Menu

Mataró 48 hores Open Puig i Cadafalch: 6a Edició 2016

A RECER DE LA MURALLA

El patrimoni fortificat de Mataró

“La creació de la muralla no ha estat l’operació de tancament d’una vila, sinó la creació d’una nova estructura urbana. (…) La muralla ha accelerat i guiat el procés d’urbanització: fer muralla i fer ciutat han estat processos inseparables»
A. GARCÍA-ESPUCHE i M. GUÀRDIA.
La construcció d’una ciutat: Mataró,
1500-1900 (1989).

Us proposem una nova edició de les 48 HORES OPEN PUIG I CADAFALCH: A recer de la muralla. El patrimoni fortificat de Mataró.

Entendre què és i què era una muralla i què hi feia a Mataró, conèixer els sistemes per a garantir la seguretat pública i privada.

Veure com l’evolució de la ciutat ha condicionat els canvis de la muralla fins gairebé el present i com, de nou, actuant sobre la muralla podem revitalitzar el centre històric de la ciutat.

«Si el segle XX va ser el segle de l’oblit, el segle XXI hauria de ser el de la restitució de les muralles a la ciutat»
J. GIMÉNEZ, M. FREIXA I J. GARCIA.
La muralla del segle XVI de la vila de Mataró (Maresme).
(2007).

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (SEGLE XVI)

 

Dissenyada per l’enginyer reial Jordi de Setara, és l’obra pública més important del Mataró modern, finançada pels mataronins de l’època. Fou projectada per garantir la defensa integral i centralitzada de la vila de Mataró (sobretot, per l’augment de l’activitat corsària), clarament insuficient fins llavors malgrat haver fortificat l’església de Santa Maria (1546) i tancar els carrers en situacions de perill. Es començà a construir el 1569 i finalitzà l’any 1602.

De planta hexagonal, irregular, amb 14 llenços de mur de molt variada llargària, amb 6 portals i un portaló i 2 baluards, fou una muralla no excessivament alta, feta amb pedra irregular (de volum mitjà a petit) lligada amb morter de calç i amb talussos a la part interior dels murs, per a l’artilleria. Les mides aproximades dels murs eren de 24 pams d’alçària (4,65 m, la part visible), 8 pams de fonament (1,55 m) i 4 pams de gruix sobre el sòl (78 cm) i 5 pams a sota (97,5 cm). El circuit d’obra tenia gairebé un quilòmetre de longitud (640 canes, 992 m), amb un espai encerclat proper a les 14 hectàrees.

La muralla, com les altres estructures de defensa, té la consideració de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) pel Decret 22-4-49 publicat al BOE de 5-5-49 i recollit per la disposició general de la Llei del Patrimoni Històric Nacional de 26-5-85.

La construcció es va fer primer per ponent, després per tramuntana i llevant i, finalment, per migdia, quan fou tancada.

El tram de ponent, actualment sense presència física en alçat, comprèn de la Muralla de Sant Llorenç i la Muralla del Tigre fins a la Muralla de la Presó.

El tram de tramuntana o septentrional, amb murs de façana que conserven importants llenços, alguns d’ells restaurats, comprèn la Muralla de la Presó, plaça de Pere M. Viada i la Muralla dels Genovesos fins al carrer de La Coma.

Al tram de llevant, la muralla hi fa de mur de contenció i tanca de cases i conserva passos de ronda i una torre restaurada; comprèn els horts de Santa Maria, Can Sisternes fins al carrer de Sant Simó i la Baixada de Narcís Feliu de la Penya i els darreres de les cases del carrer de la Palma, Les Figueretes i Les Espenyes, fins la plaça de Can Xammar.

El tram de migdia, amb el pany de paret més ben conservat de tota la muralla, estructures defensives menors i el sector de la Muralla d’en Titus, desconnectat del circuit i força alterat, comprèn des de la plaça de Can Xammar i plaça de la Muralla fins a Les Escaletes i la Muralla d’en Titus i baixada de Santa Anna.

01 / MURALLA DE SANT LLORENÇ I DEL TIGRE

MURALL DE SANT LLORENÇ I DEL TIGRE

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

Del tram de ponent de la muralla, entre La Rambla i el carrer d’Argentona, no se’n conserven vestigis però se’n coneixen les traces fossilitzades als carrers i dades sobre els seus fonaments per les excavacions realitzades.

A la Muralla de Sant Llorenç, la fonamentació la senyala una línia a la vorera, a tocar del carrer de Sant Josep. A la continuació, hi ha la Muralla del Tigre, dita així perquè hi havia un tigre esculpit en el safareig d’una horta d’aquell indret. Més amunt, a la cantonada amb el carrer d’Argentona, a Can Torner s’hi conserva una finestra oberta vers la muralla amb una gran reixa de ferro.

02 / MURALLA DE LA PRESÓ

MURALLA DE LA PRESÓ, 15 I 3

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

En aquest carrer del tram de la muralla de tramuntana (el segon en ser construït), se’n conserven llenços en la façana d’algunes cases.

Al núm. 15, la muralla s’hi conserva en una paret arrebossada de 6,29 m de llargada i 4,5 m d’altura, aproximadament, feta amb pedra i totxos. És possible que la façana de la casa núm. 3 del carrer, sota arrebossats i pintura actual, també sigui mur de muralla.

03 / MURALLA DELS GENOVESOS

PlAÇA DE PERE MÀRTIR VIADA I MURALLA DELS GENOVESOS, 22

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

En aquest carrer, i com a tancament de la plaça, s’hi conserva un gran llenç de muralla, (24,72 m de llarg i entre 4,55 i 5,30 m d’alçada, i gruix de 70 cm, aproximadament). Aquí la muralla és dita dels Genovesos per llindar amb una antiga masia, propietat d’una família de mercaders d’origen genovès, establerta a Barcelona durant el segle XVII. El tram fou restaurat l’any 1997 a partir d’un projecte de Manuel Salicrú.

Seguint en direcció al carrer de La Coma, als darreres de les cases del carrer de Bonaire, s’hi localitzen altres fragments de muralla, amagats sota arrebossats, pintura i canvis recents. El més notable el trobem a la façana posterior del Casal de la Nova Aliança Mataronina (Muralla dels Genovesos, 22) on es conserva una paret de 29,10 m de llarg, aprofitada com a tancament de l’edifici. També se’n troben panys als murs de tanca de les cases núm. 27, 29 i 31, encara que molt modificats. Tots aquests murs segueixen la mateixa alineació del tram restaurat de la plaça.

04 / PORTAL DE VALLDEIX

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 1 BIS

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

De l’antic Portal de Valldeix, situat a la confluència del carrer de La Coma amb el carrer de Sant Francesc d’Assís, no se’n conserva cap vestigi.

No obstant això, a la façana de Can Tuñí, al primer pis i al costat del balcó, a l’arrebossat s’hi aprecia la silueta en negatiu de l’antic portal enderrocat, grafiada al morter de calç. El testimoni permet constatar que els murs del portal, en aquest punt, feien uns 5,5 m d’altura i entre 70 i 80 cm de gruix, aproximadament, i que estaven coronats per una teuladeta a dues aigües. S’especula que possiblement damunt l’arc del portal, podria haver-hi hagut una capella amb la imatge de Sant Francesc, la mateixa que avui s’exposa a la casa.

A la façana del carrer de La Coma, Can Tuñí conserva, també, un balcó de muralla amb l’enreixat obligatori de seguretat.

05 / MURALLA I PASSOS DE RONDA ALS HORTS DE SANTA MARIA

VOLTES DE LA RECTORIA – SANT FRANCESC D’ASSÍS, 25 / HORTS DEL RECTOR I DEL CAMPANER

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

Passat el Portal de Valldeix, la muralla girava cap a l’est noranta graus, iniciant el tram de llevant que arribava fins a l’actual plaça de la Muralla. La muralla s’adaptà aquí a la topografia i fa de mur de contenció de les terres entre els actuals Horts del Rector i del Campaner i els patis de les cases del carrer de La Coma.

El tram conservat fa 127 m de llarg, aproximadament, per 5,20 m d’altura i 78 cm d’ample i està construït amb carreus sense desbastar. A l’Hort del Rector també s’hi conserva el pas de ronda intern de la muralla, d’una llargària aproximada de 61 m i 1,65 m d’ample, amb una paret de 32 cm de gruix i una altura en alçat d’1,50 m (més 1,20 m, soterrats), de factura molt semblant als panys de muralla.

06 / MURALLA AL CARRER DE SANT SIMÓ

CARRER DE SANT SIMÓ, 17

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

El mur que tanca el pati del casal barroc de Can Sisternes per llevant, d’uns 51 m de llarg, es correspon amb la muralla d’època moderna, que s’hi conserva en tot el seu alçat amb prop de 5 m d’altura. La paret arriba fins a la façana de l’immoble, on, a l’època, s’aixecaria el Portal dit d’en Feliu, avui desaparegut.

Aquest mur de contenció enllaça amb el que prové de l’Hort del Campaner i al pati del casal, està arrebossat, pintat i cobert d’heura a la part superior, per això no se n’aprecia bé la tècnica constructiva. A tocar de la casa, però, es veu com el mur el van fer a base de pedres de mida mitjana i petita.

Sota la muralla de Can Sisternes, davant la seva cara externa, s’hi conserva un tram de la ronda exterior fossilitzada en la trama urbana, que arrenca a mig Hort del Campaner i, des d’allà, circumda la basílica i aquest edifici fins al carrer de Sant Simó.

07 / MURALLA A LES FIGUERETES

BAIXADA DE LES FIGUERETES, 4 I 2

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

Després del Portal d’en Feliu, la muralla, per ocupació dels passos de ronda, es conserva en els murs de tancament dels patis de les cases amb façana a La Palma o com a paret a Les Figueretes o a Les Espenyes. A més d’estructura defensiva, la muralla hi funciona també com a mur de contenció d’un terreny amb molt de desnivell i que al segle XVI, en cota baixa, no estava edificat.

La muralla hi és visible en algunes cases, com a la baixada de les Figueretes 4, una promoció de l’any 2002 amb dues cases del carrer de La Palma que va integrar la cara externa de la muralla com a paret de tanca del nou edifici. Se’n restaurà un pany de 23 m de llarg, una intervenció subvencionada pel Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic. Al núm. 2 del mateix carrer, l’any 2004 es restaurà un altre fragment de muralla amb motiu de la construcció d’un nou edifici.

08 / MURALLA A LES ESPENYES I TORRE DEL POU D’AVALL

PLAÇA DE CAN XAMMAR I BAIXADA DE LES ESPENYES, 2

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

La muralla continua fins a Les Espenyes (on hi havia el Portal d’en Pou de la Sínia) per retrocedir i girar després cap a mar fins a la torre de la plaça de Can Xammar. El tram, per llevant, té uns 27 m de llarg i per migdia, uns 12 m, i s’hi conserva el pas de ronda intern. Fou consolidat i restaurat, junt amb la torre, l’any 2006.

La torre s’aixeca a l’angle de confluència d’ambdós trams, a l’indret dit del Pou d’Avall, entre els patis de cases del carrer de l’Hospital i la plaça de la Muralla. S’hi accedeix pel pas de ronda de la baixada de Les Espenyes, 2. És de planta circular, d’aproximadament 10 m de diàmetre, i entre 5 i 5,30 m d’altura. Estava reomplerta amb terra fins al pas de ronda i travada per tirants a l’interior. Una escaleta en permetia la comunicació amb la part superior, on se situaria l’artilleria.

La torre, que inicialment no es preveia construir, fou la solució de compromís de les autoritats per garantir la protecció de les cases existents sota muralla, una zona vulnerable que restà exclosa de la fortificació per raons d’estratègia i de sobrecost. Al segle XVII, la construcció de la torre de la mar a la platja va permetre ampliar les defenses de la vila i reforçar la seguretat del sector.

09 / MURALLA A CAN XAMMAR I PLAÇA DE LA MURALLA

PLACES DE CAN XAMMAR I DE LA MURALLA / ENTRADA PEL CARRER DE L’HOSPITAL, 26

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

Amb la urbanització de Can Xammar (2002) es va restaurar el pany de muralla més extens i ben conservat de tot el circuit de fortificació, recuperat dels fons dels patis del Camí Ral i de l’enderroc de l’edifici del carrer d’en Xammar.

El mur té una extensió aproximada de 96 m per 7 m d’alt i un gruix de 75 cm i és l’inici del tram de migdia de la muralla. La cara interna és la paret de tanca de l’aparcament de Can Xammar que, per dalt, delimita la nova plaça del mateix nom. La cara externa limita a nord amb la plaça de la Muralla i va des de la torre del Pou d’Avall fins a Les Escaletes.

El mur fou aixecat aprofitant el desnivell natural i omplint-lo amb abocaments de terra i pedres. S’hi veuen reformes i elements pel desguàs i filtrat d’aigües. Les excavacions van permetre trobar els passos de ronda i saber d’una reparació al segle XVIII per la caiguda d’una part del mur.

10 / MURALLA AL PASSATGE DEL POU D’AVALL

PASSATGE DEL POU D’AVALL, 1 / BAIXADA DE LES ESCALETES, 1-3. LOCAL ACE MATARÓ

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

Amb l’enderroc i l’excavació el 2003 de l’immoble de la baixada de les Escaletes 1 i 3 es va recuperar un nou tram de muralla, de 12 m de llarg, 2,50 m d’alt i 75 cm d’ample, aproximadament, de factura idèntica al d’altres sectors. El mur de muralla hi retrocedeix uns metres respecte la resta del traçat i gira en angle recte seguint el terraplè.

En aquest punt, a la banda exterior de la muralla, s’hi localitzaren dos murs paral.lels entre si (amb una separació de 3 m), disposats en diagonal en relació al frontal de la muralla. Amb 8 m de llarg, formen part del mateix sistema defensiu del recinte i se’ls interpreta com una mena de baluard, del tipus dit orejón, per ampliar els dominis visuals de les defenses.

La muralla, en tot el tram de migdia, s’aixecà amb la cota referencial del Pou de la Sínia (carrer de l’Hospital) i seguint l’orografia. El mur tancà el desnivell deixant alguns espais sense edificar que beneficiarien els seus propietaris, que conservaren horts i eixides dins el recinte.

11 / MURALLA A LA PEIXATERIA

BAIXADA DE LES ESCALETES, 4 / PLAÇA DE LA PEIXATERIA

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

A Les Escaletes s’hi bastí el Portal de la Penya d’En Roig (del qual només tenim referències documentals), nom que rebé d’una casa homònima del carrer de Barcelona. La muralla s’hi va començar a fonamentar el 1580; a finals del segle XVI, s’hi instal.là l’artilleria de la vila sota una porxada.

La plaça, encara un segle després, era “un vacuo de terra i un buyt pendent” que s’edificaria parcialment i de forma soterrada per privats que litigaren amb l’ajuntament per la propietat del solar. Pels processos se sap que les velles peixateries s’aixecaren sobre construccions subterrànies i que la nova Peixateria (obra neoclàssica de Miquel Garriga i Roca, del 1841, que dóna nom a la plaça), es bastí damunt les voltes d’un soterrani de dues plantes, actualment ocupat per un restaurant al qual s’accedeix per la baixada de les Escaletes núm. 4.

El llenç de muralla conservat fa de mur de contenció de la Peixateria (plaça i edifici) i, alhora, de paret mitgera del soterrani on hi ha el restaurant i fa, aproximadament, 14,14 m de llarg per uns 7 m d’altura. A la seva cara externa (visible des de la Muralla d’en Titus i també des de l’interior del restaurant) s’hi van obrir portes i finestres.

12 / MURALLA D’EN TITUS

MURALLA D’EN TITUS / BAIXADA DE SANT ANNA

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

En el darrer sector del tram de migdia, el traçat de la Muralla d’en Titus o d’en Quicus (com també se l’havia anomenat) es correspon amb el pas extern de ronda i és on millor s’ha conservat de tot el circuit de muralla i en major extensió. La muralla hi fa de mur de contenció de terres i de tanca de les cases del carrer de Barcelona i, amb intermitències, s’hi conserva en força bon estat i és possible seguir-la fins al final del carrer. La seva altura oscil.la entre els 5 m a les parts més senceres i entre els 2,5 i 3 m a les zones més alterades i el gruix del mur és de 70-80 cm, aproximadament. En alguns punts, el mur és atalussat, en una altura que varia entre 1,50 m i 2,00 m.

La muralla ha patit en aquest vial moltes modificacions al llarg dels segles, amb obertura de portes i finestres, retallades en altura i arrebossats que, sovint, la camuflen. Els llenços de muralla més ben conservats, sumats, farien uns 116 m de llarg, en un carrer de 175-180 m de longitud total. A la baixada de Santa Anna, la muralla girava 90 graus i continuava amunt fins a La Riera, on es tancava el circuit al portal de Barcelona.

13 / PORTAL DE BARCELONA

CARRER DE BARCELONA, 2 / CANTONADA BAIXADA DE SANTA ANNA

ITINERARI 1

LA MURALLA DE MATARÓ (S XVI)

L’antic portal de Barcelona, el més important de la muralla i avui desaparegut, estava situat davant la plaça de Santa Anna. El 1996, amb l’excavació de la Riera, se’n localitzaren els fonaments a mig metre de fondària, (2,80 m de llarg per 1,18 m d’ample), fets amb blocs de granit sense desbastar, alineats amb la Muralla de Sant Llorenç i la baixada de Santa Anna.

El portal estava construït amb carreus de pedra picada i tenia dues torres adossades. Darrere, al capdamunt, hi havia una capelleta dedicada a Sant Sebastià, advocat contra la pesta. Fou aixecat el 1587, data inscrita a l’escut de Catalunya que en decorava la façana exterior junt amb les armes de Barcelona i de Mataró. Completava la decoració a la part alta un fris ornamental d’estil renaixentista, amb caps de bou. La façana interior no tenia cap decoració, llevat de l’obertura de la capella.

Fou enderrocat el 1857, quan es traslladaren els escuts a la nova capella de Sant Sebastià, construïda a la cantonada del carrer de Barcelona i la baixada de Santa Anna. L‘àmbit fou restaurat l’any 1985 pels arquitectes Isidre Molsosa i Joaquim Casas, amb l’obertura dels arcs de la capella, que fou decorada amb una nova imatge de Sant Sebastià, de l’artista Perecoll.

ITINERARI 2

TALAIES I TORRES DE DEFENSA

Durant el segle XVI, regnant Carles I, s’organitzà la defensa de la costa catalana amb un sistema de torres de vigilància en xarxa i comunicades entre si, situades en llocs estratègics del territori. Junt amb les muralles i altres fortificacions existents es buscava protegir les poblacions i els masos del litoral de l’amenaça d’atacs de pirates turcs i barbarescos i d’altres enemics. Al Maresme, comarca necessitada de reforços defensius, en proliferà el nombre. Moltes d’elles encara es conserven, com les de Can Tria de Mata, de Can Palauet o del Turó d’Onofre Arnau, al terme de Mataró. La vigilància també es féu des de les esglésies, situant guaites i artilleria dalt dels campanars, reconvertits en veritables talaies costaneres.

Quadrades o rodones, aïllades o adossades a masies, la majoria d’aquestes torres dites popularment de guaita o de moros, s’edificaren amb recursos privats o a iniciativa de les mateixes poblacions, que organitzaren -també al seu càrrec-, milícies urbanes per prevenir i afrontar els perills. La vila de Mataró, a mitjan segle XVI, disposava d’un servei per torns de guaites, amb homes a cavall i vigilants situats als punts més elevats. Els cossos de guàrdia -uns 200 caps de casa rudimentàriament armats- s’organitzaven en dues companyies i alertaven la població, quan calia, al so de tambors i trompetes i al crit de via fos a moros i també via fos a mar.

01 / CAMPANAR DE SANTA MARIA

PLAÇA DE SANTA MARIA, 1

ITINERARI 2

TALAIES I TORRES DE DEFENSA

Abans de fer la muralla, per millorar les limitades defenses de la vila (carrers amb barricades -vila closa- i palissades), els jurats de Mataró acordaren amb la Corona fortificar l’església de Santa Maria. Era una solució provisional que s’aplicaria a l’edifici més important i sòlid de la població, única fortalesa i reducte de seguretat de la vila.

L’encàrrec el va rebre el 1546 el prestigiós enginyer militar Benedito de Ràvena (se’n conserva el dibuix del projecte), que plantejà la construcció d’un mur perimetral a l’edifici eclesiàstic amb quatre baluards als angles del temple, dos dels quals foren aixecats fins al nivell de la teulada per acollir artilleria. Excavacions arqueològiques realitzades el 1998 han permès localitzar a la capella de Sant Josep l’angle del baluard de llevant de la fortificació.

El campanar, el punt més elevat de l’església de Santa Maria, hi féu les funcions de talaia i de torre d’homenatge de la fortificació. És molt possible que el campanar del temple gòtic fos coronat amb merlets i que a les cantoneres tingués gàrgoles de desguàs que, després, es van incorporar al nou coronament barroc fet al segle XVIII.

L’obra quedà enllestida el 1561 sense que millorés substancialment la defensa de la vila, encara massa elemental i poc o gens operativa. La construcció de la muralla esdevingué inajornable i començà pocs anys després.

02 / TORRE DE CAN PALAUET

RONDA PRESIDENT TARRADELLAS S/N

ITINERARI 2

TALAIES I TORRES DE DEFENSA

Masia amb torre de defensa situada sobre la riera d’Argentona, al barri de Cerdanyola, prop del Sorrall, del 1568 (data gravada en una llinda de pedra a l’interior de la casa).

La torre de Can Palauet o de la Vídua (com també se la coneix) és cilíndrica (6,5 m de diàmetre exterior) i de 14 m d’alçada, aproximadament, té planta baixa, dues plantes i terrat amb matacans al volt. Als baixos, coberts amb volta esfèrica, hi havia hagut una capella i a cada pis, una finestra oberta amb espitllera. Per estar separada de la casa, l’accés a la torre originàriament es feia per una finestra; després s’hi féu una pas cobert que la relligà a la masia al nivell de planta pis. La masia, de planta baixa i pis i en no gaire bon estat, té els additaments de celler, estables i corrals i conserva en façana el portal adovellat i la finestra principal del segle XVI.

La Torre fou declarada BCIN el 1976. La titularitat és de PUMSA i, junt amb la masia, està cedida en ús a una entitat de la ciutat. L’any 2004 s’hi varen realitzar algunes actuacions de consolidació i de reforç al conjunt per resoldre’n algunes de les patologies de l’immoble, treballs que va dirigir l’arquitecte tècnic Lluís Roca Cuadrada.

03 / TORRE DE CAN TRIA DE MATA

CARRETERA DE MATA / MATARÓ A LLAVANERES, KM.3

ITINERARI 2

TALAIES I TORRES DE DEFENSA

Magnífica torre fortificada d’estil renaixement, adossada a la masia dels Tria, llinatge mataroní que encara la conserva, situada en el veïnat de Mata i a tocar de la riera del mateix nom. Salvador Tria fou batlle de la vila de Mataró de 1552 a 1554.

La torre és de planta quadrada, d’aproximadament 7 m de costat, amb planta baixa i quatre pisos i una alçada d’uns 21,5 m sobre monteia, amb coberta a dues vessants. A la façana principal i en una de les laterals s’hi situen dos matacans. A l’interior, els tres primers pisos estan coberts amb volta, que en planta baixa i pis són de tradició gòtica, a plec de llibre. Un quart pis, amb un sostre de bigues de fusta, avui desaparegut, permetia l’accés al matacà. En façana té carreus de pedra a les cantonades i finestrals emmotllurats (un per pis), adornats amb pilastres i capitells i espitlleres. L’últim pis de la torre queda separat de la resta per una petita cornisa i a cada cara s’obre una petita galeria de dos o tres obertures d’arc de mig punt. La masia és de tres cossos, de planta baixa, pis i golfes. L’interior segueix el model de casa pairal del segle XVII. A la façana destaca el portal de pedra de mig punt i el balcó al primer pis. Carreus i llindes de pedra a totes les obertures i marcant les cantonades de la masia.

La torre, de propietat privada, fou declarada BCIN l’any 1949. Malgrat que el seu estat de conservació és aparentment bo, caldria revisar algunes de les patologies que l’afecten.

04 / TORRE D’ONOFRE ARNAU

CARRETERA DE MATA – MATARÓ A LLAVANERES-, KM.2,6

ITINERARI 2

TALAIES I TORRES DE DEFENSA

Torre de defensa situada prop del cim del turó de Mata, antic emplaçament del castell de Mataró (del segle X), del qual no es conserven vestigis. A l’origen devia formar part i era l’element defensiu d’una masia, de la qual, avui, només resten algunes parets.

Construïda a la fi del segle XV o inicis del segle XVI, com documenten la part conservada d’una finestra d’estil gòtic florit que existeix a la façana de ponent i alguns elements d’altres façanes, la torre és de planta quadrada, d’aproximadament 5,80 m de costat i uns 11,5 m d’alçada sobre monteia. Té coberta a dues aigües i constava de tres plantes, definides per les restes o fragments de les voltes a plecs de llibre que encara es conserven. El tercer nivell conserva espitlleres. Les quatre cantonades de la torre tenen cantoneres de pedra picada. Al seu costat s’hi troben les restes d’un antic dipòsit de pedra de planta circular i restes d’antics murs.

El 2004, una actuació patrimonial coordinada entre la propietat i l’Ajuntament de Mataró va permetre assegurar l’estabilitat i la conservació del monument.

PROGRAMA

Dimecres 19 d’octubre

CONFERÈNCIA

L’aventura de la muralla

19.30 h / A càrrec del Dr. Joan Giménez Blasco, historiador Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’edificació de Barcelona, Delegació del Maresme (plaça de Can Xammar, 2)

Divendres 21 d’octubre

EXPOSICIÓ

Plànols restaurats dels portals de la muralla

19 h / Inauguració i visita guiada a càrrec d’Alexis Serrano Mendez, arxiver i historiador, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme

Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32)

Diumenge 22 d’octubre

VISITA GUIADA

ITINERARI 1

La muralla de Mataró, (segle XVI)

De 9.30 a 13 .30 h / Des de la plaça de Pere Màrtir Viada – Muralla dels Genovesos

Diumenge 23 d’octubre

VISITA GUIADA

ITINERARI 2

Talaies i torres de defensa, (Circuit bus)

De 9.30 a 13 .30 h / Des de la plaça de Santa Maria, davant la Basílica

Dimecres 26 d’octubre

CONFERÈNCIA

Rehabilitació del patrimoni i dinamització de la ciutat

19.30 h / A càrrec de Sebastià Jornet i Forner, arquitecte Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’edificació de Barcelona, Delegació del Maresme (plaça de Can Xammar, 2)

CONCURS

Concurs d’Idees d’Arquitectura,

Recuperem la Muralla d’en Titus / 2016-6017

ALTRES

Plafó explicatiu sobre la muralla romana

Can Serra. Museu de Mataró (El Carreró, 17-19)

CONFERÈNCIES

L’aventura de la muralla

Dimecres 19 d’octubre

19.30 h / A càrrec del Dr. Joan Giménez Blasco, historiador Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’edificació de Barcelona, Delegació del Maresme (plaça de Can Xammar, 2)

Rehabilitació del patrimoni i dinamització de la ciutat

Dimecres 26 d’octubre

19.30 h / A càrrec de Sebastià Jornet i Forner, arquitecte Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’edificació de Barcelona, Delegació del Maresme (plaça de Can Xammar, 2)

VISITES GUIADES

ITINERARI 1

La muralla de Mataró, (segle XVI)

DIUMENGE 22 D’OCTUBRE

De 9.30 a 13.30h / Des de la plaça de Pere Màrtir Viada – Muralla dels Genovesos

ITINERARI 2

Talaies i torres de defensa, (Circuit bus)

DIUMENGE 23 D’OCTUBRE

De 9.30 a 13.30h / Des de la plaça de Santa Maria, davant la Basílica

Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Carles Marfà, Servei d’Urbanisme,Patrimoni i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró.

Fotografies: @ romuald gallofré / disseny gràfic: Sara Sánchez i Riera

Col·laboren: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Maresme; Arxiu Comarcal del Maresme; Can Serra-Museu de Mataró; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Centre d’Estudis Locals de Mataró; Mataró Bus

Agraïments: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (ACE); Parròquia de Santa Maria de Mataró;Guixé&Ibran arquitectes; Pizzeria Lluís; Família Safont-Tria; PUMSA.