Menu

Mataró 48 hores Open Puig i Cadafalch: 2a Edició 2012

L’arquitectura de l’aigua, un patrimoni per descobrir a Mataró

L’any 1892 Josep Puig i Cadafalch inicia la seva tasca com a arquitecte municipal de Mataró i poc temps després, l’any 1894, se li encarrega la redacció del projecte de clavegueram de la ciutat.

Enguany, dins la 2º edició de les 48 HORES OPEN Puig i Cadafalch, us proposem parlar de la vessant de l’arquitecte més relacionada amb l’urbanisme, els serveis i l’obra pública, tractarem de la relació entre arquitectura, enginyeria i territori, observable en diferents construccions i instal·lacions, de propietat pública i privada, que històricament han permès resoldre l’abastament d’aigües de la ciutat i el seu sistema de clavegueram.

Analitzarem quina és l’arquitectura de l’aigüa a Mataró, un patrimoni col·lectiu entès en el seu sentit més ampli i que contempla la utilització dels recursos naturals, l’estructuració del territori, la inserció de les infraestructures dins el teixit de la ciutat construïda i la repercussió social i millora en les condicions de vida del ciutadà.

Per últim farem esment també a altres personatges, el metge Lluís Viladevall, l’arquitecte Melcior de Palau, el mestre d’obres Jeroni Boada, el polític Carles Padros… que al llarg del temps van contribuir amb els seus coneixements i el seu esforç a configurar la riquesa urbanística del nostre territori i el nostre patrimoni col·lectiu.

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Recorregut històric i tècnic per alguns dels elements més representatius de l’arquitectura de l’aigua, des dels testimonis més antics que conserva Mataró, del temps dels romans, passant per estructures modernes com el Molí fariner de Dalt o els antics repartidors d’aigua fins arribar a complexes infraestructures com el Desviament de la Riera de Cirera.

01 / MOLÍ FARINER DE DALT

CAMÍ DELS CAPUTXINS, 34

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Es tracta de l’únic que resta dels tres molins municipals construïts a començaments del segle XVII. Aquests aprofitaven l’aigua d’unes mines situades a la conca de Valldeix degudament canalitzada fins a l’indret on es trobaven els molins. L’ajuntament els llogava en períodes de tres anys als interessats que en pública subhasta feien la millor oferta. Les aigües sobreres eren distribuïdes mitjançant un repartidor a diversos particulars de la població amb una canalització que seguia la topografia del terreny.

Època Primer quart del segle XVII Autor

ROM_9407

02 / DESVIAMENT TRAM PASSEIG DE CARLES PADRÓS

CARRER D’ESTEVE CORTILS

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

L’any 1912 s’aprovà el desviament de la riera de Cirera segons projecte de l’arquitecte municipal Melcior de Palau i Simón. El canal té una llargada total de 1.150m i una amplada de 6m. Discorria a cel obert excepte en la part del turó del 1r de Maig per on passava en túnel. L’obra va començar el 1916 i va finalitzar el 1925.
Un 25% del cost el va finançar l’Ajuntament de Mataró i la resta l’Administració central gràcies a la intervenció del diputat a Corts Carles Padrós Rubio. El 17 de febrer de 2008 s’inaugurà la nova urbanització del passeig del Desviament que en va fer visitable un tram.

Època 1916-1923 amb refaccions actuals (2008)
Autor Melcior de Palau i Simón, arquitecte

Desviament

03 / REPARTIDOR D’AIGUA DE VALLDEMIA

CARRER DEL BISBE FRANCESC DE PAULA MAS, 12

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Petita construcció de paredat coberta amb volta apuntada de rajola col.locada plana, que feia les funcions de distribució de les aigües provinents de l’anomenada Mina Trinxeria o dels Genovesos. En aquest distribuïdor hi anaven connectades les canonades dels diferents propietaris que rebien la part d’aigua corresponent. El repartidor tenia diverses caixes d’aforament amb tantes plomeres contractades com aigua venuda en propietat preferent. Un segon aforament podia ser dels mateixos propietaris o d’altres amb drets coneguts com a segones. Aquesta mateixa operació es podia repetir amb les anomenades terceres.

Època Finals del segle XIX principis del segleXX

Repartidor Valldemia

04 / REPARTIDOR D’AIGUA MURALLA DELS GENOVESOS

MURALLA DELS GENOVESOS, 19

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Petita construcció d’estil historicista neoclàssic rematada per una coberta en forma de casquet que s’hi entrega descrivint uns arcs entre els quals se situen tres finestres. Al primer pis hi ha una quarta finestra, mentre que a la planta baixa s’obre la porta d’accés sota una petita coberta a dues aigües ornamentada amb relleus d’arcs de mig punt. Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Companyia per a la captació d’aigües. Amb aquest motiu s’instal·laren hidròmetres o repartidors d’aigua a diferents punts de la ciutat.

Estil Historicista neoclàssic Època 1859
Autor Jeroni Boada, Mestre d’obres

Repartidor Muralla Genovesos

05 REPARTIDOR D’AIGUA CARRER D’ARGENTONA

CARRER D’ARGENTONA CANTONADA MURALLA DE LA PRESÓ

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp. per a la captació d’aigües i la seva distribució. Amb aquest motiu s’instal·laren hidròmetres o repartidors a diferents punts de la ciutat.
L’any 2010, a partir de les obres de construcció de nous habitatges, es va procedir a la recuperació i restauració d’aquest repartidor que al llarg dels anys havia quedat molt deteriorat, embegut dins les edificacions veïnes.

Estil Historicista neoclàssic
Època 1859
Autor Jeroni Boada, mestre d’obres

Repartidor c.d'Argentona

06 / REPARTIDOR D’AIGUA CARRER DEL TORRENT

EL TORRENT, 3

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp. per a la captació d’aigües i la seva distribució. Amb aquest motiu s’instal·laren hidròmetres o repartidors a diferents punts de la ciutat.
En aquest cas es tracta d’una construcció de cós cilíndric rematada per una coberta de trencadís en forma de casquet, sota del qual s’obren tres finestres i dues més al primer i segon nivell. A la planta baixa s’hi troba la porta d’accés, rematada per un frontó d’estil clàssic. L’any 1987 el conjunt fou encertadament restaurat per la Companyia d’Aigües de Mataró.

Estil Historicista neoclàssic Època 1859
Autor Jeroni Boada, mestre d’obres

Repartidor El Torrent

07 / CLAVEGUERA ROMANA COL·LEGI D’APARELLADORS

CARRER D’EN XAMMAR, 2

ITINERARI 1

ITINERARI DE L’AIGUA

La xarxa de clavegueram de la ciutat romana d’Iluro s’executà a l’entorn de l’any 50 a de C. Aquesta claveguera discorria per l’eix d’un carrer que seguia la direcció nord-sud cardo minor, i corresponia al tram final pròxim ja al desguàs fora muralla.
La construcció és de pedra lligada amb morter de calç i sorra i forma un conducte amb una base de teules planes tegulae i una coberta també de teules a doble pendent. Es troba pròxima al conjunt termal de can Xammar.

Època romana (segle I a. de C.)

ROM_0489

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquests elements formen part de l’arquitectura popular i l’artesania tradicional relacionada amb l’abastament d’aigua domiciliària a Mataró. La captació de l’aqüífer es feia mitjançant mines i pous. A partir d’aquí es derivava a les cases pel sistema d’aforament o pas calibrat de l’aigua. Els xups actuaven com a dipòsits contenidors que una vegada plens feien que l’aigua sobrera sobreexís provocant un degoteig que afavoria el creixement de líquens i falgueres. Els xups eren profusament decorats i servien de teló de fons a molts patis mataronins.
La decoració de la part frontal dels dipòsits era bàsicament geomètrica i aprofitava pedres de diferents tonalitats i mides que s’anaven incrustant seguint un dibuix prèviament traçat. Els materials bàsics eren trossos de carbó o d’escòria i també petxines.
A vegades la simplicitat de la composició es veia superada amb abundants aplics ornamentals emmotllats en forma de carasses grotesques, florons, imatges de sants o figures mitològiques realitzades amb terra cuita. La part frontal dels safareigs era revestida sovint amb rajoles decoratives.

1 / CA L’ARENAS

CARRER D’ARGENTONA, 64

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Ca l’Arenas és obra de l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes (1895). El xup es troba situat dins el porxo de la part final del jardí i ocupa una posició central i elevada respecte del nivell de la casa. La decoració és formada per una orla amb motius geomètrics de color blanc i negre inscrits dins una faixa que contorneja el dipòsit. Al centre i en la part alta l’aigua sobreexia i queia sobre uns elements sortints provocant una cascada que finalitzava dins el safareig.
El perímetre del safareig, de forma corbada, està revestit amb rajola vidriada de color blanc amb una franja blau fosc a la seva base i una altra de color sèpia a la part superior.

xup de Ca l'Arenas-8

2 / COL·LEGI DEL COR DE MARIA

LA RIERA, 58

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

La paret frontal del dipòsit d’aquest xup és decorada amb motius geomètrics servint-se de pedres de diferents tonalitats, trinxades en petits fragments i incrustades formant mosaic i seguint un dibuix prèviament traçat.
La part inferior, més rocallosa, amb pedres poroses i recoberta d’heura, deixa caure l’aigua al petit safareig situat arran de terra, decorat amb rajola vidriada blava i una senzilla barana de ferro.

Cor de Maria

3-1 / EL PATI GUANYABENS

CARRER DE BARCELONA, 33

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Al pati de can Guanyabens hi trobem dos xups, un d’ells amb una forma diferent dels habituals xups de safareig. La paret és baixa, decorada amb una aplicació de petxines i coronada amb una barana de barrots de ferro. A la part superior s’obre una fornícula formada amb dues petites columnes d’on arrenca un arc de mig punt. Paret avall l’aigua llisca amb un degoteig constant enmig d’una vegetació de líquens i plantes aqüàtiques.

Can Guanyabens 1

3-2 / EL PATI GUANYABENS

CARRER DE BARCELONA, 33

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest element és el clàssic xup de safareig. El plafó presenta una decoració de petites pedres policromades incrustades que serveixen de base a tot l’element decoratiu. Aquest és format per un medalló circular que envolta la inicial del nom de Maria, emmarcat per una orla de volutes tot enquadrat per una faixa de rombes. Centrada en la part superior hi figura la data de 1865. La paret del safareig està emplafonada amb rajoles vidriades.

Can Guanyabens 2

4 / COPISTERIA CASTELLÀ

CARRER D’EN PUJOL, 40

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Es troba en el pati de l’antiga casa Artigas, actualment Copisteria Castellà. Aquest safareig es projectà amb coneixements d’arquitectura decorativa, i segons Marià Ribas ha sofert algunes lamentables mutilacions al llarg dels anys: han desaparegut les antigues figures de terra cuita que completaven el conjunt. Aquest safareig fou restaurat amb encert incorporant rajoles de València de dibuix blau a la paret del rentador. El dipòsit d’aigua o xup és envoltat per múltiples elements decoratius, entre ells un gran medalló sobreelevat rodejat amb una orla de motius vegetals i rematat per una cràtera d’on es desprenen unes garlandes. A banda i banda del xup es drecen una mena d’obeliscs i al centre, sobre del safareig, dues piques sobreposades reben l’aigua que degoteja entremig de les falgueres. El material de base de la decoració és la pedra trinxada.

can castellà

5 / BOTIGA L’EIXIDA

CARRER DE SANT CRISTÒFOL, 1

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup està totalment modificat i incorporat dins l’actual establiment comercial.
Del seu aspecte original en queda poca cosa, ja que totes les parets es van revestir amb rajoles serigrafiades de fabricació moderna imitant motius decoratius antics. La part del safareig es va reduir disminuint la seva capacitat.

Botiga l'Eixida

6 / FLORISTERIA FRÈSIA

CARRER D’EN PALAU, 24-24 BIS

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

El safareig té la particularitat de no disposar de xup, de tal manera que l’aigua hi arriba conduïda per una canonada. Es desconeix si en un principi havia tingut dipòsit o xup.
Les pedres de l’ampit o brocal són granítiques i tota la paret està recoberta de rajoles vidriades amb motius florals. La part baixa la ressegueix una filada de rajola blava.

Floristeria Frèsia

7 / LLIBRES D’OFERTA

CARRER NOU, 25

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup constitueix un conjunt bessó amb la casa veïna.
Tant el dipòsit com la paret del safareig estan revestits tots ells amb rajola de València blanca emmarcada per una filada de rajola blava. Els dos xups es devien haver construït simultàniament en el moment de l’edificació d’ambdues cases. Actualment té només una funció decorativa.

Llibres d'oferta

8 / LA GRANGETA

CARRER NOU, 23

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup constitueix un conjunt bessó amb la casa veïna.
Tant el dipòsit com la paret del safareig estan revestits tots ells amb rajola de València blanca emmarcada per una filada de rajola blava. Els dos xups es devien haver construït simultàniament en el moment de l’edificació d’ambdues cases. Actualment té només una funció decorativa.

La Grangeta

9 / RESTAURANT ARCIMBOLDO

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 17

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup es troba adossat a la paret de l’Hort del Rector i el seu aspecte actual difereix una mica de l’original ja que ha sofert alguna reforma.
Conserva la lleixa alta per on brollava l’aigua i també les rajoles vidriades polícromes que ocupen la paret externa del safareig.
En l’actualitat no està en funcionament.

Restaurant archimboldo

10 / PASTISSERIA EL SECRET

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 15

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup es troba adossat a la paret de tanca de l’Hort del Rector. El seu aspecte original s’ha vist modificat per intervencions modernes.
Al centre i a la part alta del xup s’hi obre una petita fornícula on actualment hi ha una imatge de sant Pancraç. El frontal del safareig està emplafonat amb rajola vidriada decorada amb motius florals i a la part dreta conserva l’antiga pica de pedra.
Avui compleix només una funció decorativa.

Pastisseria el Secret

11 / RESTAURANT LA CUINA DEL CEL

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 7

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup ha vist modificat el seu aspecte original havent-hi eliminant les concrecions calcàries formades sobre les piques, per on regalimava l’aigua fins al safareig.
Es conserva l’ampit o brocal de pedra granítica, la resta està totalment pintat de color vermell pompeià. Es troba inutilitzat.

La Cuina del cel

12 / TAPES BAR ASSÍS

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 3

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

La paret frontal del dipòsit d’aquest xup estava decorada en origen amb pedres incrustades, trinxades en petits fragments, avui pintats amb una capa de color ocre que oculta els elements decoratius originals.
El safareig, baix, està rematat amb peces de rajola ceràmica. Actualment es troba en desús.

Tapes bar Assís

13 / RESTAURANT L’HARMONIA

CARRER DE CRISTINA, 18

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Es tracta d’un safareig doble amb un gran xup que rebia aigua directa de mina. El frontal del dipòsit està revestit ambun aplacat de pedra de diferents tonalitats, actualment pintada. La seva part superior està coronada amb una barana de balaustres.
Les grans dimensions del xup determinen un pas per la part posterior. S’ha restaurat recentment i continua funcionant amb la presència de peixos i tortugues.

Restaurant l'Harmonia

14 / BOTIGA MONTSE

CARRER DE SANTA TERESA, 40

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Conserva el xup en el seu estat original.
El pedruscall incrustat és de color blanc i negre. Una sanefa de pedra negra dibuixa un marc, al mig del qual s’inscriu un cercle d’on sobresurt la gran massa de concreció per on lliscava l’aigua. La part del safareig s’ha refet totalment.

Botiga sta. teresa 40

15 / LA VIE JOLIE

CARRER DEL DEU DE GENER, 5

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup, adossat a la paret mitgera del pati, conserva gran part del conglomerat per on lliscava l’aigua de la sobreeixida del dipòsit. Actualment no conserva cap més element decoratiu ja que tot el parament frontal és llis. És interessant l’aixeta que donava aigua a la pica de pedra situada a la banda dreta del safareig.

IMG_1497

16 / PHARMANEW

CARRER DEL DEU DE GENER, 3

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup es conserva en el seu estat original exceptuant unes construccions adossades modernament. El parament vertical del dipòsit està decorat amb un trinxat de pedres blanques i d’escòries negres que dibuixen unes formes geomètriques tot emmarcant la cascada per on s’escolava l’aigua. El safareig original conserva a la banda esquerra la pica de pedra, i a la paret externa un bon nombre de rajoles de València amb decoració geomètrica i floral estilitzada.

IMG_1491

17 / ROSER MODA

PLAÇA DE CUBA, 18

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup es va construïr separat de la paret mitgera del final del pati. Encara s’hi observa part del relleu que feia la funció de cascada i que ha estat pràcticament eliminat. La part inferior del dipòsit en forma d’arc de mig punt es va tapiar en un moment indeterminat i les possibles decoracions originals del conjunt han desaparegut.

IMG_1482

18 / ESTANC PLAÇA DE CUBA

PLAÇA DE CUBA, 20

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup es conserva íntegrament i es troba adossat a la paret del cobert del pati. El parament vertical del dipòsit el decora un trinxadís de pedra blanca i d’escòries negres que dibuixen un marc dins del qual sobresurten tres lleixes sobreposades per on s’escolava l’aigua. La lleixa inferior ocupa tota l’amplada del xup. A la part superior s’hi veuen les inicials J P.
Conserva el xup en el seu estat original.

Estanc plaça Cuba, 20

19 / CELLER CASTELLVÍ

CARRER DE CUBA, 42

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

El xup el trobem construït exempt i només adossat per una cara a la paret mitgera del pati. En determinat moment, l’espai ocupat per la volta de mig punt de la part inferior del dipòsit es va tapiar. El safareig conserva la pica de pedra situada al costat dret.
Malgrat la seva senzillesa constitueix un element central en el conjunt del pati.

IMG_1486

20 / SONI OM

CARRER DE SANT FRANCESC D’ASSÍS, 26

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Aquest xup està situat al fons del pati amb la particularitat de tenir el dipòsit integrat a la paret mitgera. Tot ell està revestit amb rajola de València vidriada. El plafó frontal del dipòsit el compon una sanefa de motius florals i geomètrics que emmarca el dibuix central d’una cistella amb flors. El motiu decoratiu el trobem dibuixat sobre quatre peces de rajola.
La paret externa del safareig té un revestiment de rajola vidriada amb decoració de temàtica vegetal estilitzada, de tons blavosos. L’ampit del safareig i la pica lateral són de peces de granit artificial. A remarcar l’aixeta central per a la sortida d’aigua cap al safareig.

IMG_1543

21 / PERFUMERIA MAÑACH

LA RIERA, 43

ITINERARI 2

ELS XUPS DE MATARÓ

Es tracta d’un pati interior d’illa de considerables dimensions i amb una important presència de vegetació. L’espai està envoltat per un porxo amb arcades que ocupa la part final del jardí i tot el lateral.
En una posició central dins del porxo, s’hi veuen les restes d’una antiga construcció, avui totalment modificada, que podria tractar-se de l’antic dipòsit d’un xup.
Al mig del jardí s’hi troba un antic brollador d’aigua de formes geomètriques arrodonides decorat amb rajola vidriada de colors blaus i morats.

IMG_1501

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Situats a banda i banda de la Riera de Sant Simó, us convidem a conèixer dos elements destacats del patrimoni local, amb relació directa amb l’aigua, amb l’estructuració del territori i amb el creixement de la ciutat: l’antic Escorxador municipal i l’aqüeducte de les Cinc Sènies.
Els seus valors des del punt de vista constructiu, funcional i identitari i la seva transcendència queda palesa en la nova ciutat que creix a partir del segle XIX i en la pròpia toponímia del terme municipal, donant nom a una part del territori.

1 / TORRE D’AIGUA DE L’ESCORXADOR

CARRER D’ENRIC PRAT DE LA RIBA, 110

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Forma part del grup d’edificis d’estil modernista destinats a allotjar l’Escorxador municipal segons projecte de l’arquitecte mataroní Melcior de Palau i Simón de l’any 1909. La torre d’aigua és de planta octogonal decorada amb motius ceràmics. Conté sèries de tres finestres a cada un dels costats amb un total de vint-i-quatre, la coberta és de teules àrabs. El conjunt de l’Escorxador s’inaugurà l’any 1915.

Estil Modernisme
Època 1915
Autor Melcior de Palau i Simón, arquitecte

Torre de l'aigua de l'escorxador-12

2 / AQÜEDUCTE DE LES CINC SÈNIES

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

L’espai agrícola de les Cinc Sènies té el seu orígen en la compra de les terres que realitzà el comerciant i negociant Francesc Boter l’any 1757. Més endavant, el 1775, realitzà les obres per allargar la mina existent en aquesta propietat i conduir l’aigua mitjançant un aqüeducte de vuitanta-una arcades a cadascuna de les hortes i augmentar-ne la capacitat de regatge. En aquell moment eren conegudes com a Hortes d’en Boter i, com era costum, les noves sènies es posaren sota diverses advocacions, algunes de les quals encara perduren avui dia: la Puríssima, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, Sant Francesc i Sant Domingo.

Aque-cinc-senies-13

2-1 / CAN LLOBET

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Antigament anomenada can Patalè i can Llorenç Patalè. La partició de terres de la propietat inicial donà com a resultat una parcel·lació amb finques de diferents dimensions les quals es nodrien de l’aigua de la mina de les Cinc Sènies. El subministrament era de 10 a 12 plomes d’aigua, la ploma era una unitat de mesura equivalent a uns 2.200 litres diaris. L’estri per a la mesura era l’anomenat plumero, una mena de galleda de llauna amb uns orificis practicats a la part inferior i obturats amb taps de suro que servien per al repartiment de l’aigua. Aquest instrument es guardava a can Llobet. Cada sènia es trobava sota l’advocació d’un sant, representat en un plafó de rajoles vidriades situat en una capelleta pròxima a la pica de l’aigua. Can Llorenç Patalè tenia la Puríssima.

Època segle XVIII -partició de les finques-

can llobet-1

2-2 / CA L’AVI PAULETA

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Antigament anomenada can Vinyals, l’Horta de can Cinto i can Pauleta. És la segona sènia que trobem venint de Mataró, mig tapada per un enorme ficus. A partir d’aquesta casa es comença a fer visible la paret de l’aqüeducte de subministrament d’aigua a les cinc sènies.
La casa tenia l’advocació del Sagrat Cor.

Època segle XVIII -partició de les finques-

2-3 / CAN CAMPS

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Antigament anomenada can Lluís Camps, can Rovira i ca n’Anglada. Aquesta tercera casa, de parets emblanquinades, conserva una important vegetació de palmeres de canàries i cedres.
La capelleta arran del safareig està dedicada a Santa Eulàlia.

Època segle XVIII -partició de les finques-

2-4 / CAN PERA

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Antigament anomenada ca l’Isidre Patalè, can Roca, can Patalè i can Sidro. Igual que la resta de cases es troba edificada pràcticament al costat del camí. A partir de l’aqüeducte de distribució de l’aigua apareix un segon aqüeducte de derivació, el qual, mitjançant un sifò, subministra l’aigua al safareig, situat a l’era i ombrejat per dues magnífiques mèlies. Aquesta casa tenia l’advocació de Sant Francesc.

Època segle XVIII -partició de les finques-

can Pera-3

2-5 / CAN PRUNA

CAMÍ DE LES CINC SÈNIES

ITINERARI 3

L’ESCORXADOR / CINC SÈNIES

Antigament anomenada can Roca, can Miró i can Mingo. És la darrera sènia i la trobem fent cantonada amb el torrent Forcat. Un gran safareig circular flanqueja l’era de la casa. Actualment la canalització de l’aigua de la mina arriba a la finca mitjançant una canonada soterrada.
Tenia com a advocació Sant Domingo.

Època segle XVIII -partició de les finques-

can Pruna-2

PROGRAMA

14 de desembre

Conferència

400 anys d’abastament d’aigua a Mataró

20 h / Casa Coll i Regàs
(c. d’Argentona, 55)
A càrrec de Rafael Montserrat i Bartra, ex gerent d’Aigües de Mataró

15 de desembre

Visites guiades

Itinerari de l’aigua

De 10 a 14 h / Visita per alguns dels elements històrics més representatius de l’arquitectura de l’aigua a Mataró.
Punt de trobada: Molí fariner de Dalt (Camí dels Caputxins, 34)

Visites lliures

Itinerari pels xups de Mataró

Itinerari lliure pels xups d’alguns patis amb música en directe a càrrec d’alumnes de l’Escola de Municipal de Música.
Matí i tarda, en horari d’obertura dels diversos establiments

Conferència

Desviament de rieres i projecte de clavegueram de Puig i Cadafalch
Mataró inicis del segle XX

20 h / Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55)
A càrrec de Joan Miró i Farrerons, enginyer de camins, canals i ports

16 de desembre

Visites guiades

Itinerari escorxador i Cinc Sènies

De 10 a 13 h / L’aigua: patrimoni configurador de ciutat i territori. Visita al dipòsit d’aigua de l’antic escorxador i l’aqüeducte de les Cinc Sénies
Punt de trobada: Antic escorxador de Mataró (c.d’Enric Prat de la Riba, 110)

Portes obertes

Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55)

De 10 a 12 h

del 6 de desembre al 16 de gener

Exposició

L’arquitectura de l’aigua, un patrimoni per descobrir

Al Museu de Mataró (El Carreró, 17)

del 15 de desembre al 15 de gener

Concurs Open Foto

Compartiu les vostres fotos enviant-les a: openpuigicadafalch@ajmataro.cat
Se seleccionaran dues com a guanyadores i els autors les rebran impreses en gran format.
Consulteu les bases a: www.mataro.cat

CONFERÈNCIES

400 anys d’abastament d’aigua a Mataró

14 de desembre
20 h / Casa Coll i Regàs
(c. d’Argentona, 55)
A càrrec de Rafael Montserrat i Bartra, ex gerent d’Aigües de Mataró

Desviament de rieres i projecte de clavegueram de Puig i Cadafalch
Mataró inicis del segle XX

15 de desembre
20 h / Casa Coll i Regàs (c. d’Argentona, 55)
A càrrec de Joan Miró i Farrerons, enginyer de camins, canals i ports

VISITES GUIADES

Visita guiada

Itinerari de l’aigua

15 de desembre
De 10 a 14 h / Visita per alguns dels elements històrics més representatius de l’arquitectura de l’aigua a Mataró.
Punt de trobada: Molí fariner de Dalt (Camí dels Caputxins, 34)

Visites lliures

Itinerari pels xups de Mataró

15 de desembre
Itinerari lliure pels xups d’alguns patis amb música en directe a càrrec d’alumnes de l’Escola de Municipal de Música.
Matí i tarda, en horari d’obertura dels diversos establiments

Visita guiada

Itinerari Escorxador i Cinc Sènies

16 de desembre
De 10 a 13 h / L’aigua: patrimoni configurador de ciutat i territori. Visita al dipòsit d’aigua de l’antic escorxador i l’aqüeducte de les Cinc Sénies
Punt de trobada: Antic escorxador de Mataró (c.d’Enric Prat de la Riba, 110)

Col·laboracions: Institut Municipal de Promoció Econòmica i Institut Municipal d’Educació de Mataró; Servei de Manteniment de l’Ajuntament de Mataró; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Maresme; Museu de Mataró; Escola Municipal de Música de Mataró; Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró; Grup d’Història del Casal. Mataró; Fundació Caixa Laietana; Natura. Escola de Medi Ambient; Oriol Bassa; Feliu Castellà; Joan Francesc Clariana; Joaquim García; Joan Giménez; Joan Manuel Riera; Àngels Soler.

Establiments participants: Botiga L’Eixida; Botiga Montse; Ca l’Arenas. Centre d’art del Museu de Mataró; Col·legi Cor de Maria; Celler Castellví; Copisteria Castellà; El Pati Guanyabens; Estanc Plaça de Cuba; Floristeria Frèsia; La Grangeta; La Vie Jolie; Llibres d’Oferta; Pastisseria Secret; Pharmanew; Perfumeria Mañach; Restaurant La Cuina del Cel; Restaurant Arcimboldo; Restaurant L’Harmonia; Roser Moda; Tapes Bar Assís; Soni Om.

Organització i coordinació: Mariona Gallifa i Robert Lleonart. Servei d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró, Secció d’Urbanisme i Patrimoni
Fotografies: Ajuntament de Mataró; Sara Sánchez i Riera; Antoni M. C. Canal (conferències); Romuald Gallofré (portada)
Disseny gràfic: Sara Sánchez i Riera (PUMSA)