Menu

Mataró 48 hores Open Puig i Cadafalch: 3a Edició 2013

L’ARQUITECTURA DEL MERCAT.

Una manera de fer ciutat, un patrimoni per descobrir

Mataró commemora aquest any 2013 l’aniversari de tres edificis emblemàtics per a la ciutat, obra de tres insignes arquitectes que han esdevingut claus en la història de l’arquitectura del nostre país: 150 anys de l’edifici de la Presó, d’Elies Rogent; 130 anys de la nau de blanqueig de la Cooperativa Obrera Mataronense, d’Antoni Gaudí i 120 anys del mercat del Rengle de Puig i Cadafalch.

L’aniversari del mercat del Rengle és el punt de partida per les 48h Open Puig i Cadafalch d’enguany. Les activitats proposades prenen el patrimoni arquitectònic com a fil conductor per valorar el paper dels mercats i comerços en el teixit urbà i com a conformadors de la vida social a la ciutat.

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Us convidem a realitzar un recorregut pels establiments històrics de la ciutat. Dins el terme establiments contemplem des de botigues o bars fins a tallers…. La majoria d’ells estan ubicats a l’entorn de la plaça Gran i la plaça de Cuba, amb algunes extensions als antics camins d’entrada a la ciutat.
Volem posar un punt d’atenció i mostrar les característiques i peculiaritats de tots aquells elements que constitueixen un patrimoni arquitectònic i històric que, per ser petit, no és menys interessant, ja que ens permet fer una lectura de la nostra ciutat i la seva gent, dels diferents estils arquitectònics que hi han deixat petja i que amb el temps li han conferit un caràcter propi i diferencial.
No es tracta però d’un llistat exhaustiu dels establiments històrics existents. Hem fet una selecció centrant-nos en aquest àmbit i buscant aquells locals que conserven encara elements de patrimoni arquitectònic, a vegades molt evidents, d’altres, més desdibuixats. Es dóna el cas també d’alguns establiments que tot i tenir una llarga trajectòria no figuren a la llista perquè o bé encara estan en fase de documentació o bé perquè s’han renovat totalment.
La documentació relativa als establiments s’ha extret bàsicament de la informació facilitada pels diferents propietaris, de la recerca a l’Arxiu municipal, de la consulta d’articles publicats a la revista “Mataroescrit”, del llibre de Marià Ribas “Íntims records d’infància” i del llibre de Pilar González-Agàpito “La plaça Xica, un petit món”.

01 / CELLER CASTELLVÍ

CARRER DE CUBA, 42

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’antic celler de can Duran es va inaugurar el dia 3 de març de 1889 (un esgrafiat de la façana ens ho recorda). Va ser fundat pels germans Càndid i Josep Duran, vinguts de Sant Andreu de la Barca. Càndid regentà el negoci fins a l’any 1943, quan l’heretà el seu fill Gaspar Duran i Roca. Durant molts anys l’activitat principal del celler fou la venda de vins a doll i l’elaboració de vinagre que, en grans volums, era enviat a Galícia per envasar conserves.
Pels volts dels anys 50 el celler se sotmet a una important reforma, s’amplia la superfície de venda i s’arranja el fons del local creant l’espai anomenat la sagristia on es guarden els millors vins. L’any 1947, el dibuixant Manuel Cuyàs, nét del fundador, decora una paret lateral amb pintures humorístiques al·legòriques al món del vi. L’any 1967 es fa càrrec de l’establiment la família Castellví, primer com a arrendatària i després com a propietària l’any 1986. Els Castellví han conservat aquest vell patrimoni i l’han posat al dia, ampliant la botiga amb la casa veïna. De l’actual local destaca el paviment original de lloses de pedra, una antiga premsa, així com tot un seguit de bótes de vi.

Època 1889

02 / FARMÀCIA PLANA BORRÀS

PLAÇA DE CUBA, 4

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’existència d’una farmàcia al número 4 de la plaça de Cuba té el seu origen l’any 1925, quan Lluís Matas Guyte obre una oficina de farmàcia que serà coneguda per can Matas. Posteriorment el negoci es traspassa a nom de la farmàcia Arenas fins a l’any 1948 que és adquirida pel doctor Manuel Plana Bransuela. L’any 1952 hi fa obres de reforma interior col·locant nous armaris i mostradors i aprofitant mobiliari antic o de segona mà. Més endavant, l’any 1960, s’endega una primera reforma de la façana i el 1990 es formalitza un traspàs a nom de Juliana Plana Borràs, continuadora de la tradició familiar. Entre els anys 1992 i 1993 hi ha una nova reforma de la planta baixa i del primer pis, així com de la façana. Cal fer esment de la bona feina de Josep Plana Borràs, que ha tingut la sensibilitat de conservar gran quantitat d’informació referida a l’antiga farmàcia del seu pare. El material va des de l’instrumental de laboratori fins a una munió de capses i ampolles de medicaments guardats en calaixeres i armaris vidriers, un d’ells pertanyent al mobiliari original de 1948. La col·lecció de cartellística i documentació diversa completen aquest arxiu.

Època 1925

03 / TAVERNA CAN SILVERI

CARRER DE SANT BENET, 48

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Silveri Codina, originari de la zona de Caldes de Malavella i Vidreres es traslladà a Mataró l’any 1930. L’any 1932 comprà el traspàs del celler de Can Vilella, actual taverna de Can Silveri. Es tracta d’una típica casa de cós amb la part davantera destinada a la venda de vins i destil·lats.
A la part més interna hi trobem les bótes i els bocois, i al fons, la rebotiga. El local està cobert per una gran volta de maó de pla que ocupa tot l’espai, una columna de fundició fa de reforç a l’arc que suporta la façana posterior. Destaca el portal de pedra de l’entrada, amb brancals, arc rebaixat i dues peces laterals que actuen de guarda-rodes, i una porta vidriera que tanca l’accés des del carrer. En origen des del local de la taverna s’accedia directament a les estances de la planta superior. En posterioritat, com en moltes altres cases de cós, es va independitzar el local de la planta baixa de les plantes superiors fent un accés directe des del carrer. Entre el mobiliari que es conserva a l’establiment cal esmentar una antiga nevera elèctrica de fusta, encara en ple funcionament, una caixa enregistradora, alambins per a la destil·lació i un conjunt d’aixetes de llautó.

Època 1932

04 / MODAS NOVEDADES (ALEMANY)

CARRER DEL DEU DE GENER, 1

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Jaume Alemany i Duñach després de la guerra (1936-39) es trasllada a Puigcerdà per tal de fer-hi una estada de convalescència i repòs. Al carrer Major de la capital cerdana funda la primera botiga dotant-la d’un disseny molt d’acord amb l’estil del moment. L’any 1959 obra botiga a la plaça de Cuba de Mataró seguint les mateixes pautes i característiques de l’establiment de Puigcerdà dedicat a la venda d’articles de marroquineria. L’exterior de la botiga, de línies racionalistes, presenta una composició horitzontal potenciada per la continuïtat del tractament de la cantonada en els elements del sòcol i la cornisa de mosaic. Un llarg aparador de fusta interrumput només per la porta d’entrada completa el conjunt. La retolació de l’establiment, situada també en una franja horitzontal entre l’aparador i la cornisa, es resol amb unes lletres en relleu sobre el pla de façana: Modas Novedades. En morir els propietaris del local els seus hereus no renoven el contracte de lloguer i el comerç tanca les portes l’any 2005. Els Alemany, durant els mateixos anys, també tenien botiga al carrer de Barcelona, on avui encara continuen l’activitat.

Època 1959

05 PANADERÍA LA MERCÈ

CAMÍ RAL-LA MERCÈ, 430

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Joan Carlos Gotarra aprèn l’ofici de forner a Tossa i es trasllada a Mataró, on compra la casa del carrer de La Mercè. L’any 1943 l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner amplia la planta baixa i primer pis, i el 1944 reforma la façana. La decoració interior s’encarrega al mestre fuster Josep Mach i Pla (Pepito), col·laborador habitual de l’arquitecte. L’obra de Mach és present en diferents comerços mataronins amb un estil propi de l’època. A la façana destaca la retolació de l’establiment amb lletres metàl·liques exemptes, així com el tractament conjunt de l’aparador i porta d’entrada. L’aparador, tancat amb un vidre corbat, descansa sobre un sòcol graonat. La porta vidriera d’entrada presenta agafadors de llautó i una tarja superior de fusta amb la inscripció “Juan Carlos” que emmarca un vidre bisellat decorat amb blat, roselles i papallones. De l’interior cal esmentar el taulell de marbre blanc, el dibuix de formes romboïdals del vidre de l’aparador, així com el treball d’enrajolat de parets i paviment. El negoci va cessar l’any 1985 després d’haver-se integrat dins les Panaderías Reunidas de Mataró, SA, moment en què molts forns van deixar de funcionar, i es van convertir en simples comerços expenedors.

Època 1944
Autor Lluís Gallifa i Grenzner, arquitecte i Josep Mach i Pla, artesà fuster

06 / L’ÀNCORA ANTIGA SASTRERIA

CARRER DE BARCELONA, 4

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Símbol de l’antiga sastreria instal·lada al carrer de Barcelona a començaments del segle XX.
Es tracta d’un peça de fusta pintada de color vermell de 1,20 m d’alçada per 1 m d’amplada col·locada perpendicularment a la façana de l’edifici, on a la planta baixa s’ubicava l’antic establiment, actualment desaparegut. L’àncora se subjecta a la barana del balcó del primer pis mitjançant un tirant metàl·lic.
L’any 1930 el seu propietari, Josep Viñas, ven la botiga per retirar-se del negoci i se’n fa càrrec Pere Martí i Esteba i posteriorment el seu fill Antoni Martí i Colomer, que continua l’activitat de sastreria. L’establiment tanca portes i l’any 2000 s’hi instal·la l’actual botiga de roba.
L’any 1952 els propietaris de la sastreria van demanar llicència per il·luminar amb neons la peça de l’àncora, seguint els gustos dels reclams comercials de l’època.
En l’actualitat l’àncora resta conservada, presidint l’entrada a un dels carrers més comercials de la ciutat.

Època Començaments segle XX Visita lliure / guiada 19-10-2013

07 / FERRETERIA COLOMER

LA RIERA, 4

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

El 8 de desembre de 1930, Francesc Colomer i Massegur, fill de Besalú, compra la ferreteria i magatzem de ferro de la vídua Sagalés, que ja estava en funcionament des de l’any 1900 i hi instal·la el seu negoci. Durant els temps immediats a la postguerra Can Colomer va combinar el negoci de ferreteria amb la venda d’imatgeria religiosa. L’any 1988 l’actual propietari, Antoni Colomer i Busquets, encarrega a l’arquitecte Josep M. Puig Boltà la renovació de l’establiment. El projecte combina amb encert la conservació de l’antiga portalada i aparadors amb la introducció de nous elements en sintonia amb l’actuació a l’interior de la botiga, basada en una estructura totalment desmuntable que atorga a l’establiment un marcat aire de modernitat i funcionalitat. De l’exterior destaca el treball de la fusteria amb una discreta ornamentació de motius florals, el tirador de llautó de la porta d’entrada i el rètol de lletres pintades amb una acurada tipografia que ressalta sobre el color roig característic de l’establiment.

Època 1930
Autor desconegut.
Obres de reforma (1987-88) Josep M. Puig Boltà, arquitecte.

08 / ADROGUERIA BOTER

CARRER DE BARCELONA, 22

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

El fundador del negoci, Joan Boter i Arroser, va aprendre l’ofici a Barcelona a l’antiga adrogueria de can Vicenç Ferrer, i posteriorment va obrir el seu propi negoci a Badalona. A l’abril de 1956 Joan Boter i Dulcet inaugura la botiga de Mataró seguint exactament la mateixa estructura i decoració de la primera adrogueria badalonina amb la qual comparteix productes i personal.
Tot el mobiliari actual és l’original, així com la decoració del cel ras i els llums del sostre. Consisteix en tres taulells lineals de fusta de formes rectilínies i acabat superior de tauler massís, situats a banda i banda de la botiga. Al seu darrere hi veiem mobles de paret amb cinc fileres de calaixos inferiors i lleixes superiors. Un fals sostre continu amb una motllura que dibuixa formes geomètriques d’on pengen 11 lluminàries de vidre s’adiu amb la resta del conjunt. L’arc de fusta de l’entrada és un motiu que es repeteix en alguns mobles interiors.
Joan Boter i Ribas adquireix l’empresa l’any 2000, on continua treballant amb el seu fill Joan Boter i Llinares seguint la tradició familiar i perpetuant el nom de Joan Boter al llarg dels anys.

Època 1956

09 / DRAC SABATERIA CAN CASTELLSAGUER

CARRER DE BARCELONA, 7

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Aplic de paret de grans dimensions situat a la porxada d’entrada de la sabateria Castellsaguer.
Es tracta d’un conjunt escultòric format per un cocodril i una serp entrelligats lluitant per un diamant, realitzat amb ferro forjat i amb incrustacions de vidre.
Representa una al·legoria de la pell.
L’obra fou realitzada per Rafel Codina i March l’any 1976.

Època Contemporània
Autor Rafel Codina i March

10 / ANTIGA IMPREMTA MINERVA

CARRER DE BARCELONA, 13

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Es tracta de l’antic celler de la casa Viladesau de la Riera (segle XVIII). En aquest edifici, de doble cós i planta baixa i pis, Antoni Marfà i Josep Viladevall van fundar l’any 1923 l’establiment tipogràfic Impremta Minerva amb la intenció d’editar el Diari de Mataró, el primer de les seves característiques publicat en català a la ciutat. Respecte a l’edició de llibres va realitzar una tasca cabdal publicant gran part de les monografies d’història local. La impremta continuà la seva tasca editora fins a l’any 1986, i tancà davant la impossibilitat de competir en preus i en l’adaptació dels antics tallers tipogràfics a les noves tecnologies. De la façana de l’edifici destaquen els brancals i llindes de pedra de les obertures, la xafardera del primer pis i els esgrafiats noucentistes que incorporen figures i garlandes en referència a l’activitat de l’establiment, obra de Francesc Canyelles i Balagueró.
A l’interior, molt transformat pels diversos usos que ha tingut l’immoble, destaquen cinc fileres de columnes de pedra granítica i de secció quadrada amb els angles axamfranats que suporten les respectives voltes bufades.

Època s. XVIII-XX

11 / CA L’ARTIGAS

CARRER DE BARCELONA, 19

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Botiga modernista. Destaca el volum del rètol que serveix per amagar la caixa de persiana. La façana està ornamentada amb elements decoratius fins a mitja alçada, consistents en uns medallons de fusta amb motius florals que suporten, a manera de mènsula, el caixó de persiana superior. A la part alta dels tres medallons destaquen tres flors de llautó. L’aparador presenta vidres emplomats de colors a la seva part alta.
A la porta d’entrada destaca un vidre gravat a l’àcid amb la inscripció: Especialidad en lavado en seco. Sistema privilegiado Barbe referent a l’activitat originària del local. A la porta hi trobem també vidres de colors a banda i banda i un agafador de llautó de línies modernistes.
La façana s’entrega al terra amb un sòcol de marbre gris amb betes blanques.

Època segle XIX-XX

12 / SERRALLERIA MARCH

CAMÍ RAL, 301

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Antoni March i Volart nascut el 1884 entra a treballar d’aprenent al taller d’Esteve Casellas al carrer de Sant Francesc de Paula, fabricant estris de ferro per a embarcacions de les Drassanes Alsina. L’ofici de forjador l’aprèn a Barcelona, a l’empresa dels Tallers Ballarin, una de les més importants del moment i que compta entre els seus socis amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. L’any 1904 compra el taller del senyor Casellas i aquest és l’inici de la serralleria March. Posteriorment estableix el seu taller de forja al carrer de Barcelona 21. Als anys 20, compra la casa del Camí Ral 301, seu de l’actual serralleria. L’any 1913 neix el segon fill, Joaquim March i Banqué, que instruït en dibuix tècnic per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí continua el taller de ferro forjat. L’any 1993 Rafel Codina i March es fa càrrec del negoci, es forma en la tècnica del dibuix al costat de l’artista Jordi Arenas i Clavell, i l’any 2006 obté la Carta de Mestre Artesà. La Serralleria March forma part de l’Associació de Forjadors de Catalunya i a dia d’avui ja actua la quarta generació amb en Pol Codina i Font, format a l’escola Massana.

Època 1904/ anys vint

13 / CAP DE DRAC SERRALLERIA MARCH

CAMÍ RAL, 301

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Cap de drac escultòric que subjecta entre les dents una cadena d’on penja una gran clau de porta.
Aquest element fou projectat i forjat per Joaquim March i Banqué l’any 1931 i presideix la façana de la serralleria March a nivell del primer pis.

Època 1931
Autor Joaquim March i Banqué

14 / ANTIGA FERRETERIA CAN DAMIÀ

CARRER DE SANT CRISTÒFOL, 13

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

El nom de Can Damià correspon als primers propietaris que hi tenien comerç de ferreteria i quincalla des de l’any 1830. Joan Masriera i Sans heretà el negoci del seu oncle Joan Masriera i Valls, successor dels Damià. Posteriorment, el senyor Masriera va constituir amb les seves dues filles la societat Ferreteria Masriera, S.A. -material para obras, lampistería, baterías de cocina y plásticos-. L’edifici, de l’any 1945 i d’estil racionalista, és obra de l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner. De la botiga originària pràcticament només en resta la zona del vestíbul d’entrada que guarda semblança amb altres botigues de l’època, on probablemente va tenir un important paper l’artesà fuster Josep Mach Pla, Pepito. Cal destacar els aparadors laterals amb vidre corbat i el paviment de mosaic hidràulic, tots ells emmarcats per franges de marbre blanc i gris que resolen les entregues. La porta vidriera de dos batents conserva els agafadors originals de llautó. L’interior de la botiga ha quedat del tot transformat pels nous usos comercials.

Època 1945
Autor Lluís Gallifa i Grenzner, arquitecte, Antoni Nogueras i Tarridas, constructor i Josep Mach i Pla, fuster

15 / BOTIGA LA CONFIANZA

CARRER DE SANT CRISTÒFOL, 10

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Botiga de queviures, coneguda actualment com a can Pinós, projectada per Josep Puig i Cadafalch l’any 1894, per encàrrec del fabricant de pasta Francesc Colomer i inaugurada l’any 1896.
A l’exterior, destaca l’ornamentació modernista a base de ceràmica vidriada als brancals de l’obertura i de ferro forjat i llautó en el rètol. A l’interior hi trobem una important prestatgeria goticista de fusta, l’element de marbre de l’antic dipòsit d’oli, el taulell de fusta, marbre i ceràmica, diversos plafons ornamentals amb daurats i les pintures murals de la paret i del cel ras de guix.
La botiga fou restaurada completament l’any 2002, resolent amb encert les noves instal·lacions de llum i clima, i dotant- la també d’un nou tancament exterior, abans inexistent. L’establiment ha continuat exercint la seva activitat fins als nostres dies.

Època 1894
Autor Josep Puig i Cadafalach, arquitecte (1894)
Obres de rehabilitació (2002) Josep M. Puig Boltà, arquitecte

16 / ANTIGA FRUITERIA CATEURA

CARRER DE SANT CRISTÒFOL, 5

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Es tracta de l’antiga fruiteria instal·lada cap al 1910 per Francisco Cateura i Miquela Sincalbras, que tenia fama de vendre la millor fruita de la plaça Xica i la plaça Gran. Cateura era exportador de fruita a França i Alemanya i la qualitat del producte era justificada per la compra directa al Born, la qual cosa estalviava el pas per les cambres frigorífiques. El negoci tancà portes l’any 1980. A posteriori, al local s’hi instal·là una papereria i actualment hi ha un comerç de joguines.
De l’antic establiment, al qual s’accedia des de la plaça Xica per tres graons, avui encara se’n conserva el paviment de rajoles negres i blanques, les grans portades de fusta amb el rètol pintat a la part superior i les portes vidrieres de la botiga original. Al fons hi trobem un pati amb el xup.

Època 1910

17 / FARMÀCIA LA CREU BLANCA

CARRER DE SANT CRISTÒFOL, 1

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Els orígens de La Creu Blanca els trobem en la farmàcia dels Camín, antiga família mataronina d’apotecaris. Inicialment estava situada al carrer d’en Pujol cantonada amb el carrer de Santa Maria. La farmacèutica Maria Pagès i Bonacasa adquireix als anys 20 la farmàcia Camín i es trasllada a Mataró. La seva filla, Teresa Coll i Pagès, també farmacèutica, inaugura el 1954 el nou establiment de La Creu Blanca en un edifici de nova construcció, obra de l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany. Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic eclèctic amb un marcat caràcter monumentalista. La farmàcia ocupa les plantes soterrani i baixa on destaca un important altell de línies racionalistes. Es tracta d’un establiment amb dos ambients que diferencien la farmàcia de la perfumeria. La decoració interior té un toc de solemnitat que es reflecteix en les fusteries i el mobiliari. Cal remarcar també els vidres bisellats i serigrafiats i l’antic paviment de mosaic del qual avui tan sols resta una part amb una creu a l’entrada. A la façana, sobre les dues portes d’accés, se situen uns relleus de l’escultor Martí Llauradó i unes lletres daurades identifiquen l’establiment.

Època 1954
Autor Miquel Brullet i Monmany, arquitecte

18 / BOTIGA DE QUEVIURES CAN BOSCH

CARRER DE SANTA MARIA, 11

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Joan Bosch i Pujadas, fill d’Olzinelles i el gran de vuit germans, es traslladà a Mataró i entrà d’aprenent a la botiga La Confianza o Can Palomer, amb fàbrica de fideus al carrer d’en Pujol.
L’any 1916 va llogar l’actual local, antiga botiga de can Masjuan, establint el seu propi negoci i posant-hi el nom de La Flor de Mayo. La botiga amb accés principal pel carrer de Santa Maria conserva les antigues portalades de fusta. L’interior és un espai lineal amb els taulells i els armaris vidriers originals situats a banda i banda, en què destaca la presència d’antics reclams publicitaris. L’any 1954 es va ampliar amb la part posterior comunicada amb el portal adovellat de la plaça Gran que conserva dos aparadors i una porta vidriera. Destaca també el cel ras, treballat a base de motllures de guix i un gran medalló central. Traspassar avui la porta de Can Bosch és traslladar-nos al món dels colmados de començaments del segle XX.
La botiga ha sobreviscut fins als nostres dies de la mà de la filla del fundador, Carme Bosch i Martori i de M. Teresa Bosch i Lladó, les quals continuen atenent els seus clients des d’aquest establiment centenari.

Època 1916 (Inici de l’activitat)

19 / PLAFÓ CERÀMIC DE L’ANTIC CELLER MONSERRAT

CARRER D’EN PALAU, 44

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Quadre ceràmic format per 15 rajoles vidriades situat a la façana de l’edifici, a la planta baixa del qual hi havia hagut l’antic estanc d’en Pere Monserrat i Bascu.
L’obra està signada per Joan Vicens-Barcelona, nom de l’empresa de ceràmiques especialitzada en imatges i noms de carrers, antigament situada al carrer Tallers de Barcelona i avui ja desapareguda. El plafó, amb fons blanc i envoltat per una sanefa de colors groc i verd, recull la inscripció “Lo millor d’aquest carrer es el vi del meu celler” signada per Pere Monserrat.
Sembla ser que el plafó fa referència a l’activitat de venda de vi que durant algun temps va conviure amb l’estanc en aquest mateix establiment, i a l’activitat exercida per l’antic Celler Monserrat instal·lat des de 1895 al mateix carrer, concretamente en un local dels baixos de can Cruzate. Els Monserrat continuen exercint la seva activitat de cellerers en el nou local obert l’any 1999 al carrer de Santa Maria.

Època Anys seixanta
Autor Ceràmiques Joan Vicens Visita lliure / guiada 19-10-2013

20 / HERBORISTERIA LA ARGENTINA

CARRER D’EN PALAU, 42

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’any 1926 el senyor Fèlix Giralt i Guasch començà el negoci en un local de la ronda Prim anomenat Herboristeria La Argentina que feia una clara referència al país on va residir durant sis anys. Acabada la guerra del 1936-39 es va establir al carrer de Sant Benet. L’aspecte d’aquest local amb multitud de pots i calaixos per guardar les herbes, recipients que conservaven més d’una serp submergida en formol, un gran quadre al·legòric amb escenes selvàtiques i dos pelicans de cartró pedra, donaven a l’indret un aire misteriós. En cessar el negoci del carrer de Sant Benet el senyor Fèlix Giralt va vendre tot el mobiliari i el contingut de l’herboristeria a la senyora María Luisa de Palau, antiquària, que el reinstal·là l’any 1965 al carrer d’en Palau 31. L’any 1969 moria el senyor Fèlix a l’edat de 84 anys. L’any 1984 el comerç es traslladà al número 42 del mateix carrer i se’n va fer càrrec la senyora Anna Cruzate de Palau. Malgrat que no es troba en el lloc original, la botiga traspua el regust de l’antic establiment amb els mobles originals pintats de color verd, el taulell, els armaris, les lleixes i els pots. Mirant-s’ho tot des de dalt d’un armari, resta encara un dels pelicans de cartró pedra -anunci de la casa de tintes Pelikan- provinent de l’antiga impremta de Ca l’Abadal de La Riera.

Època 1926/ 1984

21 / IMPREMTA LAIETANA

CARRER D’EN PALAU, 31

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

La primera impremta s’estableix l’any 1948 a la casa número 13 del carrer de Sant Pere i n’és titular María Luisa de Palau, esposa de Francisco Cruzate Espiell, advocat de professió. Les feines consisteixen en el reciclatge de paper amb defectes de fabricació que compren a can Fàbregas i de Caralt, i que retallen en nous formats mitjançant una màquina guillotina adquirida per a aquesta finalitat. Antonio Manent, impressor, ensenya l’ofici a Francisco Cruzate, el qual ampliarà la maquinària amb la compra de dues minerves i caixetins per guardar els motlles. Els Cruzate de Palau van tenir dotze fills i es van traslladar a viure al casal de Cals Notaris, antic edifici barroc reformat i ampliat l’any 1905, segons projecte d’Emili Cabañes i Melcior de Palau. La impremta queda instal·lada a la planta baixa, en uns locals que s’havien destinat a la fabricació i venda de peces de cistelleria. Poc després s’amplia amb l’adquisició de nova maquinària consistent en tres màquines d’aspes i una d’offset. La Impremta Laietana continuà en funcionament fins a l’any 2004 sempre especialitzada en els treballs de tipografia des de la seva fundació l’any 1948.

Època 1948

22 / RÈTOL ANTIGA LAMPISTERIA ARMENGOL

CARRER D’EN PALAU, 12

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’antic establiment de lampisteria d’en Joan Armengol i Clariana era situat al carrer d’en Palau. Aquesta botiga i magatzem es fundà l’any 1850 i es dedicava a la instal·lació d’aparells sanitaris, calefacció i aire condicionat. L’any 1946 Joan Armengol sol·licita permís municipal pel trasllat del rètol de l’antic local situat al número 16 del carrer d’en Palau al número 12 del mateix carrer, i el situa sobre l’obertura de la planta baixa. El rètol el formen unes lletres blanques perfilades amb un rivet platejat i gravades sobre una làmina de vidre negre. A l’extrem inferior dret hi figura la inscripció J.BONET ASTURIAS 6 que correspon a l’empresa J.M.Bonet, vitrallers des de 1923, al carrer d’Astúries número 6 de Gràcia. Després del tancament del negoci, la propietat decideix conservar aquest element i col·locar- lo a nivell del segon pis. Cal remarcar també l’antiga marquesina de vidre que encara es conserva al seu lloc original.

Autor J.Bonet vitralls

23 / RÈTOL PUBLICITARI ANÍS DEL MONO

CARRER D’EN MAGÍ DE VILALLONGA, 3

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Rètol publicitari d’estil modernista realitzat en ceràmica vidriada i situat a nivell del primer pis de la façana de l’antiga confiteria de can Batet.
Es tracta d’una reproducció del cartell publicitari titulat “Mona i mono”, obra del pintor i dibuixant Ramon Casas i Carbó, amb el qual l’any 1898 va guanyar el concurs convocat pels germans Bosch i Grau per tal d’anunciar l’empresa Anís del Mono que van crear el 1870 a Badalona. Representa una figura femenina elegantment vestida que sosté amb una mà una copeta i amb l’altra acompanya una mona amb l’ampolla d’anís sota el braç.
Al rètol hi figuren les següents inscripcions: “Anís del Mono” “Vicente Bosch, Badalona, España”
Signat per Val industrial

Època 1898
Autor Ramon Casas i Carbó, dibuixant/ Val industrial

24 / CAN LARU

CARRER DE SANT SIMÓ, 3

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’antiga taverna de Can Laru es trobava a la casa que fa cantonada amb el Fossar Xic i oferia també servei d’hostatgeria. Es tractava d’una taverna on els carreters acudien un cop enllestida la feina relacionada amb l’activitat de la veïna plaça Gran. Just al costat, a finals del segle XIX, la família Graupera hi regentava una botiga de queviures.
Avui les dues finques estan unificades de tal manera que la part dedicada a bar i un menjador annex havien format part de la primitiva fonda, mentre que la zona on hi ha la cuina i el menjador principal corresponen al lloc que havia ocupat la botiga de Can Graupera. El menjador interior conserva encara el vell arrambador i el banc de fusta que ressegueix tot el perímetre. A la zona del bar destaca la llarga barra amb taulell de fusta i a la paret, l’antiga fotografia en blanc i negre del Camp del Barça. Can Laru també era conegut per Can Pepons. Al llarg del temps ha tingut diferents propietaris (Oliveras, Cucurell…) i continua actiu fins als nostres dies. En aquest local va formar-se l’equip de futbol Penya Laru per part d’un grup d’amics que l’any 1975 tirà endavant el Complex Esportiu Unió Recreativa Laru.

Època Finals segle XIX

25 / CAFÈS MANIGUA CERERIA MASJUAN

CARRER DE SANTA MARIA, 5

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

La nissaga de cerers comença a Barcelona cap al 1786. L’any 1871, Francesc Ricart i Soler s’instal·la a Mataró on funda a l’actual local del carrer de Santa Maria una fàbrica de cera i botiga: la Cereria Ricart. L’any 1915, Elvira Ricart i Coll obre al local veí una botiga d’ultramarins: cafè, sucre i cacau, anomenada Cafès Manigua. L’any 1966 Josep Masjuan i Ricart remodela l’antiga botiga de cera canviant la decoració modernista original per una de més moderna, i unificant la venda de cafè i cera al mateix local cantonada amb el carrer de Beata Maria. L’any 2002 Enric Riera i Masjuan, continuador del negoci familiar reforma de nou la botiga. Del nou local destaca la porta vidriera d’entrada amb dos rosetons de fusta, recuperats de la botiga modernista, i els rètols de ferro forjat i metacrilat amb les dates de fundació del negoci. De l’interior destaca una col·lecció de molinets de cafè, els quadres del retolista J. Jutglar de 1920 i l’antiga maquinària de torrar cafè que, amb algunes modificacions, ha continuat funcionant a la manera tradicional fins als nostres dies.

Època 1871/1915/2002

26 / FARMÀCIA SPÀ

PLAÇA DE SANTA MARIA, 3

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Abans del 1635 consta en aquest lloc un establiment de medecines i remeis regentat per Pere Portell i després per Pere Thomàs, qui l’any 1701 en va fer donació al seu nét Tomàs Spà. Aquest és l’inici d’una nissaga de vuit generacions, els Spa, que fins avui es dedicaran a la farmàcia. Aquest establiment respon a l’esquema d’habitatge més botiga, la qual cosa permetia donar al públic un servei constant i ininterrumput. L’any 1947 Ramon Spà Tuñí encarregà a l’arquitecte Antoni de Moragas i Gallissà la remodelació de la façana amb la creació de dos grans aparadors de fusta de línies horitzontals situats a banda i banda de la porta d’entrada. A la part superior uns vidres esmerilats en negre i daurat anuncien els tractaments, i sobre el marbre negre de la façana unes lletres daurades identifiquen l’establiment. L’any 1990 es rehabilità l’actual façana i les pintures de l’interior de la casa. L’any 2001, amb la celebració dels 300 anys de la farmàcia, s’incorporà a la façana una creu de ferro forjat obra de l’artista Rafel Codina.
A l’interior, destaca el mobiliari de fusta de les vitrines i el taulell, així com la important col·lecció d’ampolles, estris i instrumental antic de farmàcia.

Època 1701
Autor Obres de reforma (1947)
Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte

27 / CREU FARMÀCIA SPÀ

PLAÇA DE SANTA MARIA, 3

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Creu de ferro forjat situada a l’extrem de la façana de la farmàcia Spà, a la plaça de Santa Maria, a nivell del primer pis.
Fou encarregada l’any 2001 per Ramon Spà i Vera a l’artista mataroní Rafel Codina i March per tal de celebrar els 300 anys de l’establiment.
Es tracta d’un entramat de ferros forjats que sostenen un cub de vidre amb llum interior i amb la creu vermella dibuixada a cada cara. A la seva part superior presenta un pot de farmàcia de ceràmica decorat amb les dates de l’establiment: 1701-2001. Una serp de coure, símbol de les farmàcies, abraça el conjunt.

Època Contemporània
Autor Rafel Codina i March

28 / RÈTOL BOTIGA L’ESCOCESA

CARRER NOU, 35

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Antic establiment de roba obert l’any 1928 per Joaquima Baroy i Joan Font i instal·lat inicialment en un local a la plaça Xica. Als anys 30 van comprar les cases 35 i 33 terç del carrer Nou on, acabada la guerra, van construir la nova botiga que va ser decorada amb estil art déco, present a les fusteries, aparadors vitrines, taulells i lluminàries. Les obres les va fer el mestre d’obres Antoni Ocerans. El nom del local, L’Escocesa, estava relacionat amb el tipus de roba que s’hi venia, primer roba per tallar, després, confeccionada.
El rètol del local combina acuradament la tipografia i els colors. Inicialment estava escrit en castellà i era pintat amb tons verds de conjunt amb la resta de fusteria de la botiga. Amb l’evolució dels temps es va catalanitzar i als anys 90 es repintà amb els actuals tons pastel. La família Font Bombardó ha continuat regentant l’establiment fins a l’any 2013 quan L’Escocesa ha cessat la seva activitat com a botiga de roba.

Època Anys quaranta
Autor Antoni Ocerans, mestre d’obres

29 / BAR CASAL ALIANÇA

CARRER DE BONAIRE, 25

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

La Societat Recreativa Iris, fundada als anys vint, llogà al baró d’Esponellà la casa pairal del carrer de Bonaire per instal·lar-hi la seva seu. Entre d’altres actuacions, construïren un teatre a l’espai de l’antic jardí. L’any 1947, l’Aliança Mataronina, creada a Mataró l’any 1909, amplià els serveis amb una Secció Cultural i va adquirir a l’antiga Societat Iris els locals del carrer de Bonaire. L’edifici rebé el nom de Casal Mutualista i es va conèixer popularment com El Casal i el seu teatre com Sala Casal. L’any 1975 es rehabiliten la sala d’actes, la cafeteria i el nucli d’accessos verticals i es redistribueixen la resta de dependències. El projecte, dels arquitectes Miquel Brullet i Monmany i Josep M. Puig i Boltà, va obtenir el premi Puig i Cadafalch de restauració l’any 1986. De l’antic cafè, destaquen les motllures de guix amb dentellons del fals sostre, les fusteries i tiradors de llautó de les portes d’accés, la llar de foc amb detalls d’obra vista, la barra de bar amb taulell de marbre blanc i rajola vidriada blava i blanca que fa conjunt amb els arrambadors de paret, acabats amb miralls i penja-robes de ferro a la part superior.

Època 1947
Autors de la rehabilitació (1975)
Miquel Brullet i Josep M. Puig, arquitectes.

30 / GRANJA CARALT

LA RIERA, 91

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

La primera granja s’inaugurà el 16 de juny de 1932 a la rambla de Mendizábal 14 -avui La Riera-. El subministrament de la llet el feia la família Caralt de Llavaneres, que donà nom a l’establiment. Més endavant, cap als anys 50, el negoci es trasllada a La Riera 91 i el regenten Pepita Bartrès i Jaume Castellví, que conserven el nom i decoren el local amb un estil que recorda l’art déco. La varietat dels productes fa que augmenti l’oferta d’aquella primitiva granja. L’any 1975 els propietaris traspassen el negoci a Nati Martínez, antiga dependenta, la qual es converteix en propietària el 1986. La nova direcció encarregarà l’any 1987 a l’arquitecte Enric Puiggalí i Fàbregas la reforma del local. El projecte proposa l’adequació de les antigues instal·lacions tot conservant el caràcter específic de l’establiment amb el manteniment d’elements com els bancs laterals de llistons de fusta, les formes curvilínies de la zona de taulell i aparador, els colors crema de les parets, les motllures de guix del sostre i els antics ventiladors d’aspes.

Època 1932 (primera granja)
Autor desconegut. Obres de reforma (1987-88) Enric Puiggalí, arquitecte

31 / CREU FARMÀCIA FITÉ

LA RIERA, 57-59

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Cap de drac de ferro forjat que subjecta a la seva part superior una copa d’Higia, símbol de les farmàcies, consistent en una serp enroscada en un calze, i a la part inferior una creu grega de color verd amb llum a dins que probablement substitueix l’antiga. El conjunt està subjectat a la cantonada de l’edifici, sota el balcó del primer pis, mitjançant ferros treballats en forma de creu.
Es tracta d’un element projectat i forjat per l’artista Antoni March i Volart per encàrrec del farmacèutic Benet Fité i Sala, que l’any 1925 obrí una farmàcia a la Riera, al costat de l’adrogueria de can Fité. En posteriors reformes i ampliacions als anys seixanta, l’establiment farmacèutic va passar a fer cantonada entre La Riera i el carrer de Sant Josep.

Època Anys seixanta
Autor Antoni March i Volart

32 / LEANDRO BONET

CARRER DE SANT JOSEP, 4

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Leandro Bonet i Cot, fundador de la matalasseria, neix l’any 1869. Obra el primer comerç al carrer de Sant Benet 8 i posteriorment, abans del canvi de segle, inaugura la botiga del carrer de Sant Josep. El fill, Leandro Bonet i Deulofeu, i
més tard el nét, Antoni Bonet i Serra, continuaran en el negoci fins al seu tancament l’any 1994. De l’antiga matalasseria només en resten alguns elements de la fusteria de façana, consistents en la portada original amb motius modernistes. Les portes plegables originals, treballades amb motius florals i geomètrics, han quedat fixades als laterals de l’obertura d’entrada que actualment es tanca mitjançant una persiana metàl·lica enrotllable. A la part superior, se situa l’espai reservat per a la col·locació del rètol de l’establiment, consistent en un plafó central amb lletres daurades sobre suport de vidre esmerilat de color negre i amb la inscripció “Leandro Bonet” i dos plafons laterals situats a banda i banda amb el número 4. El conjunt de la portada està coronat per una decoració de fusta amb motius florals simètrics, situats als dos extrems, i un medalló central amb un perfil facial femení que mira en direcció a un sol radiant.

Època 1880/1900

33 / FOTO-CINE BATLLE

LA RIERA, 33

ITINERARI 1

ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE MATARÓ

Joan Batlle i Casals va fundar l’establiment l’any 1952 en una petita botiga de material fotogràfic situada a La Riera cantonada amb el carrer d’en Padró. El negoci va anar creixent i fou necessari trobar un nou local, que s’inaugurà a les Galeries Aymar. L’arquitecte Jordi Capell va realitzar uns esbossos amb el projecte de la nova botiga, que després va materialitzar el fuster Mach a finals de la dècada dels 50.
Més tard, les necessitats d’espai van motivar-ne l’ampliació i es van absorbir dos locals colindants per donar cabuda a un espai especialitzat en música. L’actual local, força transformat, conserva encara elements propis de l’estil arquitectònic del moviment modern. Destaquen els materials utilitzats: la fusta del paviment i fals sostre, les vidrieres amb fusteria de ferro dels aparadors recolzades sobre una bancada de pedra vista, i l’element de l’escala de cargol que porta a un altell amb ànima central de fusta i graons de taulons de fusta reblonada. Un altre aspecte interessant és la imatge comercial identificadora de l’establiment. El disseny s’encarregà a l’artista Josep M. Rovira-Brull amb dos dibuixos relacionats amb la fotografia i la música.

Època Anys cinquanta
Autor Jordi Capell, arquitecte i Josep Mach, fuster

ITINERARI 2

MERCATS HISTÒRICS DE MATARÓ

Aprofitant la celebració dels 120 anys del mercat del Rengle de la plaça Gran proposem realitzar un recorregut pels mercats històrics de Mataró.
Mataró té una llarga història i els mercats hi són presents, des de l’època de l’antiga Iluro romana (80-70 aC) fins als nostres dies, exercint un paper protagonista com a elements d’història viva, aglutinadors socials i dinamitzadors vitals.
Tal com expressen Manuel Guàrdia i José Luís Oyón a la introducció del llibre “Fer ciutat a través dels mercats”, el mercat es converteix en “un observatori privilegiat de l’arquitectura, de la ciutat i de la societat del seu temps”
L’obra de Josep Puig i Cadafalch al mercat del Rengle va ser un dels seus primers projectes de joventut com a arquitecte municipal de Mataró.
De la mà de joves arquitectes de Mataró us convidem a conèixer la història dels mercats de Mataró, a experimentar amb la vista, l’olfacte i el tacte quins són els seus valors, a entendre quin ha estat el seu paper en la vertebració urbana de la ciutat i com han contribuït a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

1 / EL MACELLUM D’ILURO

CARRER DE SANT CRISTÒFOL CARRER D’EN XAMMAR

ITINERARI 2

MERCATS HISTÒRICS DE MATARÓ

El macellum o mercat central d’abastaments mesurava 35 m de llarg per 22,5 m d’ample i ocupava gairebé tota una illa de cases de la ciutat romana d’Iluro. L’accés directe al mercat era des dels decumani, en els quals tenia façana. Al costat oest de l’edifici s’hi situaven botigues, magatzems, tavernes i tallers que s’obrien al carrer principal, el cardo maximus.
L’edifici, construït cap al 80-70 aC, disposava d’un pòrtic amb columnes que tancava pels quatre costats un gran espai central obert. Per sota del pòrtic hi havia un passadís subterrani -criptopòrtic- d’uns 4 m d’amplada i d’una altura de 3,5 m utilitzat com a magatzem.
Al mercat s’hi feien les grans transaccions comercials. Iluro tenia una intensa activitat exportant productes locals com el vi i important-ne d’altres d’arreu de l’Imperi: vins itàlics, gals i orientals, oli del nord d’Àfrica, etc. Aquesta diversitat ens mostra una societat sofisticada i del tot integrada en els valors de la cultura romana.

Època Romana Republicana

2 / MERCAT DE LA PEIXATERIA

PLAÇA DE LA PEIXATERIA

ITINERARI 2

MERCATS HISTÒRICS DE MATARÓ

Durant la segona meitat del segle XIX Mataró experimenta un gran creixement econòmic que repercuteix en una important transformació urbana i en una sèrie de projectes de reforma i millora del centre de la ciutat. Miquel Garriga i Roca és l’arquitecte encarregat de projectar l’any 1841 les noves peixateries.
La nova edificació es va construir sobre la que hi havia hagut anteriorment a l’anomenada plaça de Tarau assolint la seva mateixa alçada.
L’edifici, amb forma de llotja, s’aposenta sobre la muralla, i presenta dos portals a banda i banda i una part central dividida per sis columnes toscanes que sostenen un entaulament coronat per l’escut de la ciutat i dos grups escultòrics relacionats amb Neptú als extrems. Antigament l’edifici aixoplugava els taulells de marbre dels peixaters i en quedar en desús, a finals dels anys 80, es dedicà als usos de restauració i comerç. L’any 1990, en reurbanitzar-se la plaça, l’edifici va perdre el graonat d’accés i va quedar a la mateixa cota el paviment interior i el de la plaça.

Època 1841
Autor Miquel Garriga i Roca, arquitecte

3 / MERCAT DEL RENGLE

LA PLAÇA GRAN

ITINERARI 2

MERCATS HISTÒRICS DE MATARÓ

L’any 1891 Emili Cabañes, arquitecte municipal de Mataró, rep l’encàrrec de projectar la construcció d’un edifici a la plaça de la Constitució (popularment coneguda com a plaça Gran) on s’havien d’instal·lar permanentment les parades de venda de carn. D’estil modernista, en la seva construcció s’emprà el marbre, l’obra vista, el ferro colat per a les columnes i una coberta central metàl·lica a dues aigües. L’any 1892 s’inaugura el mercat i Josep Puig i Cadafalch, nou arquitecte municipal, rep l’encàrrec de reformar la coberta. Puig projecta el 1893 una nova coberta semicilíndrica d’obra vista i rajola vidriada amb ornaments de ferro forjat.
L’any 1980, després d’un concurs, el primer Ajuntament democràtic de Mataró encarrega als arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat de Torres la reforma del mercat i agençament de la plaça. El projecte preveu la restauració de l’edifici, la millora de les instal·lacions i l’ampliació de les parades mitjançant la supressió del passadís central.

Època 1891-1893
Autors Emili Cabañes i Josep Puig i Cadafalch, arquitectes

4 / MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA

PLAÇA DE CUBA

ITINERARI 2

MERCATS HISTÒRICS DE MATARÓ

El mercat de la plaça de Cuba està situat a l’indret de l’antiga horta del Lleó, zona que fou urbanitzada pel mestre d’obres Gregori Arch als voltants de l’any 1877. L’any 1894 l’arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch informà sobre la necessitat de desdoblar el mercat de la plaça Gran. L’any 1931, el Ple Municipal acordà la construcció d’un mercat públic que fou projectat per l’arquitecte Lluís Gallifa i l’enginyer Ignasi Mayol. L’edifici, d’estructura basilical i planta rectangular i situat al mig de la plaça, presenta una nau central de 20 m de llum i 16 m d’alçada i dues naus laterals de 7,50 m d’amplada, amb una longitud total de 60 m. L’espai interior, lleuger i diàfan, presenta una estructura de pilars i encavallades metàl·liques que contrasta amb l’exterior d’obra estucada i sòcol de pedra. El ritme marcat pels pinacles d’estil art déco i les obertures donen força i verticalitat al conjunt. L’alcalde Salvador Cruxent l’inaugurà el 12 d’abril de 1936.
Amb el pas dels anys el mercat necessitava una remodelació i, en aquest sentit, l’any 2010 s’inauguraren les obres del mercat remodelat amb la reorganització de les parades, un nou supermercat i aparcament.

Època 1936
Autors Lluís Gallifa i Grenzner, arquitecte i Ignasi Mayol i Pasant, enginyer

PROGRAMA

Divendres 18 D’octubre

Itinerari

Història i evolució de l’arquitectura dels mercats

Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) / 19.30 h
A càrrec de Manuel Guardia, doctor arquitecte.

Dissabte 19 D’octubre

Visita Itinerari

Establiments històrics

Visita guiada / Des del Celler Castellví (pl. de aa, 42) / De 10 a 14 h
Visita lliure / Matí i tarda, en horari d’obertura dels establiments.

Espai participatiu

Espai d’antics oficis i eines

Voltants de la pl. Gran / D’11.30 a 13.30h i de 17 a 20h/
Exposició de molinets per desgranar i fer farina, màquines i serres de vogir, espai dels esclops, el torn… on els infants podran participar-hi tot aprenent.

L’Hora del conte

Cada conte, cada casa, Cadafalch

Plaça Gran / 17.30 h / A càrrec de Santi Rovira.

Conferència

L’experiència de rehabilitar Puig i Cadafalch

Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) / 19.30 h / A càrrec d’Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, arquitectes.

DIUMENGE 20 D’OCTUBRE

Visita itinerari

MERCATS HISTÒRICS

Visita guiada / Des del Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació (Pl. de Can Xammar,2) / De 10 a 13h / A càrrec de joves arquitectes de Mataró.

Puig i Cadafalch gastronòmic

Els entrants Puig i Cadafalch

Divendres 18 i dissabte 19 d’octubre / Els restaurants ubicats a l’entorn del mercat del Rengle oferiran amb els seus menús un entrant relacionat amb Puig i Cadafalch.
Els restaurants participants estaran identificats.

 

Els dolços Puig i Cadafalch

La Pastisseria Uñó ha elaborat una galeta i una rajola de xocolata commemorativa dels 120 anys del mercat del Rengle amb una reproducció de tres fragments de l’edifici del mercat.

La Casa Graupera ha seleccionat dues de les seves joies gastronòmiques i les ha posat en un embolcall que reprodueix l’edifici del mercat del Rengle.

CONFERÈNCIES

Història i evolució de l’arquitectura dels mercats

Divendres 18 d’octubre
Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) / 19.30 h / A càrrec de Manuel Guardia, doctor arquitecte.

L’experiència de rehabilitar Puig i Cadafalch

Dissabte 19 d’octubre
Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55) / 19.30 h / A càrrec d’Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, arquitectes.

VISITES GUIADES

L’hora del conte

Cada conte, cada casa, Cadafalch

DISSABTE 19 D’OCTUBRE
Plaça Gran / 17.30 h // A càrrec de Santi Rovira.

Visita itinerari

Establiments històrics

DIUMENGE 19 D’OCTUBRE
Visita guiada / Des del Celler Castellví (pl. de Cuba, 42)
/ De 10 a 14 h
Visita lliure / Matí i tarda, en horari d’obertura dels establiments.

Visita itinerari

Mercats històrics

DIUMENGE 20 D’OCTUBRE
Visita guiada / Des del Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació (Pl. de Can Xammar,2)/De10a13h/Acàrrec de joves arquitectes de Mataró.

Col·laboracions: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Maresme; Fundació Iluro; Societat Gastronòmica La Graneria; Miquel Canal; Pilar Gonzàlez-Agàpito; Arnau Lleonart; Josep Muñoz; Anna de Torres; Joan de Torres

Establiments participants: Adrogueria Boter; antiga Botiga Ca l’Artigas; antiga Impremta Minerva; antiga Ferreteria Can Damià; antiga Fruiteria Cateura; Atzucac; Bar Casal Aliança; Bodega Can Silveri; Botiga de queviures Can Bosch; Cafès Manigua-Can Ricart; Can Laru; Can Tena; Casa Fermín; Casa Graupera; Celler Castellví; El Barralet; Farmàcia La Creu Blanca; Farmàcia Plana Borràs; Farmàcia Spà; Ferreteria Colomer; Foto-Cine Batlle; Granja Caralt; Herboristeria La Argentina; Impremta Laietana; Kaskabarra; La Bodega; La Confianza; La Cuina del Cel; La Piazza; La Pentola; Leandro Bonet; Mamita Valdés; Menjars Nèstor; Modas Novedades (Alemany); Panadería La Mercè; Pastisseria Uñó; Serralleria March.

Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Robert Lleonart. Servei d’Urbanisme,  Patrimoni i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mataró, Unitat de Patrimoni Arquitectònic. Activitat  del programa commemoratiu El Rengle 120, La nau Gaudí 130; La Presó 150: tres edificis, una ciutat (Mataró, 2013).
Fotografies: Ajuntament de Mataró; Antoni M. C. Canal (conferències); Romuald Gallofré (portada)
Disseny gràfic: Regina Bonamusa. Servei d’Imatge de l’Ajuntament de Mataró