Mataró 48 hores Open Puig i Cadafalch: 16a Edició 2026

MATARÓ, A LA LLUM DE 5 ESTRELLES.

Commemoració dels 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí

En l’any de l’arquitectura (Congrés internacional d’arquitectes UIA, Barcelona capital mundial de l’arquitectura, commemoració dels 100 anys de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí), la 16a edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch fa ressò i se suma a la celebració d’aquests esdeveniments amb una nova proposta de divulgació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Mataró custodia els dos primers edificis de Gaudí, les latrines i la nau de blanqueig de la Cooperativa La Obrera Mataronense, que han esdevingut el Km 0 de la seva trajectòria.

Prenent com a fil conductor l’abella de la Cooperativa, símbol del treball i la indústria, Mataró, a la llum de 5 estrelles, proposa un recorregut pels cinc monuments més importants de la ciutat, catalogats com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN).

Cinc edificis, cinc estrelles que aporten una nova llum al món de l’arquitectura, en un viatge per la història i els diferents moviments arquitectònics.

De la mà dels seus autors, arquitectes i artistes de forta empremta al nostre país, transitarem des del passat romà de la vil·la de Torre Llauder fins al barroc d’Antoni Viladomat a la Capella dels Dolors. Del panòptic de La Presó d’Elías Rogent i Amat, a la Nau Gaudí de la Cooperativa La Obrera Mataronense d’Antoni Gaudí, tot fent parada en la singularitat modernista de la Casa Coll i Regàs de Josep Puig i Cadafalch.

Un viatge a la llum de la mediterrània, de les espelmes, de la nova ciutat, de l’expressió arquitectònica i de les arts. Cinc estrelles, cinc mirades: patrimoni, economia i societat en la construcció de Mataró.

Mataró, a la llum de les estrelles (5).

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

Comencem el recorregut amb 3 estrelles que encapçalen i articulen una constel·lació patrimonial que abasta diferents tipus de patrimoni: religiós, residencial i civil.

Del barroc al modernisme explorarem les relacions entre arquitectura i espiritualitat, entre arquitectura, oficis i arts aplicades, entre forma i funció, entre edifici i equipament de ciutat.

La llum, el color, la música, el silenci, la materialitat, el buit i el ple com a components essencials i definidors d’uns espais pensats per donar resposta a diferents necessitats personals i col·lectives.

Petits espais però grans edificis que de la mà del pintor Antoni Viladomat i dels arquitectes Elias Rogent i Josep Puig i Cadafalch expliquen diferents moments de la història de la ciutat i de la història de l’arquitectura i l’art al nostre país.

01/ BASÍLICA SANTA MARIA. CAPELLA DELS DOLORS

PLAÇA DE SANTA MARIA, 1

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

01-1 BASÍLICA SANTA MARIA / CAPELLA DELS DOLORS

El temple de Santa Maria de Mataró compta amb més de mil anys d’història. Tot i que les primeres referències documentals daten dels anys 1008 i 1054, les evidències arqueològiques fan pensar en l’existència d’un primer temple paleocristià, probablement construït sobre l’antic temple romà d’Iluro.

L’edifici de Santa Maria es va anar ampliant al llarg dels segles per donar resposta al mateix creixement de la vila. Fins al segle xv, hi va existir una petita església romànica que fou enderrocada per construir una nova església gòtica de tres naus i el seu campanar. L’aspecte actual, però, és plenament barroc, ja que a partir de l’any 1675, i durant gairebé un segle, es van dur a terme importants obres de transformació que van permetre construir un creuer amb cúpula i una única nau central, seguint el projecte de l’arquitecte milanès Ercule Turelli.

Destaca especialment la grandària de la nau principal, de 65,5 metres de llargada per 15,5 d’amplada, així com la del creuer, de 52,5 metres. La decoració actual de les voltes és posterior i va ser executada l’any 1926 per Vilaró i Valls, de Barcelona, seguint el disseny de Josep Pagès.

Santa Maria, un dels edificis barrocs més importants de Catalunya, fou declarada com a bé cultural d’interès nacional l’any 1998.

Dins del conjunt arquitectònic destaquen diversos elements patrimonials de gran valor, fent especial menció a la Lauda sepulcral paleocristiana (s. V), el campanar (s. XV-s. XVIII), la Capella de Les Santes (s. XVII), el retaule del Roser (s. XVIII), la Capella del Sagrament (1889) i l’orgue monumental (1927). Tanmateix, l’espai més emblemàtic i destacat és, sens dubte, el Conjunt dels Dolors.

Capella dels Dolors

La Capella dels Dolors és un dels espais més excepcionals i sumptuosos del barroc català. Iniciada abans de la guerra de Successió, l’any 1698, i finalitzada cap al 1726, conserva un extraordinari conjunt pictòric sorgit del taller d’Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), considerat el pintor català més destacat de la primera meitat del segle XVIII.

El conjunt, format per la capella, la sagristia, el cor, la cripta i la sala de juntes, fou construït per la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, fundada a Mataró l’any 1693. Viladomat hi realitzà un projecte integral de decoració: va pintar les teles ovalades del retaule, les de les parets i les de la sala de juntes, aquesta darrera probablement iniciada pel pintor Joan Gallart.

A la capella, un espai d’una sola nau amb volta tripartida i llunetes, de grans dimensions i notable amplitud, hi destaca el retaule dedicat als Set Dolors de Maria i la imatge de la Mare de Déu amb el Crist jacent, obra de Joan Vila col·locada al bell mig del conjunt en forma de cambril.

A les parets s’hi representa el Viacrucis mitjançant deu teles a l’oli. Tant les parets com les voltes del sostre estan decorades al tremp amb la tècnica escenogràfica del trompe-l’oeil, que crea efectes il·lusionistes de profunditat i arquitectura fingida.

La sala de juntes, considerada la peça més delicada del conjunt, és una petita estança de planta octogonal on hi són representats els apòstols i els evangelistes, acompanyats d’un estol d’àngels músics i presidits pel quadre de l’Assumpció i Coronació de la Mare de Déu.

La fusió de les arts, incloses les arts decoratives, constitueix una de les principals característiques del barroc. El color, la llum, l’arquitectura, la monumentalitat dels espais i el dinamisme compositiu es manifesten plenament en el Conjunt dels Dolors, una obra excepcional que exemplifica el barroc com a gran escenografia artística sense perdre la profunda aura espiritual que l’embolcalla.

01-2 ANTONI VILADOMAT (Barcelona, 1678 - Barcelona, 1755)

Antoni Viladomat i Manalt és considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII.

Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic ja que el seu pare treballava sovint amb artistes de l’època en la realització de retaules. Va ser aprenent al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui treballà fins a obtenir el mestratge als 24 anys. També fou col·laborador de l’italià Ferdinando Galli Bibiena, artista de la cort del rei arxiduc Carles III a Barcelona, cosa que li comportà nova formació i nous encàrrecs.

Es va convertir en el pintor predilecte de l’Església i dels ordes religiosos pel seu estil serè i emotiu. En dues ocasions (1723 i 1739) va guanyar plets contra el Col·legi de Pintors de Barcelona, ja que s’oposava al seu esperit gremial i menestral. Això contribuí a augmentar el seu prestigi i a consolidar el seu taller, pel qual passaren molts artistes, pintors o menestrals. Lliure d’imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia.

Entre el 1722 i el 1737 va realitzar la decoració de la Capella dels Dolors amb l’annexa sala de juntes de la Basílica de Santa Maria de Mataró, un dels exemples més complets de barroquisme a Catalunya, que inclou l’arquitectura, l’escultura i la pintura, juntament amb les talles decoratives dels marcs, del retaule, de les tribunes laterals i del cor de la capella.

02/ CASA COLL I REGÀS

C. ARGENTONA, 55

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

02-1 CASA COLL I REGÀS

La Casa Coll i Regàs (1897), declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2000, és un magnífic exemple d’una època de prosperitat i d’una arquitectura plenament innovadora.

La Casa es projecta en plena Revolució Industrial, en un context de profundes transformacions urbanístiques a Mataró, i enmig del protagonisme de la burgesia als intensos moviments i canvis socials. Catalunya viu un període de gran desenvolupament econòmic gràcies a l’expansió dels transports, la consolidació de les fàbriques i la indústria en general, i del sector tèxtil en particular. És un moment expansionista, també per al comerç i les finances que gaudeixen d’excel·lent salut a les grans ciutats, com Mataró, en constant creixement i transformació.

A la nostra ciutat coincideixen dos fets especialment rellevants: d’una banda, Mataró és la capital productora de gènere de punt; de l’altra, és la ciutat natal del que serà una de les figures claus de l’arquitectura modernista catalana: Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).

Puig i Cadafalch, amb només 30 anys, projecta una casa unifamiliar al carrer d’Argentona per encàrrec de l’empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs. La Casa Coll i Regàs esdevé l’únic casal modernista de Mataró, concebut uns anys abans de les obres tan emblemàtiques com la Casa Amatller (1900), el Palau Macaya (1901) o Casa de les Punxes (1905).

L’interior de la planta noble és una mostra excepcional de l’estima per les arts aplicades a l’arquitectura: mosaics, pintures, esgrafiats, forja, vitralls, fusteria i escultura. Aquests elements es conserven intactes i originals des de fa més de 125 anys i conviuen amb harmonia, ordre i equilibri en totes les estances. El resultat són espais lluminosos, acollidors, elegants i amplis que captiven la mirada del visitant.

La riquesa de materials i tècniques són autèntica poesia, expressió artística que relaciona, de manera exquisida, la natura i l’activitat empresarial de la família promotora. Arreu de la Casa hi descobrim una variada profusió d’elements vegetals, símbols de creixement familiar, fertilitat, companyia, confort, tenacitat, saviesa, fortuna, prosperitat i abundància.

Propietat de Fundació Iluro des de l’any 2013, l’edifici avança en les diferents fases de rehabilitació amb l’objectiu d’oferir, a llarg termini, una visita completa dels seus 1200 metres quadrats repartits en quatre plantes i una torre mirador.

Benvinguts i benvingudes a la Casa Coll i Regàs!

02-2 JOSEP PUIG I CADAFALCH (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956

Josep Puig i Cadafalch  fou arquitecte, historiador de l’art, arqueòleg i polític català.

L’any 1889 es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques i el 1891 va acabar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona.

El 1892 va començar a exercir com a arquitecte municipal de Mataró en substitució d’Emili Cabanyes,  per això a Mataró trobem les seves primeres obres. Va continuar en el càrrec fins al 1896. Establert a Barcelona, és l’autor d’alguns dels edificis més emblemàtics de l’Eixample en un estil que transita del modernismes al noucentisme.

Va exercir la política com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924) i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).

Fou especialista en història de l’art, sobretot en art romànic, i promotor de les excavacions d’Empúries, de manera que va participar directament en la política de conservació i restauració del patrimoni català. En reconeixement de la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa (Sorbona de París, Friburg, Barcelona, Harvard i Tolosa).

Després de la Guerra Civil, entre el 1936 i el 1942, va estar exiliat a França, on es va instal·lar a la Catalunya del Nord per estudiar els monuments romànics de la zona. Quan va retornar, el règim li va prohibir exercir d’arquitecte de nou. Llavors es dedicà a organitzar vetllades literàries i actes culturals semiclandestins.

Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956 i va ser enterrat el dia de Nadal al cementiri dels Caputxins de Mataró.

03/ LA PRESÓ

C. MURALLA DE LA PRESÓ, 2

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

03-1 LA PRESÓ

La Presó de Mataró, primer edifici panòptic de l’Estat espanyol, és una joia arquitectònica del segle XIX que avui combina patrimoni, història i art contemporani al cor de la ciutat. És un dels edificis patrimonials més singulars de la ciutat i una peça clau, de gran rellevància, en la història de l’arquitectura penitenciària contemporània.

Situada a l’encreuament de la Riera amb l’antic anell de muralles, fou construïda a mitjans del segle XIX (1851-1863) segons el projecte de l’arquitecte Elías Rogent, figura cabdal del moviment de la Renaixença catalana. L’edifici constitueix el primer exemple d’aplicació del model panòptic a l’Estat espanyol, i segueix de forma directa els corrents penitenciaris reformistes europeus de l’època.

El concepte de panòptic fou ideat l’any 1787 pel filòsof i jurista britànic Jeremy Bentham. Es tracta d’un model arquitectònic basat en una construcció circular en la qual totes les cel·les es disposen al voltant d’un únic punt central de vigilància, des d’on es pot observar (opticon) el moviment de tots (pan) els presos sense ser vist.

L’edifici, de planta baixa i pis, està format per dos cossos juxtaposats: un de rectangular i un altre de semicircular. En el primer cos s’hi ubicaven les dependències destinades al cos de guàrdia i a l’administració de La Presó. En el segon, s’hi situaven les diferents cel·les disposades en forma radial i obertes a un pati central a cel obert, element característic del sistema panòptic. Inicialment, La Presó estava pensada per acollir un màxim de cinquanta reclusos, separats per sexe, edat i tipologia de delicte.

La façana principal constitueix una reinterpretació de la masia catalana i dels palaus italians del segle XIV, d’acord amb l’ideari neomedievalista d’Elías Rogent. En el cos rectangular, l’arquitecte va emprar carreus de pedra i va projectar una coberta a quatre aigües. A la zona panòptica hi va utilitzar la volta de rajola i els murs de maçoneria, amb muntants de rajola que delimiten els diferents sectors i marquen el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les amb teulades a duess aigües, són la coronació de l’edifici.

Considerat un dels edificis de més valor patrimonial de la Mataró, la importància i significació de La Presó de Mataró rau també, més enllà de la seva qualitat arquitectònica, en el seu interès com a subjecte i testimoni excepcional dels batecs convulsos socials, polítics i culturals que han marcat Catalunya al llarg dels segles XIX i XX.

El 23 d’octubre de 2001, La Presó de Mataró fou declarada bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la màxima figura de protecció del patrimoni cultural català.

L’any 1967 l’edifici va deixar de funcionar com a centre penitenciari. D’aleshores ençà ha acollit diferents usos (dipòsit de detinguts, seu de la policia local, d’entitats culturals…).

Des de l’any 2022, La Presó de Mataró és la seu del MAC Mataró Art Contemporani, i s’ha consolidat com espai de referència per a la creació, difusió i promoció d’art a la ciutat.

03-2 ELIAS ROGENT (Barcelona, 1821 - Barcelona, 1897)

Elias Rogent i Amat fou un home polifacètic amb una singular i prolífica carrera com a arquitecte.

El 1840, va començar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola de Llotja de Barcelona. Posteriorment va entrar a estudiar a la Escuela Especial de Arquitectura a Madrid i va obtenir el títol d’arquitecte el 1851.

Va ser nomenat Acadèmic de l’Academia de San Fernando el 1866 i fou el primer director de l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona l’any 1871 des d’on va renovar els estudis d’arquitectura a Espanya.

Membre actiu de diverses institucions des de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts fins l’Ateneu Català, s’implicà en esdeveniments ciutadans com la direcció tècnica de l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona.

Desenvolupà la seva activitat principal a Barcelona, però també treballà a Vic (en va ser arquitecte municipal), Mataró, Sant Cugat del Vallès o Ripoll, entre d’altres. Se’l considera un dels principals representants del corrent arquitectònic historicista.

Va ser l’autor d’una gran varietat de projectes que abracen tot el territori català. Des d’obres hidràuliques fins a diferents tipus de vials, projectes urbanístics i un ampli ventall d’edificis, en què hi ha tant habitatges unifamiliars i plurifamiliars com espais industrials, administratius i docents.

A Mataró hi va construir La Presó (1863), el primer edifici carcerari de l’estat espanyol construït segons el concepte panòptic.

Va endinsar-se també en el món de l’arqueologia, i va destacar com a  historiador de l’arquitectura catalana.

(*) Tal com signava

ITINERARI 2

A LA LLUM D’UNA NOVA EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA, A LA LLUM DE LA MEDITERRÀNIA

Amb aquest recorregut, Mataró recorda i reivindica el seu passat romà. Una herència cultural que enllaça arquitectura, producció i paisatge en un territori de maresmes, l’antiga Iluro romana on fa més de 2000 anys va començar la història de la ciutat.

De la producció agrícola a la industrial; un salt en el temps ens portarà al Mataró fabril de finals del segle XIX, amb importants canvis tecnològics i moviments socials.

Un jove Antoni Gaudí trobarà a Mataró l’oportunitat de participar dels postulats cooperativistes, projectant i construint la seva primera obra i experimentant noves arquitectures que donaran forma i resposta als nous temps.

01/ VIL·LA ROMANA DE TORRE LLAUDER

CARRER DE JAVIER CASTAÑOS, 175

ITINERARI 2

A LA LLUM D’UNA NOVA EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA, A LA LLUM DE LA MEDITERRÀNIA

01-1 VIL·LA ROMANA DE TORRE LLAUDER

L’origen de l’actual Mataró es troba en la ciutat romana d’Iluro, fundada a la primera meitat del segle I aC, en el context de la reorganització de l’enclavament després de la conquesta romana. Aquesta ciutat articulava un territori agrícola molt actiu, especialment en la producció i exportació de vi, un dels principals motors econòmics de la Laietània.

El Clos Arqueològic de Torre Llauder conserva les restes d’una de les vil·les més importants de la contrada i constitueix, avui, el jaciment arqueològic més rellevant de Mataró. La seva construcció principal data de l’època d’August, és a dir, a finals del segle I aC.

Abans de la construcció de la residència senyorial, aquest mateix indret estava ocupat per una cella vinaria, un establiment rural dedicat al conreu de la vinya, elaboració de vi i fabricació d’àmfores destinades a la seva exportació. El vi es distribuïa a Roma, la capital, i a altres indrets de l’Imperi romà, com Pompeia, la Gàl·lia i el nord d’Àfrica, tal com demostren les àmfores trobades en diversos ports mediterranis.

Aquest model econòmic va anar quedant en desús i, poc després, s’hi va construir una gran vil·la organitzada en tres terrasses orientades al sud, amb vistes al mar. La vil·la de Torre Llauder, tal com la coneixem avui, era la residència d’estiueig d’un ric propietari, la seva família i els seus esclaus.

Segons les estructures trobades, a la terrassa superior s’hi situava la zona residencial més noble, o pars urbana. Aquest espai s’organitzava al voltant d’un gran vestíbul que conduïa a un atri amb una bassa ornamental envoltada de quatre columnes. La seva funció era de distribució a l’accés a les estances principals, més nobles i més ben decorades de la casa, amb mosaics policroms i pintures murals. El tablinum era la sala més important de la casa, on el senyor tractava afers polítics i econòmics. A continuació hi havia dos menjadors —un d’estiu i un d’hivern— destinats a la celebració de banquets per a convidats i recepcions.

També es conserven dos grans patis porticats o peristils. El de la banda est era un jardí amb arbres fruiters envoltat de mosaics i presidit per un curs d’aigua ornamental al centre. El de la banda oest, també enjardinat, però de dimensions més grans, donava accés a les estances privades o dormitoris.

La zona de banys estava formada pel vestuari o apodyterium, i per un circuit d’aigües termals complet que incloïa tres sales diferenciades: el frigidarium d’aigua freda, el tepidarium d’aigua tèbia i el caldarium d’aigua calenta, on encara es pot observar el sistema de calefacció subterrani. En un extrem de la zona de serveis, es conserven les latrines col·lectives, equipades amb una pica destinada a la higiene personal.

Tot aquest conjunt residencial estava envoltat de terrenys dedicats a les activitats productives de la vil·la, conegudes com la pars rustica, on hi havia camps de conreu —principalment de vinya—, magatzems, dependències artesanals i els habitatges dels treballadors i els esclaus.

El jaciment va ser descobert l’any 1961 per l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran (1902-1996), i tres anys després, a causa de la importància de les troballes, va ser declarat monument històric artístic d’interès nacional.    

Les restes arqueològiques van romandre abandonades durant molts anys fins que, l’any 1978, es van començar les obres de construcció d’un mur de contenció per protegir el jaciment. Actualment, les estructures i els mosaics conservats es poden visitar, i formen part d’un equipament municipal gestionat pel Museu de Mataró.

XXXXX

xxxx

02/ NAU GAUDÍ – COOPERATIVA LA OBRERA MATARONENSE

C. DE LA COOPERATIVA, 47

ITINERARI 2

A LA LLUM D’UNA NOVA EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA, A LA LLUM DE LA MEDITERRÀNIA

02-1 NAU GAUDÍ / COOPERATIVA LA OBRERA MATARONENSE

Mataró ocupa un lloc important en la trajectòria professional d’Antoni Gaudí. Durant dotze anys, entre 1873 i 1885, l’arquitecte va participar, per primera i única vegada, en un projecte orientat a la millora de les condicions de vida i de treball de la classe obrera. Per encàrrec de Salvador Pagès, director de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense, el jove Gaudí va donar forma a una iniciativa cooperativista pionera i va construir els seus tres primers edificis: la casa del director (1878), les latrines de la fàbrica (1878-1880) i una nau de blanqueig cotó (1883). Es conserven els dos darrers edificis, testimonis del km 0 de la seva trajectòria arquitectònica.

La Cooperativa La Obrera Mataronense, considerada la primera cooperativa de producció a l’Estat espanyol, es va fundar a Mataró l’any 1864. Salvador Pagès defensava que la cooperativa no s’havia de limitar a uns objectius merament econòmics, sinó que havia de garantir els serveis necessaris perquè els cooperativistes poguessin viure, treballar, formar-se i gaudir del lleure en condicions dignes.

A finals del 1874, l’Obrera va adquirir uns terrenys a Mataró on els ideals de la cooperativa s’havien de fer realitat. Pagès, que coneixia Gaudí des de finals de la dècada de 1860, li va traslladar l’encàrrec i encomanar el projecte. El 29 de març del 1878, només catorze dies després d’obtenir el títol d’arquitecte, Gaudí va presentar els seus dos primers projectes: la urbanització de la zona residencial i un model de casa unifamiliar destinada als treballadors. De les trenta cases previstes, només se’n va arribar a construir una: la de la família Pagès.

Del maig del 1878 daten també els dibuixos acolorits de les façanes i de les plantes del nou Casino, que havia de substituir un edifici existent. La proposta de Gaudí distribuïa en tres plantes els diferents serveis de la cooperativa: biblioteca, escola, gimnàs, cafè, sala de reunions i magatzem per a la cooperativa de consum, entre d’altres.

Entre el 1878 i el 1880, Gaudí va construir les latrines de la fàbrica, incorporant-hi un innovador sistema de ventilació interior que posteriorment utilitzarà en altres edificis. Aquest petit edifici, decorat amb ceràmica, posa de manifest una de les característiques essencials de la seva arquitectura: la unió indestriable entre funcionalitat i estètica.

L’agost del 1881, Gaudí va signar el plànol general del projecte d’urbanització de l’Obrera, en què les zones destinades a habitatge, producció i serveis quedaven perfectament diferenciades. Dos anys més tard, el juliol del 1883, va presentar els plànols de dues noves construccions: la porteria d’accés, que finalment no es va arribar a construir, i la nau de blanqueig de cotó, l’actual Nau Gaudí. En aquest edifici va utilitzar per primera vegada els arcs parabòlics com a elements sustentadors estructurals. El plànol original preveia una nau formada per sis encavallades, per bé que posteriorment va ser ampliada a dotze.

Gràcies als ideals cooperativistes de Salvador Pagès, el seu primer client, Antoni Gaudí no només va construir a Mataró els seus tres primers edificis, sinó que també hi va començar a experimentar amb les solucions arquitectòniques que acabarien definint l’obra d’un dels arquitectes més universals de la història.

02-2 ANTONI GAUDÍ (Reus o Riudoms, 1852 - Barcelona, 1926)

Antoni Gaudí i Cornet és considerat una de les figures més universals de la cultura catalana i de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va representar un trencament dels esquemes establerts, tant en la forma com en els sistemes constructius i estructurals dels seus edificis, fruit d’una gran creativitat i d’una metodologia única i sense precedents.

Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. La formació de Gaudí com a arquitecte va incloure un coneixement profund dels diferents oficis i materials relacionats amb el món de la construcció. Això el va dur a la recerca constant de l’obra d’art total en la seva pràctica creadora, dins de la qual es preocupava tant dels aspectes constructius dels edificis com de tots i cada un dels elements que els componen, com els detalls ornamentals o el mobiliari.

Partint dels preceptes del moviment del Modernisme, el caràcter innovador i experimental de la seva obra fa que es projecti més enllà dels seus dictàmens formals i estètics. Durant la seva prolífica trajectòria, Gaudí va treballar en la construcció d’edificis de caire religiós, zones residencials i cases per a particulars, així com en multitud de projectes que no van veure la llum o que van acabar els seus col·laboradors. En totes aquestes obres Gaudí mostra un gran interès per la natura i la geometria, i aprofita les innovacions tècniques i el domini dels oficis artesanals per crear una arquitectura molt personal, d’una gran bellesa, racionalitat i modernitat.

Text extret de https://www.naugaudi.cat

01/ EL MAS RIBERA. EL PROJECTE (1968-1973)


ITINERARI 2

EL MAS RIBERA, ANTONI BONET CASTELLANA A MATARÓ

 

Finca situada al Veïnat de Valldeix de Mataró, entre el Torrent de la Llebreta, el Torrent de Can Bruguera i el Camí de la Serra. El conjunt consta de dos habitatges unifamiliars, l’habitatge dels masovers, el garatge i el pavelló de la piscina.

Utilitzant un llenguatge radicalment innovador i pudorosament tradicional, constitueix un bon exemple d’arquitectura integrada a l’entorn per l’adaptació de les construccions a la topografia i al paisatge.

Els habitatges se situen semienterrats en el pendent del terreny per afectar el menys possible la composició paisatgística de la zona. La seva orientació a sud i a  llevant potencia el bon asolellament i les vistes al mar, “la necessitat de poder mirar a distància”. La utilització de cobertes vegetals i d’una gamma cromàtica de colors vermell terra, harmonitza i es confon amb el verd del paisatge.

PROGRAMA

Dissabte 28 de novembre

VISITA GUIADA

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

De 17 a 20h
Des de la Plaça del Fossar Xic

Diumenge 29 de novembre

VISITA GUIADA

ITINERARI 2

A LA LLUM D’UNA NOVA EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA, A LA LLUM DE LA MEDITERRÀNIA

De 10 a 12h
Des de el Clos arqueològic Torre Llauder (Carrer de Javier Castaños, 175 ,08302 Mataró)

VISITA GUIADA

Per assistir a les visites guiades cal inscripció prèvia a: www.openpuigicadafalch.cat/inscripcions

Inscripcions fins al 26 de novembre / aforament limitat

La informació de les 16 edicions de l’Open al web www.openpuigicadafalch.cat

Activitat no adaptada per a persones amb mobilitat reduïda

VISITES GUIADES

ITINERARI 1

A LA LLUM DE LES ESPELMES, A LA LLUM DE LES ARTS, A LA LLUM D’UNA NOVA CIUTAT

Dissabte 28 de novembre

De 17 a 20h
Des de la Plaça del Fossar Xic

ITINERARI 2

A LA LLUM D’UNA NOVA EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA, A LA LLUM DE LA MEDITERRÀNIA

Diumenge 29 de novembre

De 10 a 12h
Des de el Clos arqueològic Torre Llauder (Carrer de Javier Castaños, 175 , 08302 Mataró)

RECURSOS

Guardons Premis Puig i Cadafalch

Descarregar

Per assistir a la visita guiada de la 16a edició 48 hores Open Puig i Cadafalch cal inscripció previa a través d’aquesta plana web fins al 26 de novembre a les 15 h

Per participar en els recorreguts i visites guiades de la 16a edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch
cal INSCRIPCIÓ PRÈVIA omplint el formulari fins el dia 21 de novembre.

Inscripció tancada. Aforament complet
Els itineraris del dissabte dia 18 de novembre i diumenge dia 19 de novembre està  complet

Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Diego Saez-Ujaque, Secció de Paisatge Urbà i Patrimoni. Servei d’Urbanisme i Patrimoni, Ajuntament de Mataró i Montserrat Clavell, Arxiu Municipal de Mataró.
Disseny gràfic: Sara Sánchez i Riera.
Fotografies: Romuald Gallofré
Col.laboren: Basílica de Santa Maria de Mataró, Fundació Iluro, MIAIC Mataró Art Contemporani, Museu de Mataró, Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró- Nau Gaudí, Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme
Agraïments: Mn. Robert Baró, Esteve Mach, Marisol Carrillo, Joaquim Garcia, Manuel Brullet (Brullet De Luna arquitectes), Susanna Peña i Campaners de Santa Maria.