts de la ciutat.
Visita al col·legi Valldemia, una de les edificacions més emblemàtiques del noucentisme a la nostra ciutat. Coneixerem més a fons una de les obres del mataroní Josep Goday, un dels arquitectes amb més pes dins el noucentisme català.
En darrer lloc, les portes obertes a la casa Coll i Regàs ens permetran conèixer un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch a Mataró.
01 / CLAUSTRE CONVENT DE LES CAPUTXINES
L’ESPLANADA, 59
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
Es tracta d’una de les construccions barroques més rellevants de la ciutat. Conegut també com a monestir de l’Assumpció de Mataró, es conserva pràcticament en el seu estat original. Construït a partir del 1741 per una donació de Pau Martí, i restaurat per Puig i Cadafalch l’any 1939. El conjunt arquitectònic el formen el pati d’accés, l’església, les dependències conventuals i el claustre. L’església és d’una sola nau coberta amb volta, i el claustre, de planta quadrada, ocupa la planta baixa amb columnes i arcs de mig punt. Un gran mirador culmina el conjunt monàstic.
Estil barroc
Època segle XVIII-S. XX
Autor desconegut. Restauració de Josep Puig i Cadafalch, arq.
02 / COL·LEGI VALLDEMIA
LA RIERA, 160
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
Fundat l’any 1855 per Ermengol Coll de Valldemia amb el nom de Col.legi de Catalunya, l’edifici original de planta baixa i un pis va ser construït pel mestre d’obres Jeroni Boada. L’any 1912 va ser ampliat per l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals amb l’addició d’una segona planta. A la banda del carrer de Mossèn Ramon Fornells es pot veure una antiga masia reformADa seguint l’estil neoclàssic.
Estil noucentisme Època 1855
Autors Jeroni Boada, mestre d’obres, i Josep Goday i Casals, arquitecte
03 / CASA COLL I REGÀS
C. D’ARGENTONA, 55
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
Construïda l’any 1898 a interès de l’industrial Josep Coll i Regàs, comprèn soterrani, planta baixa, dues plantes pis i golfa. La façana combina perfectament l’obra escultòrica d’Eusebi Arnau, realitzada amb pedra de Montjuïc; cal destacar sobretot la Filosa, emblemàtica, situada sobre el portal d’entrada, els estucats i esgrafiats, els recobriments de ceràmica del frontó i els ferros forjats de reixes i baranes que inclouen símbols de la indústria tèxtil. A l’interior, interessants estucats amb esgrafiats de colors decoren les plantes nobles i l’escala principal. La casa Coll i Regàs és representativa de l’obra modernista de Puig i Cadafalch.
Estil modernista
Época 1898
Autor Josep Puig i Cadafalch, arquitecte
04 / CLAUSTRE CONVENT DE SANT JOSEP
C. DE SANT JOSEP, 7
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
Antic convent carmelità d’estil barroc del qual destaquen la façana, l’església i el claustre.
La façana seguia les mateixes traces de la del convent dels Carmelites de Barcelona. La planta de l’església és de creu llatina amb tres naus cobertes amb volta i cúpula central al creuer.
El claustre és de planta quadrada edificat en planta baixa i planta pis. Les obres s’iniciaren a partir del 1588 i fou edificat els segles XVI i XVII. Abandonat pels frares el 1853, l’any 1842 fou cedit a la ciutat, excepte l’església, que obrí al culte l’any 1843 i passà a ser propietat del bisbat per convertir-se en parròquia l’any 1868. L’any 1846 s’hi inaugurà l’escola.
Estil barroc
Època 1588 i posteriors
05 / CLAUSTRE DE L’ANTIC HOSPITAL
C. DE L’HOSPITAL, 31
ITINERARI 1
L’ARQUITECTURA AMAGADA
L’hospital es construí a partir del 1747 per una deixa testamentària del mataroní mossèn Jaume Sala. L’església és d’una sola nau coberta amb volta amb una façana de remat ondulant amb esgrafiats. Conserva la imatge de Sant Jaume, obra de l’escultor mataroní Damià Campeny. La resta de l’edifici s’ha anat modificant al llarg dels anys. Cal remarcar el portal d’accés d’estil neoclàssic i el claustre, que es conserva en el seu estat original a la planta baixa, mentre que a la planta pis es troba bastant modificat per la incorporació de vidrieres de tancament.
Estil barroc
Època Ssegle XVIII
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
Visita al Cementiri dels Caputxins, el conjunt neoclàssic més important de la ciutat. Un recorregut pel cementiri ens portarà a descobrir l’obra dels arquitectes Miquel Garriga i Roca, Martí Sureda, Antoni Rovira i Trias i d’Ignasi Caballol entre d’altres. La lectura de les diferents parts del cementiri ens portarà a conèixer la història i l’evolució de la ciutat de Mataró.
01 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
És el conjunt neoclàssic més important de la ciutat. Constituït per diferents peces disposades al voltant d’un eix central on hi ha l’escalinata, el Cementiri Vell, les fileres de nínxols perpendiculars a l’eix central, l’esplanada amb diversos panteons i l’ampliació de llevant de finals dels anys vint. Edificat a l’espai que havia ocupat l’antic convent dels Caputxins i que va adquirir la Junta d’Obra de Santa Maria l’any 1844. Conté obra de tres rellevants arquitectes, Miquel Garriga i Roca, autor del planejament general, Martí Sureda, que projectà la capella l’any 1851, i Antoni Rovira i Trias, autor de la gran porxada. El pòrtic d’entrada és posterior, probablement del mestre d’obres mataroní Ignasi Caballol.
Estil: neoclàssic
Època: any 1817 i posteriors
Autors: Miquel Garriga i Roca arq.Antoni Rovira i Trias, arq.Martí Sureda i Deulovol, arq.Ignasi Caballol, mestre d’obres, Lluís Gallifa i Grenzner, arq.
02 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
ZONA PANTEONS
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
Aquesta zona és de planta rectangular i ve definida pel mur de tancament exterior del Cementiri i la portalada d’accés i, al fons, pel porxo neoclàssic centrat per la capella de planta circular i els dos trams d’escala que segueixen la mateixa corba.
Als dos laterals trobem l’església (Parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança) i una primera ampliació feta a principis de segle XX. La doble línia de xiprers i el porxo del fons assenyalen els dos eixos longitudinals principals del recinte.
Un tercer eix transversal fa de vincle entre la portalada principal i la capella circular i queda definit per una doble filera de tres pebrers bords separats entre ells per uns bancs. Al bell mig se situen panteons majoritàriament de composició eclèctica de finals del segle XIX i principis del segle XX
03 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
PRIMERA AMPLIACIÓ DE LLEVANT
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
Aquesta primera ampliació del Cementiri s’inicià probablement a finals de la dècada de 1920. És un bell espai de 36×18 m2 al qual s’accedeix des de la zona dels panteons a través d’una portalada clàssica on els nínxols estan situats perimetralment en quatre fileres. Una doble fila de sis acàcies comunes, de flors blanques, ajuden a conformar l’espai. Al costat d’aquestes, a terra, hi ha dues fileres de tombes. Al fons s’hi veu un panteó amb un àngel blanc centrat amb la portalada d’entrada.
04 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
ZONA ESCALINATA
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
L’escalinata és l’eix principal d’ordenació de tot el recinte. Comunica el desnivell existent entre el recinte quadrat del Cementiri Vell i l’esplanada dels panteons, situada al costat de l’entrada. L’escala resòl hàbilment la connexió entre els 10 terraplens on hi ha les illes de nínxols. A vegades la connexió és amb un simple replà i a vegades és mitjançant el gir dels totxos de l’escala, construint uns graons corbats que conformen la imatge de la mateixa escalinata.
El tram més alt es comunica amb el Cementiri Vell a través d’un portal neoclàssic. Per la part inferior és mitjançant els dos trams corbats que l’escala comunica amb l’esplanada dels Panteons.
Dins les illes, els xiprers són elements que omplen l’espai, ja sigui per la seva alçada, ja sigui pel seu volum entre les façanes dels nínxols.
05 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
ZONA 2a AMPLIACIÓ DE LLEVANT
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
El Cementiri, cap a l’any 1945, entra en una fase de constant creixement i ampliacions. Després de la primera ampliació de llevant, es produeix aquesta segona. Ja no se situa a la plana com a continuació de la zona dels panteons, sinó que s’enfila per la muntanya seguint el desnivell del Cementiri dels Caputxins.
Aquesta vegada no se segueix un criteri que ordeni els successius creixements, sinó que els volums se superposen i la planta, en alguns moments, arriba a ser un veritable jeroglífic; aquest és el tret més característic d’aquest recinte.
06 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
ZONA DEL CEMENTIRI VELL
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
És un recinte gairebé quadrat de 48×54 metres. Lleugerament trapezoidal, les illes de nínxols no són gaire altes i es componen de quatre fileres. Als dos vèrtexs de la part nord del quadrat s’ubiquen dos panteons coberts amb cúpula.
Al centre del recinte hi ha quatre espais quadrats i enjardinats amb plantacions de boixos i amb dos xiprers a cada banda. Al mig s’hi dreça un petit monòlit.
07 / CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
ZONA AMPLIACIÓ NORD
PASSEIG DELS MOLINS, 69
ITINERARI 2
CEMENTIRI DELS CAPUTXINS
L’ampliació nord del Cementiri comprèn l’ordenació de l’antic Cementiri Civil per tal de resoldre la demanda generada per la manca de nínxols, saturades ja les ampliacions fetes fins aleshores. Es va acabar l’any 1986.
Dos elements importants del recinte són l’entrada des del carrer i la porta de pas a la resta del Cementiri. La coberta de l’entrada del Camí dels Caputxins és de coure i planxa de ferro pintada. Dues fulles pivotants formen, tancades, un diedre obert a l’exterior, expressant la idea de rebuda.
La porta de pas a la resta del Cementiri se situa al seu eix. En dissenyar-la es va tenir en compte el conjunt de portes neoclàssiques del cementiri actual.
PROGRAMA
Divendres 7 d’octubre
Conferència inaugural
Puig i Cadafalch. Art i arquitectura al servei de la reconstrucció nacional
20 h / Casa Coll i Regàs,
c. d’Argentona, 55. Amb Joaquim Graupera, president del Grup d’Història del Casal i historiador.
Dissabte 8 d’octubre
Visites guiades
Claustre del convent de les Caputxines
10 h / C. de L’Esplanada, 59. Amb Xavier Alarcon i Campdepadrós, membre del Museu Arxiu de Santa Maria
Claustre del convent de Sant Josep
11.30 h/C. de Sant Josep, 21.
Amb Joan Comellas, responsable de l’Arxiu Històric de Sant Josep. Portes obertes durant tot el dia.
Col·legi Valldemia
12.30 h / La Riera, 160.
Amb Marc Cuixart Goday, arquitecte i Ramon Reixach, historiador.
Portes obertes durant tot el dia.
Claustre de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
13 h / C. de l’Hospital, 31.
Amb Alexis Serrano, historiador.
Cementiri dels Caputxins
17 h / Passeig dels Molins, 69.
Amb Agàpit Borràs, arquitecte. Portes obertes durant tot el dia.
Diumenge 9 d’octubre
Passejada per algunes obres presentades al premi Puig i Cadafalch
De 10 a 14 h / Inici: c. de Meléndez Val- dés, 15 (davant Teatre Monumental). Amb els arquitectes autors dels projectes
Portes obertes a la casa Coll i Regàs
De 10 a 12 h / C. d’Argentona, 55
Del 14 D’octubre al 13 De novembre
Exposició
3a Mostra d’arquitectura del maresme 12a Edició del Premi Puig i Cadafalch
Claustre de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (c. de l’Hospital, 31)
Del 14 al 25 D’octubre
Votació popular
Premi Puig i Cadafalch d’Opinió
a www.mataro.cat
Divendres, 28 d’octubre
Conferència
Acte de lliurament dels guardons de la 3a Mostra d’Arquitectura del Maresme i 12a edició del Premi Puig i Cadafalch
20 h / Capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.
Amb Manolo Laguillo, catedràtic de fotografia de la Facultat de Belles Arts.
CONFERÈNCIES
Puig i Cadafalch. Art i arquitectura al servei de la reconstrucció nacional
Divendres 7 d’octubre
20 h / Casa Coll i Regàs,
c. d’Argentona, 55. Amb Joaquim Graupera, president del Grup d’Història del Casal i historiador.
Conferència
Divendres, 28 d’octubre
20 h / Capella de l’antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.
Amb Manolo Laguillo, catedràtic de fotografia de la Facultat de Belles Arts.
Acte de lliurament dels guardons de la 3a Mostra d’Arquitectura del Maresme i 12a edició del Premi Puig i Cadafalch
Divendres, 28 d’octubre
20 h / Capella de l’antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.
VISITES GUIADES
Visita itinerari
Arquitectura amagada
Dissabte, 8 d’octubre
Visita itinerari
Cementiri dels Caputxins
Dissabte, 8 d’octubre
Visita itinerari
Obres Premi Puig i Cadafalch
Diumenge 9 d’octubre
RECURSOS
Col·laboracions: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Consorci Sanitari del Maresme; Centre d’Estudis Vilassarencs; Federació d’Associacions Veïnals de Mataró; Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena; Grup d’Història del Casal. Mataró; Museu-Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró; Parròquia de Sant Josep; Missioneres Immaculada Concepció; Convent de les Caputxines. Nostra Senyora de l’Assumpció; Col·legi Maristes Valldemia i Antics Alumnes Maristes de Mataró; Cementiris Metropolitans CGC; Fundació Caixa Laietana; Xavier Alarcón; Agàpit Borràs; Anna Brullet; Joan Comellas; Finsterwald/Lucarini; Lluís Grau; Joaquim Graupera; Roger Jornet; Mireia Mas; Jesús Nieto; Ramon Reixach; Alexis Serrano; Laura Subirà; Josep Manel Vegas,
Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Robert Lleonart. Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró, Secció de Patrimoni Arquitectònic
Fotografies: Ajuntament de Mataró; Antoni M. C. Canal (conferències); Romuald Gallofré (portada)
Disseny gràfic: Regina Bonamusa. Servei d’Imatge de l’Ajuntament de Mataró (PUMSA)